Jaume Mesquida és un poeta manacorí que fa anys que escriu. Amb uns inicis auto didàctics, amb molta paciència i perseverança ha elaborat un llenguatge poètic personalíssim i fecund. Probablement és l’escriptor de Manacor actiu amb més obra publicada (probablement més d’una cinquantena d’obres en castellà i català) a més de ser guardonat amb alguns premis literaris de prestigi.

A Manacor. em digué en una ocasió, som poc conegut. Ell és discret, reservat. Però anys enrere, quan era jove es dedicà al periodisme i els seus articles del Manacor comarcal mai no deixaven indiferents. Allà on posava l’ull i  la paraula més d’un tremolava. Però en el seu vessant d’escriptor la discreció ha estat la norma.

Fa pocs mesos va guanyar premi de poesia Rincon de la victoria in memoriam Salvador Rueda (Màlaga) amb el poemari “Vivir, pero no en mi.” i va treure al carrer el poemari “Ciutat a l’alba”.

Ara, fa uns dies he sabut que l’Associació nacional d’editors de poesia l’ha escollit el seu poemari “Sonetos de amor y de agonía” de Jaume Mesquida (editat per Vitruvio) entre els millors 12 llibres de poesia del 2025. Es tracta d’una selecció nivell estatal, cosa que suposa un reconeixement de primera magnitud.

Alguns dels seus versos d’aquest poemari diuen

Borraría de mi alma y de mi carne entera

la huella de tu huella, y la sombra de tu asombro

cuando beso y no beso la blancura de tu hombro

y de tu pecho altivo, la llama de su hoguera

La poesia amorosa, amb la cara fosforescent  i la cara més carnissera, la del dolor és un dels motors i pilars de la poesia d’en Jaume.

La més sincera enhorabona!