La parròquia de la Mare de Déu del Carme de Portocristo és una de les imatges més representatives del poble. Un construcció que va començar fa més de cent anys i que anat evolucionant amb el nucli costaner. El que s’han pogut veure poques vegades són fotografies des de dalt, de la teulada, del campanar i del mecanisme rellotger. Pedro Riera ens fa un reportatge fotogràfic espectacular de com es veu la mar des del temple.

Si feim un poc d’història, sabem que l’any 1916, i fruit del continu creixement de la colònia de pescadors, s’estudiés la possibilitat d’edificar una nova església, a iniciativa de Joan Amer i a l’impuls de Antoni Maria Alcover, que va participar en el disseny arquitectònic. D’altra banda, la família Amer Servera, amb qui Alcover mantenia una estreta amistat, va ser, amb les seves aportacions, una de les principals beneferidores en el procés de construcció.

També el 1916 es va fundar el convent de monges de la Caritat en un solar donat per Llorenç Caldentey. La nau, dedicada a l’advocació de la Mare de Déu del Carme, es va començar a destinar al culte l’any 1922, encara que no estava del tot acabada. Va ser objecte d’una ampliació posterior, que va finalitzar el 1949.

La nau única, amb capelles laterals, es troba coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i destaca la façana del temple, estructurada en tres cossos —un central i dos laterals— on predomina la simetria.

Pels voltants de 1960 Rafel Bargalló, català resident a Portocristo, va fer uns donatius a l’església per tal que es donés més alçada al campanar: el cos del rellotge puja i se substitueix per un d’arcades. El conjunt es torna a rematar amb l’estructura piramidal que ja tenia. Així és com el campanar arriba als cinc cossos actuals. Al 1962 l’antic rellotge original de quatre esferes és reparat, però no surt bé, i prest soptarà per comanar-ne un de nou, fabricat a València, i que és el que hi ha actualment.