Manacor viu un dissabte de Sant Antoni animat i colorit, però amb un dol que no espassa

Revista 07500

| Revista 07500

Sant Antoni iguala la fe i les ganes. Les classes socials, el nivell econòmic i fins i tot l’edat. A la festa de la part forana per excel·lència no li han d’explicar res que ja no sàpiga. Conscient de totes les seves virtuds, la celebració ha tornat a desplegar a Manacor la mida justa d’artesania en la crítica i empatia cap a la desgràcia.

Artesania en les mans dels qui durant tot el dijous vespre i aquest divendres dematí han dissenyat i plantat fins a un centenar de foguerons per tota la zona urbana. I empatia per la família de Miguel Ángel Flórez, el jove músic de la Banda Municipal que ahir va perdre la vida mentre dormia, en caure-li damunt part del forjat de ca seva, al carrer de Sant Francesc.

Durant tot el dia d’avui veïnats i amics han anat dipositant a una de les tanques que encara barren el perímetre de la façana, les típiques flors de colors de Sant Antoni, com a mostre de respecte i record i arrel d’una iniciativa espontània i ciutadana sorgida a les xarxes socials. El mateix bon gust que han tengut el Patronat i la Colla de Dimonis de Manacor, que avui, puntals, han sortit de ca’l Baciner Mateu Juan, per recórrer en quinze minuts el camí que els ha duit fins a davant la porta de l’antic Ajuntament de Manacor, a la plaça del Convent.

Allà, el Dimoni Gros (Toni Lluís Reyes) ha demanat silenci als aproximadament 5.000 joves que omplien ja de bon dematí l’espai. Dues tonades santantonieres sense ball i sense gargamelles que entonessin les cançons del protector dels animals. Enguany, la presidenta del Govern, Margalida Prohens i la del Congrés, Francina Armengol ha estat presents davant el portal, acompanyant el batle de Manacor Miquel Oliver, en aquestes hores complicades. Se’ls ha vist enraonant profusament mentre les persianes de la Sala han quedat tancades i la bandera manacorina amb un crespó negre en senyal de dol.

Després d’això els tres balls restants, tot i l’impuls de la inèrcia, han estat més apagats que en altres anys, conscients d’una festa més tranquil·la tot i ser divendres i a les portes del cap de setmana.

Berenars i foguerons

Pels carrers, famílies en bicicleta, visitants convidats a berenar per manacorins atents. A les nou del matí, bars com El Porrón, Sa Volta o el Mallorquí ja estaven plens a vessar de clientela avesada al pa amb oli ‘complet’ que fes paret per després acabar de col·locar els tions de base pels foguerons, o per agafar ruta i començar a fer fotos de la jornada per penjar a les xarxes socials. “Fa dies que si volen unes herbes, oblig a les taules a cantar tonades de Sant Antoni”, diu Nofre Galmés, de El Porrón.

Al col·legi Sant Vicenç de Paül la recreació d’una fusteria, a la plaça de Na Camel·la, la imatge nostàlgica de l’antic Teatre Principal de Manacor feta en cartró pedra i fustes. Un teatre inaugurat l’any 1922, però menjat per l’especulació urbanística i tancat el 1969, amb l’única intenció de fer-hi aparcaments, que encara avui hi resten com a senyal de la vergonya patrimonial.

La Dimònia Apol·lònia i les seves dimoniones han ballat ja el dematí a la plaça de Sa Torre. Les de l’Assemblea Antipatriarcal ho faran a les 18.30h sortint de l’Espai Goya, l’antic cinema de barri que el pròxim 23 d’aquest mes hauran de desallotjar després que no hi hagi hagut una entesa, a tres bandes, amb la propietat i l’Ajuntament de Manacor.

Nofre Galmés: “Per El Porrón Sant Antoni ho és tot. Fa dies que faig cantar la clientela si volen beure herbes”

 

publicitat
07500

Tens totes les revistes?

publicitat
publicitat