Parlar del bar El Porrón a Manacor (obert l’any 1960) és fer-ho d’una autèntica institució santantoniera. D’una cafeteria pionera en l’elaboració dels primers foguerons de la ciutat, a mitjans dels anys 60 i amb figures (una clara influència valenciana importada els primers anys turístics) l’any 1968. Tot i que per dir tota la veritat, El Porrón era un bar de foravila, una de les primeres cases que ja quedaven fora del nucli, ben a prop de l’hospital privat que va estar en funcionament fins a finals de la dècada dels 70 i que ara és una residència.

L’elaboració de foguerons ja va ser cosa dels padrins “Els veïnats d’aquí amb el padrí Ramon i la padrina Margalida varen començar”, conta Nofre Galmés, orgullós responsable familiar del Porrón, des de que amb el canvi de segle, l’any 2001 va agafar les regnes de la cafeteria conjuntament amb el seu germà. “Els primers eren tots de fusta, fets per torrar, ajuntar els veïnats i fer festa tots junts”, afegeix mentre recorda com el seu padrí va tenir la idea que col·locar una figura farcida de palla dins un xàndall i amb una careta de dimoni, imitant la tradició llevantina.

De temàtiques sempre iròniques, els foguerons manacorins, gloses incloses, sempre tenen un caràcter entre la magnificència de les figures i l’artesania voluntària d’una elaboració amateur i molt artesanal. “Enguany, encara que fins al final no poguem dir què hi posarem damunt, el fogueró serà una crítica d’allò que pensam que va malament i que no funciona de Mallorca”, en una clara referència a la massificació dels darrers anys.

Nofre tira d’amics, d’una colla d’una cinquantena de persones que el dijous vespre ja es posen a fer feina “a col·locar llenya a les totes i a fer un poc el boig” somriu. “La sort és que just devora tenim un amic pizzer que quan ens veu cansats i que suam, ens treu pizzes a fi de fer una poc de festa tots junts”.

Encara per El Porrón la festa grossa sigui dia 16 de gener, la víspera de Sant Antoni: “És importantíssim. Tenim previst donar berenar a més de 250 persones al llarg del matí. Posteriorment tenim comanat dinars en dos torns, el primer a la 13h per 50 persones i el segon a les 15h per 100 més”, un ritual que no canvia des de fa tres generacions de la família Galmés.

“Sempre tenim un espai dedicat a Sant Antoni durant tot l’any, però és evident que això s’amplia arribada la setmana gran”. Hi ha quadres, miralls, pintures dedicades al sant i moltes fotografies. “Ens les fan arribar cada any i les penjam. Enramellam i penjam les banderes. Per El Porrón Sant Antoni ho és tot”, senyala. “Fa dies que tot el dematí faig cantar la clientela. Si volen herbes han de cantar obligatòriament”, diu mig de bromes.

Una herència sentida que no suposa, emperò, la obligació de guanyar cap premi al concurs anual de foguerons: “No hem guanyat massa vegades, hem fet segon un parell de pics, primers l’any 2004… però no és una cosa que tampoc ens preocupi massa. Ho feim per passar gust i per no amollar”. Unes feines, les del disseny, que comencen a l’octubre i que no s’atures fins a poques hores abans de ‘plantar’ les figures damunt la terra i la llenya. “Abans començàvem just després d’estiu. Ha de tenir en compte que feim feina els vespres i els diumenges i tenim poc temps; però sempre ho treim”.