Miquel Veny Moragues (Manacor, 2004) estudia quart de Belles Arts a la Universitat de Barcelona (UB) i l’any que ve farà un màster en art sonor i el Treball de Final de Grau (TFG). Aquest dissabte dia 10 de gener a partir de les 20h a s’Agrícola presenta un concepte novedós de representació artística. Una performance on tres músics: Franco Bombelli (teclats), Jordi Rodríguez(saxo glissando i tenor) i Gaizka Taro (serra) improvitzaran un peça que Veny representarà in situ a una paret.

Com s’interessa de sobte per aplicar-li música a la pintura?

No fa tant. Va ser durant el segon quatrimestre del segon curs. Vaig trobar que a una pintura que havia fet li mancava música, sense saber massa bé perquè. La professora me va dir… idò fes-la sonar!. Jo no tenc bases ni una formació musical, així que vaig haver d’investigar pel meu compte com unir so i traç.

I com es fa per trobar aquesta relació?

Ara mateix faig molta de feina al taller de ferro, intentant modificar un saxo, incorporant-li varetes de grafit a les tecles a fi de poder representar els sons a partir de la seva pulsació. Així, un paper col·locat davant s’aniria pintant i despintant segons les posicions dels dits. Vaig anar a Belles Arts per la pintura. Però pens que sempre he escoltat bona música i el so m’ha trasmès més.

També ha construit molts instruments poc convencionals

Aeròfons d’activació per vent. Molts d’ells a partir d’una boquilla de saxo i tubs de ferro o de pvc on encaixar-la. En una prova constant fins a trobar una posició còmoda dels dits sense fixar-me massa en el to.

Com s’ho inventa? Hi ha referents en aquest sentit?

Hi ha molts d’instruments experimentals. Alguns fins i tot es comercialitzen com el saxo glissando (que s’utilitzarà dissabte a s’Agrícola), que enlloc de tenir tecles té un tall per així anar jugant amb els tons d’una forma continuada. El seu inventor, Bart Hopkin, que té altres instruments fets per ell mateix però que ni patenta ni els ven, té un llibre molt interessant on explica les passes per saber com fer-los. Per altra banda, hi ha una pàgina web que ven saxos glissando, però costen 1.600 euros, així que vaig pensar… idò el faré jo!. Vaig anar al taller que el ferrer Jaume Jaume té a Llubí i en férem un. En altres es tracta de dur al límit els tons greus fins a fer que només soni la vibració de la ‘canya’ de fusta (de la boquilla), que es noti el so que pega adalt i abaix. Amb tubs d’aquest negres de ficar cablejat. Sembla molt científic però és prova i error.

Amb materials reutilitzats?

Sempre procur fer feina amb materials reciclats, sí.

Quants en té ara mateix?

Vaig fent, en aquests moments tenc fets uns 15 instruments distints, també de fang com ocarinas, que juguen amb la diferència de la densitat de l’aire de dins i de fora.

Els dóna a escoltar i a provar?

Sempre he estat enrevoltat de bons músics devora. El so és la única cosa que entra dins nosaltres sense cap filtre. Sempre que escoltis qualque cosa serà diferent.

Què podrem veure a s’Agrícola?

Es tracta bàsicament de connectar so i traç, donant-li un to més salvatge com és pintar una paret. La primera vegada que ho vaig fer a l’Espai Mallorca de Barcelona vaig fer un forat a la paret amb el cap [somriu]. Són dos pinzells llargs amb una espècie d’esponges, dibuixant els aguts a dalt i els greus abaix. Així es creen noves partitures que no queden encaixades a un pentagrama.

Els músics i vostè conèixen la música que sonarà prèviament?

No. I la situació m’encanta, perquè moltes vegades els músics improvitzen fins i tot sense coneixe’s. T’obliga a funcionar a través dels teus imputs. És molt bàsic però atractiu alhora. Ho enregistrarem en vídeo i després ho penjarem a youtube. Possiblement les dues línies si les tornéssim a ‘escriure’ l’endemà, serien diferents. La peça musical no té tanta importància com el vincle que es genera, els consens.