VENEÇUELA I IRAN: UN MÓN QUE TORNA A MOURE’S PER LA FORÇA

Veneçuela i Iran són avui dos escenaris diferents però profundament connectats dins un mateix moment històric. El que passa a tots dos països no és un accident ni una suma de fets aïllats. Té a veure amb recursos, amb poder, amb aliances i amb una manera d’entendre les relacions internacionals que torna amb força: la Real Politics. No perquè sigui més justa ni més “real”, sinó perquè l’agressivitat i la desconfiança entre estats tornen a ser centrals.

Aquest text no pretén donar respostes. Pretén donar informació i formular preguntes perquè el lector pugui fer una lectura crítica del que està passant avui.

VENEÇUELA. ANTECEDENTS: DEL SOMNI POPULAR A L’ESTAT CAPTURAT

Veneçuela arriba a aquest moment després de dècades de desgast polític i social. Durant molts d’anys, el país viu sota un sistema dominat per partits tradicionals que una gran part de la població percep com a corruptes, allunyats de la realitat i subordinats als interessos dels Estats Units. Les desigualtats augmenten, la pobresa s’estén i l’Estat perd legitimitat.

És en aquest context que Hugo Chávez guanya les eleccions de 1998. No guanya només per carisma. Guanya perquè es presenta com una alternativa als “polítics de sempre”, com una resposta al que molta gent considera un sistema subordinat a interessos externs. Chávez parla de sobirania, de dignitat nacional i de justícia social. I molta gent li dona suport amb una esperança real.

Amb el pas del temps, però, aquest projecte deriva cap a una concentració cada vegada més gran de poder. Es debiliten els contrapoders, es controla la justícia, es persegueix la dissidència i es construeix un sistema cada vegada més autoritari i ara, totalitari. Després de la mort de Chávez, Nicolás Maduro assumeix el poder i el règim s’endureix encara més.

Avui, Veneçuela viu una crisi humanitària profunda. Hi ha pobresa generalitzada, manca d’aliments i medicines, col·lapse dels serveis públics i una fugida massiva

de població cap a altres països. Milions de persones abandonen el país no per voluntat, sinó per necessitat.

VENEÇUELA. NARCOTRÀFIC I RELATS QUE COINCIDEIXEN

A aquesta situació s’hi afegeix un element clau que no es pot ignorar: la vinculació del règim amb el narcotràfic. No es tracta només d’una acusació exterior. Persones que han hagut de fugir del país expliquen relats molt concrets. Parlen d’operacions d’intercanvi de presoners on s’alliberen figures vinculades al narcotràfic. Parlen de familiars de càrrecs del règim que surten de presó en operacions opaques. Parlen d’un sistema on el narcotràfic no és una desviació puntual, sinó una eina de poder.

Tot això coincideix amb investigacions judicials i informes internacionals. Veneçuela funciona, en molts aspectes, com un Estat capturat, on la repressió política i les economies criminals van de la mà.

VENEÇUELA. EL SUCCÉS: PER QUÈ AVUI?

Avui, els Estats Units duen a terme una operació militar a Veneçuela i anuncien la detenció de Maduro. Explosions, incertesa i por. I una pregunta immediata: per què avui?

No sembla una acció improvisada. Tot indica planificació prèvia. Però el moment concret és clau. Avui coincideixen diversos fets que no passen desapercebuts. Comencen a sortir documents del cas Epstein en què apareix mencionat Donald Trump. La pressió mediàtica augmenta. Al mateix temps, Trump intensifica el discurs sobre Groenlàndia, un territori ple de minerals estratègics fonamentals per a Europa i que forma part de Dinamarca. El servei d’intel·ligència danès arriba a afirmar, per primera vegada, que els Estats Units poden representar un risc per a la seguretat nacional.

I, alhora, Veneçuela continua essent un dels països amb més reserves de petroli del món.

Aquí la comparació amb les Malvines és inevitable. Als anys vuitanta, la dictadura argentina intenta una operació exterior per desviar l’atenció d’una crisi interna greu. Margaret Thatcher (UK) respon militarment. El conflicte encén el nacionalisme i canvia el relat públic. La pregunta és legítima: estam davant un cas de wag the dog? Trump utilitza una operació exterior per desviar l’atenció d’una crisi política interna?

VENEÇUELA. PETROLI, RÚSSIA, XINA I UCRAÏNA

Veneçuela no és només una tragèdia humana. És petroli. És una de les principals reserves del món. És una peça clau a l’Amèrica Llatina. I aquí entra la lògica de la Real Politik.

Veneçuela manté una relació estreta amb Rússia i amb la Xina. Rússia hi té interessos militars i geopolítics. La Xina hi ha invertit milers de milions en crèdits i infraestructures. Això situa Veneçuela dins un tauler global molt més ampli.

Aquí apareix una pregunta incòmoda però inevitable: Veneçuela és una moneda de canvi? S’està oferint control sobre Veneçuela a canvi de concessions a Vladímir Putin? És Ucraïna la peça que es congela o es reparteix perquè els Estats Units recuperin control al seu entorn immediat?

No s’afirma res. Però el patró encaixa amb una lògica de balance of power i zero-sum game.

Europa, mentrestant, parla tard. “Demana (tímidament) contenció”. Però no lidera.

IRAN. ABANS DE LA REVOLUCIÓ

Iran no és sempre una teocràcia. Abans de 1979 és un país amb problemes, però relativament plural. S’hi practica l’islam, però també altres religions. Les dones estudien, treballen i participen en la vida pública.

La Revolució Islàmica de 1979, liderada per Ruhollah Khomeini, ho transforma tot. El que comença com una revolta contra l’autoritarisme i la ingerència estrangera acaba creant un règim teocràtic totalitari.

IRAN. DONES, PERSONES LGTBIQ+ I REPRESSIÓ

Des d’aleshores, l’Estat controla els cossos i les vides (biopolítica [Foucault] i necropolítica [Mbembe]). Les dones són oprimides per llei. Se’ls controla la roba, la veu i el moviment. Les persones LGTBIQ+ són perseguides de manera sistemàtica, amb execucions públiques, penjaments amb grues i operacions forçades com a mutilació dels genitals i canvis de sexe forçats, o la mort; denunciades per activistes i organismes internacionals.

Tot això està documentat. Hi ha noms i cognoms. Activistes assassinades, empresonades o obligades a fugir. Mahsa Amini es converteix en un símbol després de morir sota custòdia policial. Narges Mohammadi denuncia tortures i passa anys a la presó. El règim no tolera dissidència.

IRAN. CRISI ECONÒMICA I AIXECAMENT

Avui, Iran viu una crisi econòmica molt forta. Inflació, desigualtat, manca d’oportunitats. Però el que empeny la gent a sortir al carrer no és només el diner. És el cansament acumulat. La repressió constant.

El que passa avui a Iran es pot llegir com una mena de “tardor asiàtica”, un aixecament per llibertat. Dir que “a aquesta gent li agraden les dictadures” (àrabs i asiàtics) és fals. Moltes víctimes del terrorisme són precisament en aquests països. I part de l’extremisme ha estat alimentat històricament per potències occidentals mitjançant guerres indirectes i estratègies de asymmetric warfare, com UK a l’imperi Otomà o USA a Irak, Siria…

IRAN COM A POSSIBLE MONEDA DE CANVI (?)

Iran és ric en recursos, és aliat de Rússia i és una peça clau a l’Orient Mitjà. I torna a aparèixer la pregunta: Iran pot ser també una moneda de canvi? Si es negocien peces al tauler global, Iran també hi entra?

EUROPA DAVANT LA CRUÏLLA

I Europa? Europa sembla fragmentada i feble. Parla tard. Evita posicionar-se amb claredat. Pot ser que Vladímir Putin sigui, de facto, el veritable president dels Estats Units? Per què hi ha ingerències estrangeres a Europa mitjançant partits polítics i moviments socials extremistes, sense importar si són d’un extrem o d’un altre? Per què darrere del Brexit apareix Steve Bannon? Per què Cambridge Analytica juga un paper clau en la manipulació de l’opinió pública amb el Brexit?

CONCLUSIÓ OBERTA

Com hem d’actuar davant tot això? Passivament? O fent-nos preguntes?

Aquest text no ofereix respostes. Però sí una invitació clara: pensar. Perquè quan deixam de fer-nos preguntes, altres decideixen per nosaltres.

Per Justí Soriano Caldentey (@justisoriano), graduat de Relacions Internacionals (UOC) Humanitats (UOC), amb un màster en Filosofia per als reptes contemporanis (UOC) i un màster en Filosofia de les cures per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona. Postgrau en Neurocomunicació per la Universitat de Manresa i formació en Geopolítica per ESADE. Investigador predoctoral de les Nacions Unides. I coordinador de RuraliTal.

Bibliografia (ISO 690)

Entrevistes anònimes a persones refugiades o escapades a Mallorca de procedència de Iran o Veneçuela.

REUTERS. Trump says Venezuela’s Maduro captured after strikes [en línia]. Reuters, 2026. Consulta: 3 gener 2026.

ASSOCIATED PRESS. US strikes Venezuela and says its leader has been captured and flown out of the country [en línia]. Associated Press, 2026. Consulta: 3 gener 2026.

OHCHR. Independent International Fact-Finding Mission on the Bolivarian Republic of Venezuela [en línia]. United Nations Office of the High Commissioner for Human Rights, 2023. Consulta: 3 gener 2026.

AL JAZEERA. Trump says Greenland “essential” for security: Could he take it by force? [en línia]. Al Jazeera, 2025. Consulta: 3 gener 2026.

REUTERS. US DOJ to review 5.2 million pages of Epstein files, document shows [en línia]. Reuters, 2025. Consulta: 3 gener 2026.

PBS. Latest Epstein document release includes multiple Trump mentions [en línia]. PBS NewsHour, 2025. Consulta: 3 gener 2026.

THE GUARDIAN. Revealed: 50 million Facebook profiles harvested for Cambridge Analytica in major data breach [en línia]. The Guardian, 2018. Consulta: 3 gener 2026.

EUROPEAN PARLIAMENT. Foreign interference in all democratic processes in the European Union, including disinformation [en línia]. European Parliament, 2020. Consulta: 3 gener 2026.

FRANCE 24. Qué revelan las consignas de las últimas manifestaciones en Irán [en línia]. France 24, 1 gener 2026. Consulta: 3 gener 2026. France 24

EL PAÍS. Las movilizaciones en Irán registran varios muertos en las protestas contra la inflación [en línia]. El País, 1 gener 2026. Consulta: 3 gener 2026. El País

RFERL. Trump tells Iranian protesters US supports them as death toll, arrests rise [en línia]. Radio Free Europe/Radio Liberty, 2026. Consulta: 3 gener 2026. RadioFreeEurope/RadioLiberty

AP NEWS. Iran’s leader says rioters ‘must be put in their place’ as protest death toll reaches at least 10 [en línia]. Associated Press, 2026. Consulta: 3 gener 2026. AP News

O RAIN EUS / ANALITICA. Al menys set morts en Irán en diverses manifestacions per la deterioració de la situació econòmica [en línia]. Oraïna/EAnalítica, 2 gener 2026. Consulta: 3 gener 2026. Orain+1

THE GUARDIAN. ‘No future for us’: disaffected Iranians say it’s now or never to topple regime [en línia]. The Guardian, 3 gener 2026. Consulta: 3 gener 2026. The Guardian

WIKIPEDIA. 2025–2026 Iranian protests [en línia]. Wikipedia, actualitzat 3 gener 2026. Consulta: 3 gener 2026. Wikipedia

RTVE. Trump amenaza a Irán tras la represión de las últimas protestas: “Estamos listos para intervenir” [en línia]. RTVE, 2 gener 2026. Consulta: 3 gener 2026. RTVE

INF OBAE. Crisis en Irán: el quinto día de protestas contra el régimen dejó 30 detenidos y un saldo de 7 muertos y más de 25 heridos [en línia]. Infobae, 2 gener 2026. Consulta: 3 gener 2026. infobae

FREEDOM HOUSE. Iran: International Community Must Stand with Iranian People, Demand Accountability for Regime’s Escalating Repression [en línia]. Freedom House, 2026. Consulta: 3 gener 2026.