Era febrer de 1986 quan uns quants operaris de la brigada municipal de l’ajuntament de Manacor col·locaven una escala al frontis de la farmàcia den Ladària, al cap de cantó de la plaça de Sa Bassa. Duien una escàrpera, massa i un poc de pasta, a fi d’aferrar les rajoles noves.

Ara farà 40 anys que el consistori manacorí va decidir, més de 10 anys després de la mort del dictador Francisco Franco, canviar el nom del carrer que va des del Convent fins a Sa Bassa, de General Franco o Carrer Major. Un nom igualment controvertit (o millor dit, neutre) amb la voluntat de parèixer més cosmopolites, i obviant la toponimia antiga com a carrer de l’Anell: o sigui on abans s’hi corrien curses amb cavalls per enganxar l’anell, a l’estil menorquí.

“El carrer manacorí que, possiblement, havia acumulat més significació política durant els darrers anys ha recuperat el seu nom tradicional. El passat dimarts 4 de febrer es va procedir al canvi de la placa del que fins ara es deia carrer General Franco, que torna a anomenar-se carrer Major”, deia la premsa manacorina fa quatre dècades.

“El fet de substituir un rètol pot semblar, en si mateix, un acte senzill i de poca importància. Tanmateix, el canvi té una forta càrrega simbòlica, ja que suposa la desaparició, de la toponímia manacorina, del nom més representatiu del franquisme. La Guerra Civil Espanyola ja havia comportat un primer canvi en el nom del carrer, igual que ho havia fet anteriorment la República. Ara, un ajuntament sorgit del vot popular ha tornat a modificar-ne la denominació, possiblement de manera definitiva”, deia la revista Perlas y Cuevas d’aquella quinzena de febrer.

Segons testimonis presencials, durant el procés de canvi de la placa es produïren diverses reaccions: algunes persones es dirigiren de manera emprenyada al picapedrer encarregat de la feina… altres passaren amb completa indiferència, mentre que no faltaren veus crítiques cap als responsables de la decisió. Potser per por a aquestes possibles reaccions, la persona encarregada de dur a terme la substitució no era manacorí.

14 mesos d’espera

L’Ajuntament ja havia acordat majoritàriament el canvi de nom en el ple celebrat el 14 de desembre de 1984, atenent una petició de la majoria dels veïns del carrer. Malgrat això, passaren gairebé catorze mesos entre la decisió política i l’execució efectiva del canvi, un termini que contrasta amb la rapidesa amb què s’havien duit a terme altres modificacions similars en diferents carrers.

“Aquest retard ha generat interrogants sobre si hi ha hagut o no voluntat política d’ajornar una decisió democràticament adoptada, una qüestió que només poden aclarir els responsables municipals.

Potser en un futur pròxim s’optarà per denominar els carrers amb noms menys polítics, fet que podria reduir la freqüència dels canvis i, sobretot, fer-los menys dolorosos per a les persones més sensibles a aquestes modificacions”.