És un dia plujós a plaça. Són les 9 del matí i a ses Verdures de Manacor (oficialment, plaça Constitució), molt a prop del centre, hi ha poca gent. Al lateral de la part alta, les germanes Riera: Bel (1974) i Joana (1975), ja han desplegat el tendal i col·locat l’hortalissa. Com cada dissabte des que tenen ús de raó. Però avui no és un dia qualsevol i sembla que l’ambient meteorològic i personal (els clients van arribant constants, però d’un en un) sap que és el darrer.

Fa més de 70 anys que la família Riera Font fa mercat, ininterrompudament, a la plaça de ses Verdures de Manacor. Una tradició que es trenca ara que acaba l’any, el darrer cap de setmana d’un camí que va de son Pere Andreu (devora la bifurcació de Manacor cap a Petra) fins el poble de naixement. Un tall que sap tan de greu com la manca de relleu, i de temps necessari per dur-ho tot al dia i no acabar esgotades.

“Tot ajuda a fer el pa negre”, contesten, amables però tristes. “Essent productores, fent mercat, estant a la Cooperativa de Pagesos Ecològics de Mallorca i havent de preparant gènero dos dies per setmana… tot plegat resulta ser massa feina i ha arribat un punt, amb 50 anys, que necessitam aturar-nos una mica, agafar un poc d’aire i viure amb més tranquil·litat i sense tant de tragí”. De totes formes, els dimarts seguiran fent mercat d’Artà i cada dijous a Sant Llorenç.

“És cert que aquí és el mercat més fluix pel que fa a les vendes, però és el nostre poble i ens sabia molt de greu deixar-xo… tota la vida hem vengut aquí, cada dissabte sense falta” afegeixen mentre atenen la clientela, també trista i poc ‘convençuda’ per les explicacions raonades. “Tampoc volem arrossegar una altra generació si aquesta no és la seva voluntat. Entre setmana duim un ritme alt que creim que hem de pausar els caps de setmana”.

Fa més de set dècades el seu padrí, Martí Font, ja venia amb carro fins a la plaça de ses Verdures per vendre l’horta conrada. L’antiga plaça, encara que malgarbada i estèticament millorable, sempre era plena de gent. Els dissabtes fins ben entrat els anys 80, no s’hi podia estar de tanta que n’hi havia, “talment ara” ironitzen “fins el punt que només teníem 2 metres per cada pagès”.

“El relleu el va agafar la nostra mare Magdalena durant molts i molts d’anys. Primer en carro, després en tractor i finalment en cotxe o furgoneta”. Després el seu pare Jaume, que de fet encara les ajuda de manera constant i entregada; “És el vertader motor de tot plegat”. En aquells anys no hi havia majorista ni botiga “de tots els pobles de la comarca de Llevant” que no anés a comprar a la plaça per després revendre.

Una decisió complicada

“De finals del mes d’octubre que ho tenim clar. A l’estiu hi ha molta feina i acabes esgotada”, diu Joana, “va ser quan vàrem decidir amollar qualcuna de les moltes coses que duim en marxa”. Una resolució complicada. Trobaran a faltan la quotidianitat de la trobada i la nostàlgia d’un temps bescanviats per altres sistemes més impersonals de compra.

“El millor de fer plaça és el contacte amb la gent, l’orgull de poder vendre el que tu mateixa produeixes. Veure un producte en directe i fresc, és una altra cosa, una manera molt distinta de comprar”, insisteixen. “És cert que aquesta plaça està malament… però és aquesta i totes. Fins abans de la pandèmia també anàvem a fer mercat a Felanitx, els diumenges, i ja no; no donava. La gent va al que li és més còmode, duu un altre ritme de vida”.

“El problema més gran, però, pens que està, en general, en que no hi ha un relleu generacional i que tothom vol una jornada de 8 a 15h i oblidar-se de la feina la resta del dia. Miri sinó la Formacio Professional, de cada cop hi ha menys fusters o menys mecànics. Està clar que tothom vol tenir una carrera universitària, però el demés també és necessari, la pagesia també, però és més sacrificada”, contesta Joana, qui durant anys va combinar-la amb la feina docent, primer a Sa Pobla i després a l’escola de Sa Graduada, a Manacor. “És el que he viscut i m’ha agradat sempre. Estar en espais oberts, en contacte amb la natura. Això no canvia…”

Una plaça que dorm

Fa dècades que la plaça de ses Verdures té problemes. En plural. L’increment de grans superfícies alimentàries i la manca d’aparcaments i horaris d’obertura, llastren un espai basat en el producte tradicional de temporada.

És per això que fa dos mesos l’Ajuntament va obrir la possibilitat que també pugui obrir els horabaixes. Així ho va expressar la regidora responsable de la plaça, Paula Assegurado, al ple d’octubre: “És un problema de mercat; per potenciar el producte local, si no ens adaptam als nous horaris dels ciutadans de fer les compres també els capvespres… serà un inconvenient”.

13 parades

Actualment ses Verdures disposa de 13 parades actives setmanalment. Encara que això tengui més d’un matís. Ja que gairebé la meitat d’aquests trasts només s’ocupen els dissabtes. Així que durant la setmana laboral en realitat són 7 les parades actives i en horaris exclusivament de matí. 

“Abans els aparcaments que envolten la plaça estaven hipotecats amb vehicles que no es movien de tota la setmana. Per això creàrem la zona magenta”, explica el batle Miquel Oliver. Una nova fórmula mitjançant la qual certes places d’estacionament del centre de Manacor s’ofereixen a preus barats, a canvi de limitar a una hora el temps d’estada. “A més es pot arribar a la plaça en cotxe per un vial lliure de la ZPR (zona de prioritat per a residents), sense preocupar-se de la càmera de vigilància”, afegeix Assegurado.

Actualment, depenent si és simple o doble i de les seves dimensions, si un agricultor vol ser ‘placer’ a Manacor ha de pagar entre 50 i 138 euros mensuals, amb llum i aigua. “Imaginin-se l’estalvi respecte a un local comercial del centre. Això fa que molts no obrin en els horaris establerts i només els utilitzin com a magatzem barat”.

Una situació que ha arribat fins als serveis jurídics del Consistori, que han aconseguit, de moment, rescindir el contracte de dos d’aquests espais, “perquè estaven perjudicant a altres comerciants que actualment estan en llista d’espera”, deia Oliver el mes d’octubre, qui posava en dubte l’èxit de clients a molts mercats de Palma: “que es basen en la gastronomia, en ser restaurants de primera línia encoberts, i amb productes que de locals moltes vegades no en tenen res”.