Qui li anava a dir a Carme González Mestre (Manacor, 1994) que a una antiga fusteria del barri de Santa Catalina hi trobaria un futur tan il·lusionant. Llicenciada per l’Institut del Teatre de Barcelona i cursant el darrer curs de Teràpia Gestalt, l’actriu manacorina ens parla de Nuanuu, un nou espai on combinar el creixement i la interpretació. Paral·lelament ha obert un crowdfunding per acabar de finançar la insonorització i poder obrir dins el 2026.

-Com va trobar aquest espai tan interessant?

Aquesta planta baixa era una fusteria tancada que, en aquells moments, el 2023, era propietat d’un fons. Mumare, que sempre està en tot, me va mostrar l’anunci de venda. Vàrem considerar que era un preu assequible per a nosaltres i que hi podríem començar a fer feina per transformar-la en el que serà.

-Va venir per sorpresa?

En principi tenia una idea clara de fer cant i teatre, llogant un espai. Però com deia, tenc una mare meravellosa i activa… així que la cosa s’ha expandit i ara mateix es converteix en un projecte vital.

-Serà una escola de teatre?

A nivell formatiu no. No sé si dir-li escola, més aviat serà un espai de trobada, amb classes regulars, però no amb l’objectiu de formar actors, ni de fer teràpia aillada, sinó les dues coses alhora. Tendrem cursos per infants, per a joves i per adults, hagin fet o no teatre, s’hi sentiran bé. El teatre com a eina del camí personal. Després també hi organitzarem monogràfics puntuals sobre càsting, emoció, improvització o clown, per exemple.

-Sempre es veu a les actrius i actors com a persones molt segures…

Els actors feim feina amb la nostra pròpia eina i estam molt exposats a les mirades externes, al públic i a la crítica. Desgasta perquè constantment has de superar la por a deixar de tenir-ne. És un punt que manca en el procés actoral. L’Institut del Teatre, per exemple, va ser una experiència molt intensa, però no hi havia un acompanyament personal. Una mirada cuidada que es centrés en aquest punt específic.

-S’utilitzarà com a sala per programar?

No és la intenció. No és un sala de teatre com a tal. Serà un espai viu per crear comunitat. Encara que està clar que els professionals podran venir i llogar l’espai si volen o ho necessiten.

-Emocionada per veure com es fa realitat?

Molt. El que m’emociona més és ser-hi, poder veure com va canviant i el suport que rep. La intenció és crear un espai per a la comunitat que sigui també una cosa juganera i lliure.

-D’on prové el nom Nuanuu?

El nom té un doble significat, per una part de desnuar un nus, trobar aquest camí de creixement; i per altra banda de la paraula nua, despullada, en femení i masculí. Per deixar-nos veure i anar fent passetes i desnuar el nusos.

-Ara han obert un crowdfunding per acabar de reformar l’espai

El crowdfunding està pensat per poder acabar de pagar la insonorització i la il·luminació de l’espai, sí. Després hi ha altres coses que faltaran com aires condicionats, però que podrem assumir. Volem arribar als 40.000 euros i ens hem plantejat fins el mes de març per aconseguir-los. Ja hi ha hagut donacions. Totes, per petites que siguin, són molt benvingudes. No hi ha unes quantitats establertes, tot suma. La intenció és obrir dins el 2026.

-Hi ha algun model semblant a Mallorca? D’on n’ha agafat la inspiració?

A l’Institut del Teatre vaig conèixer n’Anna Carner, que de qualque manera ha estat la inspiració, l’interès i la necessitat per una formació més personal. A més, la intenció és continuar formant-me per tenir les eines per acompanyar-los bé. He de tenir una base forta i uns coneixements del que vull ensenyar.