A principis de l’any 1986 es posava en marxa el Col·lectiu Ràdio Manacor. Integrat per una trentena de joves del poble interessats per la cultura i els mitjans de comunicació, tenien com a objectiu assentar una emissora que donés cobertura a les inquietuds musicals, socials i polítiques del municipi, orfe d’una ràdio municipal (que encara avui no ha arribat). Els principals promotors de la idea foren Joan Vicenç Acuñas, Bartomeu Lliro, Pere Fons, Bernat Sureda i n’Adreu des Molí den Sopa, qui posaria el primer local per poder emetre.

Aviat aconseguiren un dial, el 104 de la FM, el recolzament popular i l’ajut de privats. L’ajuntament de Manacor, en ser una ràdio ‘pirata’, es va posar de perfil, i tot i que des de la delegació de Cultura se’ls donava suport (també econòmic), mai va arribar a tenir una partida pròpia dins els pressupostos municipals, sempre a l’espera d’una legalització que no va arribar.

Per aquells temps la formació de ràdios locals sense permisos efectius va arribar a ser relativament freqüent a Mallorca. De fet i segons un estudi de Joan Josep Matas Pastor sobre Els orígens i l’evolució de la ràdio a Mallorca a l’àmbit local, el llistat d’emissores ‘pirates’ a Mallorca l’any 1988 era d’una vintena: Ràdio Calvià de l’Ajuntament de Calvià; Ràdio Mediterrània, a Palma; Ràdio Activitat, a Palma i en part finançada per l’ajuntament; Ràdio Embat; Ciutat Ràdio, a Palma; Taller Ràdio a Palma; Tramuntana Ràdio, a Alaró; Titoieta Ràdio, a Algaida; CallVermell, de Campos; Ràdio Manacor; Felanitx Ràdio; Son Servera Ràdio; Ràdio Municipal d’Artà; Ràdio Can Picafort; Ràdio Maria, de Maria de la Salut; Porreres Ràdio; Ràdio Murta, de Montuïri; Ràdio La Vila, de Villafranca; Ràdio Petra; Ràdio Sóller; i, finalment, Ràdio Andratx.

El primer any la programació va ser àmplia i regular. Emetia de dilluns a dissabte en horari de capvespre, excepte els dissabtes que també aprofitava per começar el dematí i fins les 21h. Aquesta fou la programació inicial de Ràdio Manacor:

Dilluns

De 18 a 20h Informació esportiva. Pere Fons i Bernat Sureda

De 20 a 21h Dos i dos són cinc. Tomeu Lliro

De 21 a 22h Aquesta boira no és de Londres. Llorenç Rosselló

Dimarts

De 18 a 20h Informació local. Pere Fons

De 20 a 21h Nostàlgia. Bernat Mayol

De 21 a 22h Renou de nou. Toni Melis i Guillem Torrandell

De 22 a 23h Incògnita. Maribel Rosselló i Jaume Santandreu

Dimecres

De 18 a 19,30h Sa nostra llengua: el català. Sebastià Puig

De 19,30 a 20h Cuina. Xesca Caldentey

De 20 a 21h Sobre el tablao. Francis Romero

De 21 a 22h Aquesta boira no és de Londres. Llorenç Rosselló

Dijous

De 18 a 19h Informació cultural. Bernat Sureda

De 19 a 20h Sense nom. Jaume Santandreu

De 20 a 21h Dues peces de quatre. Xisco Forteza i Francis Romero

De 21 a 22h Renou de nou. Toni Melis i Guillem Torrandell

Divendres

De 18 a 20h Informació. Pere Fons i Bernat Sureda

De 20 a 21h Segona incògnita. Maribel Rosselló i Xavier Balaguer

De 21 a 22h Jalea Real con guarnición. Xesc, Jerònia i Mateu

De 22 a 23h Estació nocturna. Ramon i Tomeu

Dissabte

De 9 a 13h Un programa fet per… Bernat Mayol

De 13 a 15h Noves direccions. Sebastià Matamalas i Toni Terrades

De 15 a 16,30h Després d’haver dinat més val escoltar sa ràdio que anar a fer veïnat. Guillem, Llorenç i Toni

De 16,30 a 18h Recull informatiu. Albert Sansó, Miquel Riera i Xesc Cubells

De 18 a 19h Iunkies Flex. Joan Manuel i Marc

De 19 a 20h Tocalombosistemania. Cati Julve

De 20 a 21h Hoikos Rock. Guillem i Joan Paco

Per tal de finanaçar-se, Ràdio Manacor també organitzava concerts. El 12 de desembre de 1986, amb la pista de bàsquet de na Capellera acabada de fer i l’organització de Ràdio Manacor, els germans Íñigo y Fermín Muguruza (Kortatu) desplegaven la força d’una fórmula no per coneguda poc efectiva: actitud punk i bases ska condensades en hora i mitja de missatge sociopolític electrificat. “Encara tenc qualque flash de l’actuació. Veníem a presentar el segon disc de Kortatu El estado de las cosas, record una barrera volant i molta emoció a l’ambient. Fou un vespre ben divertit”, deia Fermín Muguruza quan va tornar a Manacor ara fa dos anys.

“Va ser un concert espectacular. Crec recordar que Kortatu mos va cobrar 150.000 pessetes i els bitllets d’avió de vuit persones”, recorda Llorenç Gris. “Dormiren a diferents cases nostres, res d’hotels”. “El divendres anàrem amb ells de marxa per Gomila a Palma i trobaren que tot era molt pijo. Clar, venint del Rock Radikal és normal. Eren bona gent, sopàrem al Molí den Sopa i xerrarem de tot, ETA inclòs. Al concert hi assistiren unes 1.500 persones a pista coberta de na Capellera. Feren un concert molt intens, un gran vespre per Manacor”.

Però les dificultats tècniques i la manca de doblers provocaren que els joves s’anessin desil·lusionant i abandonessin, poc a poc, el projecte. Els propietaris de la caseta del Molí den Sopa, que fins aleshores havien deixat el local i el telèfon a la ràdio sense demanar cap dobler, anunciaren reformes. La ràdio es quedava sense local. Era 1988 i l’Ajuntament va oferir oferir dues opcions: un dels locals de l’antic ambulatori o un local al terrat de l’edifici del Teatre Municipal, al parc municipal, on Ràdio Manacor s’hi va acabar instal·lant.

La història de Ràdio Manacor va començar a partir d’una conversa entre amics. Com explicava en aquells moments inicials Vicenç Acuñas, un dels membres fundadors, “poc a poc s’hi va incorporant gent, el cercle es va ampliant amb una roda de col·laboradors que fan feina per fer realitat una idea: omplir un buit cultural i social a la ciutat”. Aquesta idea inicial va prendre forma i es va convertir en un projecte sòlid de dinamisme social.

Amb una programació que abastava diferents gèneres i temàtiques, Ràdio Manacor es presentava com un mitjà polifacètic que volia arribar a tots els perfils d’audiència. “Som una trentena de col·laboradors, i això ens permet oferir un contingut variat”, comentaven tot just obrir. La llibertat en la creació dels programes era un dels seus principals atractius: “Cadascú es fa el programa com vol, sempre amb una coordinació general”. Aquesta fórmula permetia que els programes fossin una reflexe de les inquietuds i interessos dels seus membres.

La lluita per la legalització

Malgrat l’èxit inicial i el suport de la comunitat, la ràdio operava en condicions precàries. Els seus membres sempre van expressar que tenien moltes ganes de formalitzar el projecte i treballaven per aconseguir la legalització de la ràdio. “Ens han dit que mentre el Govern no digui el contrari, no podrem tenir una ràdio legal”, lamentaven.

En només deu mesos de funcionament, Ràdio Manacor va organitzar una sèrie d’actes culturals que van captar l’atenció del públic local. Un festival de rock, concerts, vetlades de cantautors i participació a les festes de Santa Catalina eren només algunes de les iniciatives que van dur a terme. “Cada acte era una nova oportunitat per connectar amb la comunitat”, explicaven, destacant la importància d’organitzar esdeveniments que fomentessin la cohesió social.

El finançament era un dels grans reptes per a Ràdio Manacor. “Quasi tot surt de la nostra butxaca”, reconeixien, tot mencionant els socis protectors i les subvencions de la Delegació de la Joventut local. Aquesta diversificació de fonts de finançament havia de ser crucial per seguir oferint contingut de qualitat i per organitzar actes culturals. Però el desencís progressiu i la manca de compromís de l’administració local, que no podia ni volia reconèixer una ajuda explícita, van acabar per disoldre el projecte en només dos anys.