Llorenç Carreras (Alaior, 1967) i Tomeu Matamalas (Manacor, 1952) presenten aquest divendres a les 19h a l’Escola de Mallorquí de Manacor la reedició de la novel·la Bubotes (Món de Llibres, 2025), l’obra més atrevida de l’escriptor i autor teatral Antoni Mus, precisament el dia en que hauria fet 100 anys.

-Llorenç, com va ser que va sorgir la idea de reeditar Bubotes?

Tot va ser una mica anecdòtic. Un dissabte de maig, passejant pel mercat de segona mà que es fa a la plaça del Mercat, vaig trobar un exemplar de la novel·la. Quan la vaig llegir, vaig tenir com un deliri, estorat per la capacitat literària de Mus, que personalment no coneixia. Bubotes estava fins ara descatalogada. Així que li vaig proposar a Fausto [Puerto] si no podríem contactar amb la família per fer-ne una reedició. Evidentment els familiars foren molt amables i no posaren cap impediment.

-T’ho degueren llegir tot de l’autor

Han estat uns mesos d’una immersió total, narrativa, contes i altres novel·les. Visc entre ‘bubotes’. Hi ha tota una generació que només coneix La Senyora, perquè, entre d’altres coses, se’n va fer una adaptació al cinema de la mà de Sílvia Tortosa. Però per exemple, Josep Maria Llompart, que en va fer el pròleg que mantenim, diu que per ell és la millor novel·la de Mus.

-Tracta temes delicats per l’època

Per estar escrita l’any 1978 és una novel·la molt valenta, que tracta temes molt actuals com el masclisme, l’homosexualitat i l’homofòbia, els abusos sexuals o el feminisme.

-De què va Bubotes?

És un conflicte en el si de la família protagonista, els senyors de la possessió de Retana, uns amos senyors, que no nobles, que lluiten per mantenir el llinatge i l’estat de les coses. De rerafons hi ha l’esclat de la guerra civil. Tot adornat per un element humorístic, tradicional en l’obra de Mus. Les bubotes pupulen per Retana i ens conten històries; són cinc: la monja, l’hereu ros, la senyora Maria de Retana, l’amo en Martí i l’amo en Miquel de Retana. Apareixen en capítols alterns per, en primera persona, contar la seva història i el que va succeint.

-Per poder suportar el dramatisme?

És una manera desdramatitzada difícil de definir, amb constants bots en el temps, que comença al segle XIX i fins a la guerra, al 1936. Hi fica algun element sorpresa, de tant en tant, perquè quedis una mica desconcertat. Això fa que no la puguis amollar. És un univers que parteix de l’experiència local que s’universalitza.

Matamalas: És com el Gatopardo, veuen que la seva forma d’estar al món s’acaba, desapareix… Mus utilitza la fina ironia, impregnant la novel·la de l’experiència prèvia al teatre.

-S’han hagut de corregir coses?

Hem procurat ser molt respectuosos amb el lèxic i l’estil d’Antoni Mus. He fet consultes amb Biel Barceló, que ja va corregir el text en el seu moment. Mus pertany encara a una generació que va aprendre a escriure en català pràcticament pel seu compte. Tot el que hem trobat al diccionari Alcover Moll ha anat a missa. Ha estat una feina laboriosa d’escaneig i correcions tipogràfiques, sobretot.

-Qui va editar el llibre en el seu moment i quan es va deixar d’imprimir?

Bubotes va sortir l’any 1978 editat per Selecta, encara que posteriorment, al 1990, l’editorial Moll en va fer una edició de butxaca amb el mateix text exacte de l’original.

-Teniu la sensació que Mus ha estat poc renonegut?

És que va morir prematurament l’any 1982… quan encara li quedava molta obra per escriure. Realment el qui l’han mantingut viu durant tots aquests anys ha estat la gent del teatre, que n’ha fet distintes adaptacions; sobretot el director Antoni Rosselló.

-Tomeu, com ha estat l’experiència de tornar a il·lustrar la novel·la?

A la versió de 1978 hi havia 6 il·lustracions, fetes pel pintor Pau Fornés. Però en aquest cas, volíem que les noves tenguéssin un toc més de còmic, trobar-lis el punt correcte… crec que en el meu cas això va ser el més complicat. Això, i que es pot dir que no agafava un llapis per dibuixar des de 2006, així que he dedicat tot l’estiu a tornar a entrenar la mà. Ara n’hi ha 11 d’il·lustracions, entre les quals les de les 5 bubotes (exposades ara a la llibreria Món de Llibres).

-Però Mus, a més, escrivia lletres de cançons?

Així és. De fet la seva faceta de lletrista és importantíssima. Al 64 la escrivia en català quan es pot imaginar que no era massa ben vist. Cançons amb lletres seves van participar durant 5 anys a festival de la cançó de Palma, molt important en aquells anys. I tot i que no guanyàren, sempre les editàven com a cares bé dins els vinils guanyadors. Manacor, anys d’al·lotell, Les muntanyes, Tot ja és mort o T’estim i t’estimaré són alguns exemples.