L’auditori de Manacor tornarà a acollir aquest Nadal (a partir de dia 23 de desembre), el que està a punt de convertir-se en un clàssic de l’escena local: un nou musical familiar. Aquesta vegada, però, no s’ha triat cap història prèvia de Disney per donar-li forma, sinó que s’ha volgut partir d’una idea original i crear, des de zero, El Drac Màgic, una aposta tan arriscada com engrescadora. En parlam amb dos dels seus responsables, Joan Miquel (Manacor, 1981) i Joan Toni Sunyer (Manacor, 1988).

Com sorgeix la possibilitat de fer una cosa nova, fugint de camí de musicals Disney?

És cert que El Drac Màgic parteix de la continuïtat d’un projecte que ha consolidat el seu lloc en el calendari cultural i emocional de Manacor, però després de vuit anys adaptant altres musicals, volíem crear un projecte nou des de zero, que fos més propi i en el que poguessim expresar arguments nous. És una cosa més casolana que esperam que agradi molt, a fi que la fórmula tengui continuitat.

Què voleu explicar amb El Drac Magic?

El drac màgic neix de la necessitat de parlar als infants, però també als adults, de les seves pors, del valor de la imaginació i de la bellesa de mostrar-se sensible. En un món cada vegada més digital i accelerat, reivindicam el joc, el somni i la fantasia com a eines vitals per a la formació emocional i l’autoestima dels més joves.

Per què heu tengut tan poc temps per prepara-lo?

N’haguéssim volgut tenir més, la veritat… però tots tenim altres obligacions i projectes. Fer un musical en tres mesos és un repte complicadíssim, per això la forma en que ens hem organitzat ha estat fonamental. És un musical episòdic, fragmentat, el que per altra banda facilita la feina. El repte era sobretot la part musical.

Qui se n’ha encarregat de les composicions?

Les vuit peces són den Sebastià Gris. Però està clar que al darrere hi ha tot un equip que fa feina amb els actors per aconseguir un bon resultat. Des de Mar Grimalt, Toni Llull, Jorra Santiago, Carles Medina, el propi Sebastià Gris o el propi Guillem Sansó (qui també hi té un paper).

Talent manacorí. Com ha estat això de fer un càsting?

La proposta combina disciplines amb actors, músics i ballarins del Conservatori de Música i Dansa de Manacor, que han demostrat tot el seu talent en una fase preliminar. Així és, pel procés de selecció vàrem decidir fer un càsting, cosa que fins ara no havíem fet. Decidírem de cridar na Nina. Ha estat una gran experiència i ens ha costat triar. Al final pel personatge den Jackie s’han triat Berta Costa i Joan Mascaró (que s’aniran turnant les funcions). Joan Manel Vadell és el drac.

Com plantejau l’escenografia i el vestuari?

Utilitzant llums o vestuari d’una forma més minimalista que en els darrers musicals. Vivim a un món sobreestimulat, així que volem que el muntatge quedi atractiu però d’una manera més controlada. Jugar amb superfícies i vídeos, per així crear nous espais. L’escenografia s’ha de poder moure i el cromatisme anirà canviant d’una escena a una altra, del blanc i negre als colors, perquè sigui efectiva i potent. Sofia Binimelis s’encarrega del vestuari, amb teixits reciclats en col·laboració amb la Fundació Deixalles. Un homenatge als arquetips més emblemàtics dels contes clàssics, però amb un enfocament contemporani i sostenible. La peça central, el drac, ha estat ingeniosament produïda per Pere Pascual, combinant elements físics amb projeccions audiovisuals per capturar la força i la fragilitat de la fantasia.

És un musical pensat per durar més enllà del Nadal i pot ser també sortir a fora?

Pot ser acabam creant una tradició, qui sap. És una peça inèdita, amb música i escenografia increïbles, que seria una llàstima que només durés set dies i morís. Intentarem cercar la fórmula perquè es pugui representar en altres ocasions.

Com ha estat fer feina plegats?

Molt bona!. Ja havíem tengut experiències prèvies conjuntes com l’homenatge a Antònia Font, per exemple. No cal oblidar la tercera pota de tota l’organització, que ha estat Maria Magdalena Vives.