Directius i patrocinadors del ConectaBalear CV Manacor viatgen a Zagreb en cotxe com uns aficionats més per encoratjar una remuntada històrica per al voleibol mallorquí

Zagreb (capital de Croàcia, gairebé 800.000 habitants) és una ciutat tranquil·la i senyorial. Situada entre muntanyes i banyada pel riu Sava, és el principal baluard històric del voleibol nacional. Una escola balcànica de treball i disciplina, que té en el pavelló Bojan Stranic (envellit però entregat a la causa) la seva fortalesa particular.

Un escenari que, lluny d’intimidar, podria convertir-se aquest vespre en l’ideal per remuntar el 2-3 advers que el ConectaBalear CV Manacor duu a la maleta de cara al seu debut fora de casa aquesta nit a la Challenge Cup.

Una proesa que comptarà a les grades amb el suport de la plana major tant de la directiva del club manacorí com de ConectaBalear, el seu patrocinador principal. Maria Antònia Perelló (presidenta), Tòfol Gomila (vicepresident), Joan Miquel (director general) i Sebastià Riera (responsable d’operacions de l’empresa) han viatjat en comitiva a Zagreb (amb escala i un trànsit de quatre hores en cotxe des de Viena inclòs) per encoratjar una plantilla confiada, amb Alexis González com a líder de l’estratègia.

“Al final, el més bonic és poder acompanyar aquest somni, més enllà del pur patrocini econòmic. Aquesta és part de la nostra filosofia quan decidim involucrar-nos amb un club. Si ho feim és perquè ens sentim identificats amb les persones que el gestionen, com és el cas”, explica Joan Miquel, confirmant que “és una alegria immensa que, després de 8 anys a la Superlliga, puguem compartir una cosa així, aquí amb ells”.

Sebastià Riera, per la seva banda, admet que “és tot un orgull per a Manacor i una satisfacció per a nosaltres poder acompanyar un club amb 36 anys d’història, poder ser a Croàcia i oferir el nostre alè per intentar passar de ronda”.

“Ni ens ho plantejàvem”

Maria Antònia Perelló ha estat presidenta del club en dues etapes diferents de la seva història recent (el club es va fundar el 1989). La primera, quan l’anterior president, Andreu Mesquida, passà a presidir la Federació Balear de Voleibol; i una segona fase, iniciada fa cinc anys, quan Mesquida va decidir retirar-se definitivament de la primera línia. “Quan començàrem a competir a Superlliga, ni ens plantejàvem poder estar jugant a Europa a aquestes alçades, en tan poc temps. Al final, el secret no és altre que la feina diària i la disciplina, tant al camp com als despatxos”.

Una primera classificació europea que, a finals de la passada temporada, fou vista com una oportunitat única, certament, però també amb el temor de no poder afrontar-la per motius econòmics: “Aquest era el dubte… però la implicació de l’afició i dels jugadors mereixia que estiguéssim competint a Europa”. “Supòs que ploraré si finalment aconseguim remuntar i passar a la segona ronda… però no sé si d’alegria o per haver de fer números una altra vegada”, respon la presidenta de manera mig irònica.

Tòfol Gomila, el vicepresident de l’entitat manacorina, tampoc no s’ha volgut perdre el debut internacional del CV Manacor fora de casa: “La il·lusió hi és, sabem que si desplegam el nostre millor joc podem passar”, diu mentre matisa l’anomalia de tenir un equip d’una ciutat com Manacor encapçalant la primera divisió del voleibol espanyol: “En realitat, el miracle va ser pujar a Superlliga; la resta és fruit de l’enorme feina feta per continuar-hi, competint a un nivell tan alt”.

Si l’objectiu de la passada campanya era estar entre els sis millors equips estatals (superat finalment amb unes semifinals de lliga i la final de la Copa del Rei, ambdues perdudes de manera agònica davant el Guaguas canari), el d’aquesta temporada és pujar un graó més i estar entre els quatre primers de manera natural i estable. “Sempre pot haver-hi contratemps o lesions que et facin variar els plans; una temporada és molt llarga. L’objectiu és arriscat però possible”.