Auður Ava Ólafsdóttir (Reykjavík, 1958) és una escriptora islandesa. Treballa com a professora d’art a la Universitat de Reykjavík. És l’autora de la novel·la “La veritat sobre la llum”.

L’any 2013 els islandesos van votar la paraula més bonica de la seva llengua. Va guanyar el mot ljósmóðir, que vol dir «mare de la llum» i es tradueix al català com a «llevadora».

“La veritat sobre la llum” ens explica la història de la Dýja, llevadora a un hospital de Reykjavík.

Com diu Auður Ava Ólafsdóttir a la seva novel·la, la vida és plena de coincidències i detalls als quals, moltes vegades, no donem importància, però que poden acabar determinant decisions i canviant el rumb de les coses.

La història ha estat traduïda i adaptada per Anna Maria Ricart, que s’ha erigit en una de les traductores i adaptadores més sol·licitades dels darrers anys. El material, ple d’humanisme i històries transcendents, ha estat seleccionat i convenientment adaptat per a donar un text que, amb la direcció de Ferran Utzet, representa la sensibilitat de l’autora original.

Al teatre ens mostra dues llevadores de dues generacions diferents (una dona d’uns quaranta anys i la seva tia-àvia, de noranta anys). Amb aquests dos personatges veiem com ha evolucionat l’ofici, deixant enrere els parts a domicili que practicava la tia-àvia, on hi havia una manera de fer més tradicional, basada en aprenentatges de “tota la vida”, per passar a un ofici més científic i tecnificat dut a terme als hospitals. Però tant en una generació com en una altra, la llevadora és una acompanyant i guia en un moment en què no se sap gaire com actuar. Les ciutats i els pobles evolucionen, però la certesa que l’ésser humà necessita l’ajuda d’un altre ésser humà per néixer i existir preval al llarg dels segles.

A més, la llevadora de més edat acumula una gran saviesa i parla sobre la humanitat i la vida, sobre temes d’actualitat com el canvi climàtic i de com el món està en constant transformació. “La natura t’ho pot donar tot i t’ho pot prendre tot”, et pot donar llum, però també et pot donar foscor.

I enmig de la foscor és on hi ha la llevadora jove. Viu una crisi personal i vital, però els consells de la tia-àvia la faran evolucionar per ser guiada de nou cap a la llum. I aquí és on recau la tensió dramàtica i la metàfora d’aquesta història: en aquesta llevadora jove i en la cerca, aparentment inconscient, de la bellesa per retrobar-se amb la seva essència de nou i així poder renéixer.

Segons la crítica catalana, la posada en escena de «La veritat sobre la llum» destaca, no només per la interpretació coral encapçalada per la murrieria de la tia-àvia que representa l’actriu Rosa Renom, sinó també per l’ambientació sonora de Guillem Rodríguez i la il·luminació del mateix director de la peça, Ferran Utzet. Aquests dos elements acaben sent com un personatge més que marca l’atmosfera, a tocar de Nadal, quan a Islàndia els dies són més curts i el trànsit entre la foscor i la llum es converteix gairebé en una necessitat vital.

I és que en un moment com el que vivim, on plana una sensació apocalíptica del món, on prevalen les relacions virtuals sobre les reals, on la crisi climàtica sembla que no té marxa enrere, cal fer una crida a la llum, per trobar força en allò que som, éssers naturals, i retrobar-nos amb la senzillesa i amb la bondat.