Miquel Caldentey (Manacor, 1994) és qui maneja els pinzells i els ordinadors de Multivers Creació, damunt la tenda de bicicletes de sonpare a l’avinguda de Na Camel·la. “Em sent una mica desconegut encara”, diu mentre mostra el rètol fet amb els quatre personatges (alguns ansiosos, altres innocents) que ell mateix ha creat i que prometen deixar-se veure a tantes bandes com puguin. Més de 50 alumnes van passar el curs passat per les seves aules. Ara que comença el nou és bona hora per parlar una estona entre dissenys i esperances.

-Va ser el típic nin a qui li agradava molt dibuixar?

Va ser així, efectivament. Això me va dur a estudiar el batxillerat artístic a l’institut Mossèn Alcover, primer, i després Belles Arts a Barcelona. Vaig fer el TFG (Treball de Final de Grau) en pintura. Així i tot quan vaig començar la carrera no tenia gens clar què volia fer exactament amb tot allò. En aquells moments les alternatives per fer il·lustració o còmic estaven petades, així que supòs que vaig seguir el camí natural. Els dos primers cursos van ser molt generals, tot molt conceptual, molt escrit. I jo volia fer feina amb l’estètica i el resultat final… així que en vaig quedar una mica desencantat.

-A Mallorca es pot estudiar il·lustració?

Sí, ara hi ha grau superior en il·lustració a Palma, amb uns grans professionals com a professors, per cert.

-Aleshores, com va omplir el buit?

No sabia molt bé què fer, així que me vaig decidir per matricular-me a un postgrau en disseny gràfic a la IDEP… per poder viure, bàsicament [somriu]. Durant aquell curs vaig començar a fer feina amb Antoni Galmés, dibuixant storyboards per a les seves històries gràfiques. Vaig fer feina tres anys amb ell a Barcelona d’una manera molt artesanal.

-Quan fou que es va decidir a obrir aquí a Manacor?

Vaig obrir Multivers Creació a l’octubre de 2021. És un pis que era de la meva padrina i que estava buit des de feina un any. En aquells moments estava en llista d’espera per exercir de professor. Així que vaig pensar, provaré de fer classes de dibuix. Vaig obrir provant d’aplicar els conceptes que a mi m’agradaven, intentant fugir del concepte clàssic de pintura.

-Què hi ensenya?

Per sort o per desgràcia sé fer un poc de tot. També m’hi agarada fer les meves neures… La majoria d’alumnes venen per fer manga i anime, però hi ha de tot, està clar. Diguem que és el lloc que a mi m’hagués agradat trobar-me a Manacor quan era més jove. Feim dibuix en general, per adults també. Cada any ha anat a millor, ja he deixat les llistes de professorat i m’he centrat en això. M’agrada organitzar les classes en grups reduïts i poder consolidar el que es va aprenent.

-I el nom, com el va triar?

Perquè acabava de sortir la pel·lícula d’Spiderman, i perquè al mateix temps volia que l’espai volia que abarqués moltes coses diferents.

-Hi ha manca d’acadèmies artístiques a Manacor?

Pens que les clàssiques classes de pintura hi han estat sempre. Sempre hi ha hagut bons professors… però és cert que, com deia, els conceptes han anat canviant.

-Tenint la tradició ciclista tan a prop, no li agraden les bicicletes?

No som gaire bicicleter jo…. De veure-ho tota la vida sí que sé de que va la cosa. Però ara mateix ja hi ha el meu germà per continuar amb la tradició.

-He vist que també fa camisetes, rètols o altres coses per encàrrec

Faig el que me demanis [somriu].

-Com per exemple?

He fet des d’un cavall de Troya gegant de 2 x 2,5 metres de cartró i fusta per unes noces; fins a vitralls per a la nova escola de Sa Torre. Pas més gust de l’artístic que no del disseny. M’han proposat moltes coses boges. Un tetris enorme fet amb peces de fusta a gran escala, cartells, logos…

-I aquests personatges seus que no s’aturen de crèixer…

Ara comencen a agafar força. El primer va sorgir a partir d’un personatge que vaig fer de feltre. Aleshores vaig pensar… Per què no fer-li amics?, idear el context etc. Al final són parts de mi. No tenen nom, però un sempre està trist, l’altre és l’ansietat a qui tot li és gros, per l’altre tot sembla que ha d’anar bé. De moment són quatre. Encara no han ‘sortit’ molt a fora, però els qui venen a classe ja els reconeixen, els han vist evolucionar i anar fent.

-Què n’opina dels murals que van sorgint els darrers anys a Manacor?

Tenc una mica de mono de murals, la veritat. Mai en sobren. M’hagués agradat fer-ne un al carrer del Pou Fondo per la Vila del Llibre. Me no me cridaren… sempre tenc la sensació que ningú sap qui som! [riu]. De totes formes a Mallorca començam a tenir una base molt sòlida de muralistes molt bons com Joan Aguiló o Sath.

-És d’escoltar música mentre dissenya o dibuixa?

La música sempre m’ha motivat molt per fer coses. Depenent del nivell de concentració que hagi de menester serà un tipus o un altre, o podcast. Vaig tenir una etapa metal amb els Deftones o Linkin Park.

-I de referents pictòrics?

En pintura em quedaria amb Francis Bacon, Marlene Dumas o Jenny Saville. La Il·lustració va un poc per temporades, però et podria dir noms com Genie Espinosa, Marta Cartu, Marc Torices, Fatima de Juan o Jaume Vadell.

-Ho acabam d’arrodonir. Cinematorgràfics?

No som molt cinèfil, la veritat… som més de sèries. Al final, però, diria que directe o indirectament m’han influenciat coses tan dispars com les sèries de Cartoon Network de fa 25 anys o Mortadelo y Filemón.