Una estada al nord d’Irlanda per completar els seus estudis va acabar de convèncer Pau Vadell (Felanitx, 1993) per posar en marxa Arrels i Ales, una empresa amb seu a Manacor, pensada per cobrir l’assistència a la gent amb dependència que, en molt poc temps, s’ha convertit en una peça clau per reduir les llistes d’espera de l’administració pública.

-Com explicaria el naixement d’Arrels i Ales?

Arrels i Ales va nèixer conjuntament amb dues sòcies solidàries més, la meva germana Carme, que és sociòloga i la professora de suport Maria Lourdes Martí.

L’origen de tot és que, per aquell temps, vaig crear un protocol assistencial emocional cap al cuidador principal. Just després vaig anar al nord d’Irlanda per acabar de formar-me. Allà me’n vaig donar compte de les mancances que teníem aquí pel que fa al servei d’ajuda a domicili.

Per això li vaig demanar a la meva germana ajuda per implementar-ho aquí. Vam començar pel desembre de 2018 amb una oficina, guants i gel hidroalcohòlic com aquell qui diu. El servei que donaven ajuntaments i Govern deixava a molta de gent desatesa, i que això, generacionalment, només podia anar a més en els pròxims anys. El projecte va nèixer a 10 anys vista, però ha escalat d’una forma exponencial que no esperàvem.

-D’on ve el nom?

La frase arrels i ales té un sentit molt familiar. Sempre hem tengut aquest lema a casa: les nostres arrels per saber d’on som, però al mateix temps les ales per poder-mos morure on volguem. Cuidam les arrels de la gent amb patologies i la gent gran, i donam ales al cuidador. Perquè la patologia també la pateix el cuidador, que hem d’evitar que s’arribi a cremar.

-Però com un jove de 25 anys s’embarca en una aventura així? Van tenir algun cas familiar?

Ho he d’agraïr a un professor que vaig tenir a la universitat, i al fet de voler evitar que quan qualcú agafa el telèfon per demanar ajuda en aquest sentit, tengués una resposta. La meva germana se’n va encarregar de cuidar la nostra padrina… i no vam trobar una mà amiga.

-Com va anar el primer any?

Vam trobar limitacions burocràtiques fins que, pel gener de 2020, vam acabar tenint l’autorització del servei. Mentrestant em vaig treure el títol de cuidador i un màster en neurorehabilitació. Guanyant-me la vida fent classes de repàs o com a professor de pàdel.

-I després la pandèmia…

Efectivament, pel març de 2020 va venir la covid. En aquell moments el Govern estava preocupat en intentar aportar el màxim de recursos humans a la dependència. L’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) no tenia suficients mans i van contactar amb nosaltres a fi d’externalitzar part del servei. Si no hagués estat per aquell primer contacte avui l’empresa estaria tancada. Actualment tenim 157 treballadors que cobren 1.950 euros bruts al mes, i atenem a més de 800 usuaris.

Vam començar amb 16 o 17 usuaris. Després el creixement ha estat exponencial. L’1 d’octubre de 2021 vàrem tenir la primera acció concertada, podent actuar suprainsularment a totes les Balears. Ara som a la comarca de Llevant, a Felanitx i a Palma.

-Quines són les funcions d’Arrels i Ales?

Feim per una banda el que es coneix com a Servei d’Ajuda a Domicili (SAD), on atenem les necessitats de la vida diària de persones en situació de dependència, a fi que puguin dur la millor vida possible. I després tenim el Servei de Promoció de l’Autonomia Personal, on intentam mantenir les condicions físiques i psíquiques de l’usuari prèviament a que pugui empitjora la seva salut i a fi d’allargar el seu benestar.

Fins ara la cultura mallorquina era molt reticent perquè estava acostumada a un servei no professionalitzat, lligat a una figura estrangera molt servicial que quedava les 24 hores a casa. El nostre servei no vol despersonalitzar el domicili, ca sa padrina ha de continuar essent ca sa padrina. No som cuidadors sinó treballadors familiars.

-Si tenc un familiar que necessiti ajuda diària, com ho puc fer?

Hi ha dues vies: la privada, que avui en dia és minoritària i per la que cobram 27 euros més IVA per cada hora; i la via pública, que suposa un 90% dels nostres serveis, i que són usuaris derivats de la direcció general d’atenció a la dependència del Govern.

-Com van trobar les llistes d’espera quan entraren?

Quan vam entrar l’any 2020 la llista d’espera era brutal, amb casos encara de 2014, molts d’ells de persones que fins i tot ja havien mort. En menys de tres mesos vam poder crivar moltíssim aquesta llista d’espera, telefonant i dedicant-li moltes hores. Vam solucionar una situació extrema en molt poc temps. L’administració, quan ho va veure, ens va concedir més hores per poder dur a terme l’acció concertada.

-Donen servei a Manacor i a on més?

Actualment tenim Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) concertat a Felanitx, Manacor, Son Servera, Capdepera, Artà i Sant Llorenç i pels ajuntaments de Santanyí i Palma.

-Com es classifiquen les hores i els usuaris?

Hi ha els de grau 1, que són persones bastant autònomes, que necessiten una supervisió normalment diària per recodar-lis coses bàsiques com la medicació o sortir a fer una volta. Les de grau 2, que ja tenen qualque patologia mental associada, no tan autònomes i que solen necessitar que els hi facin una higiene diària. I els usuaris de grau 3, que són els gran depenents, que ja necessiten d’una ajuda completa. Molts ja no es mouen del llit o van en cadira de rodes.

-En cap cas queden tot el dia

El món nocturn és inviable per recursos. Si necessiten assitència tot el dia normalment ja es deriven a les residències.

-S’esperava tot això? Tornaria a començar?

Mai esperava que la il·lusió d’un al·lot de 25 anys es fes realitat en un projecte acompanyat de persones tan meravelloses. És molt gratificant veure com el teu esforç et dóna tanta gratitud. Veus com les persones usuàries també estan molt agraïdes. La voluntat és que ningú quedi sense servei, perquè sabem què és no tenir la mà amiga quan fa falta. Allò important és l’usuari. El servei abarca els 365 dies de l’any, també horabaixes. No donam un servei sinó que cobrim una necessitat. Ho tornaria a fer per tot allò que hem pogut aportar a la societat.

-Per cert, hi ha treballadors suficients?

L’oferta de treballadors és molt limitada. En falten. Per això des d’aquí faig una crida a que la gent es tregui alguna de les titulacions que els hi permetin fer feina d’això. Algunes d’elles duren 6 mesos de formació. Ara mateix tenim més de 60 places per cobrir entre la comarca de Llevant i Palma.

-Amb quants d’usuaris fa feina cada treballador d’Arrels i Ales?

Hi ha una mitjana de 7 usuaris per treballador. A finals d’any passarem de les 16.000 hores anuals que tenim concertades amb el Govern actualment a 25.000. Tenim un potencial de creixement bestial, però tenim limitació de mà d’obra.