Joan Morey Obrador ‘Busco’ (Manacor, 1964) és un dels tres socis (dos d’ells manacorins) que conformen J3 Vins, la nova bodega de vins ecològics que ha arrencat amb força i guanyant vàries medalles d’or al darrer Berlin Wine Trophy. Menescal de professió, parlam amb ell de la vida, els animals i els vins.

-D’on li ve la curolla del vi?

Sempre he sentit una atracció per foravila. Un dia ajudant a munpare a la botiga que teníem aquí a sa Bassa, un representant de Pinturas Procolor li va regalar una capsa de botelles d’un reserva de 1982. Ell no en va fer massa cas, però jo sí.

-Li agradava la ferreteria?

De petit molt. Quan tenia 13 o 14 anys m’agradava ser-hi… ja sabia on hi havia tot. Ajudava a munpare en el que podia. Molts de dies d’estiu quedàvem a dinar precisament aquí [feim l’entrevista a s’Agrícola].

-Perdoni, me parlava del vi… del menjar també?

Sempre he tengut com una part més femenina, per dir-ho així, que els meus quatre germans. En el sentit que jo era sempre qui anava a comprar a ca na Lloviseta i a qui mumare ensenyava qualque platet de cuina. La gastronomia ja m’agradava d’al·lot també. Més tard me vaig apuntar un parell d’anys al Club del Vino Selección i rebia caixes de distints vins cada mes. Després vaig canviar a La Viniteca, de Catalunya… no ho sé, tot ha vengut molt natural.

-Vostè és menescal, però també va estudiar enologia?

El 2018 me vaig apuntar a classes presencials de Viticultura i Enologia, a la UIB, sí. Precisament allà hi vaig conèixer el professor José Escalona, una figura molt important en tot aquest procés. Cada sis mesos l’emprenyava amb la idea que algun dia volia sembrar, demanant-li assessorament. Fins que un dia va arribar. Vaig fer cates a 3 hectàrees de terra a Algaida i ho començà a preparar.

-Per què a Algaida?

Un amic, també veterinari, tenia un parell de finques plegades una devora l’altra allà, anomenades curiosament Cas Menescals. L’any 2020 la vaig sembrar de vinya. Si en sembres més de 1.000 plantes ja has de demanar permisos. Si s’arrebassa vinya a qualque altra part de l’estat et poden donar els drets. Així que vaig comprar els d’una vinya que acabaven de llevar a Múrcia. Vaig aprendre a preparar la terra, a conèixer les varietats…

-I d’aquí a J3 Vins quant de temps hi va. Perquè la idea era crear una bodega?

No m0hi posava per tant!. Però poc després hi va entrar Jandro Ríos, fill de la Sillería Rios. Ell s’encarregava com a viticultor de la finca des Fangar de Son Macià. Després de tancar i com a que ens coneixíem, vam pensar: “I per què no ens associam?”. El 22 d’abril de 2022 vam sembrar 10.700 plantes a Algaida de Riesling-Viognier, Monastrell i Manto Negro. Així va nèixer J3 Vins, ja que el tercer soci també nom Joan, Joan Nadal. L’objectiu final és fer un vi de la terra ecològic a partir de varietat autòctones. També tenim vinya a Maria de la Salut, perquè hi havia unes vinyes de vi Pujol de Maria, que després de 25 anys l’amo no volia explotar més. Més de 5 hectàrees on ara també hi tenim sembrat.

-On acaben de fer tot el procés? Tenen celler?

Clar, vam veure que teníem el producte però necessitàvem pulir el procés d’elaboració a un celler. Finalment, i després de cercar, la sort ens va dur a trobar un petit celler a Mancor de la Vall, ubicat a una antiga fusteria. Hi estam com a casa. Al final la intenció és fer una bodega guapa a Petra. Està previst sembrar a finals d’any i fer un edifici integrat amb el paisatge, dissenyat per Toni García.

-Després hi ha la veterinaria i el futbol. 

A mi i a un cosí meu ens agradaven molt els animals: galls, conills, cavalls. Jo estava posseït… anava en bicicleta fins a Santa Cirga només per comprar ous de faisà. Allà en criaven dins incubadores per després amollar-los a la finca. Nosaltres els possàvem a una quica a veure què passava.

En l’època posterior a la mort de Franco, els professors ja no te podien renyar tant… tot era més hippi. Així que no record haver estudiat massa a l’institut per treure-ho tot bé. Era els temps que ho compaginava amb el futbol. A principis dels 80, amb 18 anys, vaig pujar al primer equip del CE Manacor. Estam parlant d’un temps en que ser jugador de futbol era molt més prestigiós que ara. L’equip l’entrenava en Joan Julve i jo jugava al mig del camp amb Vera, Miquel Àngel Nadal, Varela… com que per normativa, a cada equip hi havien de jugar varis jugadors joves, hagués estat important bastants de partits aquella temporada. Però havia aprovat la Selectivitat i me vaig estimar més anar-me’n a estudiar fora.

Veterinària a Saragossa. Curiosament estava a la mateixa residència on hi vivien els jugadors de l’Aragó, el filial del Saragossa: Villarroya, Vizcaíno… o en Miquel Mesquida. Record que els plomava a les cartes tot d’una que acabaven de cobrar!.

-Per què va muntar la clínica a Son Server i no a Manacor?

Ara mateix tenim clíniques a Son Servera i Artà. Al mateix temps que jugava a futbol amb el Cala d’Or a Tercera, feia pràctiques de menescal amb el millor veterinari de Palma i ja m’havia de decidir. Un cosí de monpare, Llorenç Morey, tenia un souvenirs a Portocristo i una planta baixa a Son Servera que no emprava. La decisió de muntar-hi la clínica, el 9 de juny de 1990, va ser fàcil, perquè ho tenia a mà. Amb el temps he vist que està a un punt estratègic entre sa Coma, Cala Millor, Capdepera, Canyamel o Artà i que vaig prendre la bona decisió.

-Hi va haver indecisió entre negoci o futbol?

Indecisió sobre quan començar a muntar-lo. En aquells temps, al 1990, jo guanyava 40.000 pessetes cada mes jugant a futbol, que ja era bastant. Jugava amb en Xisco Riera al mig del camp i Seminario d’entrenador. Estava clar que acabaria de menescal, però ho intentes estirar.

-Aquell Cala d’Or va estar a punt de pujar a Segona B. En recorda qualque anècdota?

Record que, com que estiuejava a Cala d’Or, Camilo Sesto qualque vegada baixava als vestuaris i ens oferia 100.000 pessetes si guanyàvem. Cap vegada que ens ho va proposar vàrem aconseguir la victòria!.

-Parlant d’Or… medalla d’Or a Berlin. Com a passat tan ràpid?

Jandro va enviar els primers vins que vam fer a una de les millors fires del món, la de Berlín. Ja l’any passat vam guanyar-ne una amb el Munpare, un rosat de 2023 sembrat a Maria de la Salut. Ara hi hem tornat a participar amb el primer blanc fet a Algaida i el tinto 360, tots dos amb medalla d’Or. La primera vegada que me va telefonar i me digué que havíem guanyat una medalla, l’any passat, vaig pensar que parlava dels Jocs Olímpics! [riu].

-Quin és l’objectiu?

L’objectiu principal és passar gust. Ara si me morc diran, pareixia coió però va treure un parell de medalles!

-Quantes botelles enguany?

16.000 botelles.