La pressió de veïnats afectats i la pudor que pateix la ciutat, fan que el Consistori traslladi una denúncia a la Direcció General d’Agricultura per una possible mala pràctica en la gestió de ‘gallinassa’ a una finca rústica

Les fortes olors a excrements de gallina, procedents de terres d’una coneguda empresa manacorina del sector, que aquesta darrera setmana han transformat l’aire de la ciutat de Manacor en una pudor mala de gestionar i que en finques rústiques ha impedit fins i tot, coses tan bàsiques com estendre la roba amb tranquil·litat, a la fi ha trobat una resposta municipal.

L’Ajuntament ha anunciat aquest dilluns capvespre el trasllat a la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, la denúncia d’una possible mala pràctica en la gestió de gallinassa en una finca rústica del terme municipal, de la qual la Sala no n’ha donat més dades, encara que en les seves xarxes ha penjat la fotografia d’una finca, aferrada al poble, propera al Club Tennis Manacor.

Segons els informes de la Policia Local i de tècnics dels serveis municipals, “el passat 9 de setembre es va detectar l’abocament de gallinassa a un parcel·la manacorina, i el 15 del mateix mes (és a dir avui) es va comprovar que els fems encara romanien escampats, tant en aquesta finca com en una parcel·la adjacent”.

Aquestes circumstàncies indicarien que s’haurien superat les 72 hores establertes per a l’enterrament d’aquest tipus de residus, tal i com preveu la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

Zona de Justaní

En qualsevol cas i segons ha pogut saber aquesta revista, un dels terrenys agrícoles més afectats per aquesta abocaments de gallinassa es troben a la zona de Justaní, prop de la històrica finca manacorina d’Albocàsser, seguint el camí de Son Fangos. Veïns d’aquest i altres foraviles del municipi ja fa dies que denuncien davant l’Ajuntament que les fortes olors els impedeixen fer vida normal.

Al mateix temps, els veïnats estan preocupats, i molt, que les filtracions d’excrements puguin arribar als seus pous o als aqüífers propers, pel que reclamen també una investigació per part de Recursos Hídrics.

Com a conseqüència d’aquestes actuacions, es van registrar olors intensos que han anat generant queixes veïnals, no només a la zona propera, sinó que fins i tot han arribat, com dèiem al nucli urbà de Manacor. “Això ha generat preocupació entre els ciutadans i ha motivat la intervenció de les autoritats”, explica ara el consistori, que recorda que ja, ara fa tres anys, va denunciar la mateixa empresa avícola davant la Conselleria d’Agricultura i el Seprona per fets similars, en un clar exemple de gestió incorrecta dels residus ramaders a la zona.

Sebastià Llodrà Oliver, delegat de Policia Local, ha afirmat que “la protecció del medi ambient i la convivència ciutadana són una prioritat per a aquest Ajuntament. No permetrem pràctiques que vulnerin la normativa vigent i que generin perjudicis a la població”.

Per garantir el compliment de la normativa vigent i la correcta gestió de residus ramaders, l’Ajuntament ha remès tota la documentació disponible, “incloent informes i fotografies, a la Direcció General perquè pugui avaluar la situació i, si escau, adoptar les mesures corresponents en l’àmbit de les seves competències”.

Olors recurrents

I és que encara que la pudor comencés fa uns cinc anys, pel maig de 2022, les queixes per la mala olor que arribava els vespres a Manacor ja fou un tema recurrent de conversa i malestar. La culpable fou novament la ‘gallinassa’ que s’havien abocat per tones a la zona de Son Suau (just darrere Sant Cirga) devora la carretera entre Manacor i Portocristo. Uns abocaments que l’ajuntament de Manacor va posar en coneixement de l’AMAS (tècnics de Medi Ambient del Govern) i de la direcció general de Recursos Hídrics.

Com ja va passar als mesos de març i juliol de 2020, es van abocar excrements de gallina en terres que en teoria han de ser productives. Cosa que va obligar a la Conselleria a obrir un expedient a fi de comprovar si la proporció de tones per metre quadrat sobrepassa els límits permesos per la llei agrícola, i si efectivament la ‘gallinassa’ servia d’abonament per a la producció agrària, o simplement s’hi havia abocat com si fos un femer.