Albert Vallès (Barcelona, 1959) va estudiar la especialitat d’Hematologia a la Universitat de Barcelona. Després d’uns anys de feina a Catalunya, li va sorgir l’oportunitat d’agafar les maletes fins a Manacor: “és una de les tres o quatre millors decisions de la meva vida”. Ara, arribada l’hora de la jubilació, feim una repassada a treball i vida.

 

-Satisfet de tots aquests anys? Què farà a partir d’ara?

Molt. És una etapa de la vida que s’acaba; ara cal mirar perquè la nova sigui igual de bona. Sempre que he pogut he viatjat i ara pens invertir-hi encara més temps. Sobretot en anar fora d’Europa mentre pugui.

-Va ser una opció vocacional?

Sí. Supòs que perquè vaig tenir uns bons professors. Ho tenia clar ja quan era estudiant i tot. De fet el servei de l’Hospital Clínic de Barcelona encara és el millor de l’estat. Això va fer que m’interessés més per la matèria. Tampoc me veia de cirurgià, així que les opcions es van anar reduint. Però està clar que és vocacional.

-Com arriba a Manacor?

Vaig fer feina a l’hospital de Vic fins el 2008. Estava cansat i no m’entenia amb el cap de servei. I va sorgir l’oportunitat. Me van dir que a Manacor hi havia una plaça de cap de servei, així que vaig pensar que almenys aniria a veure el lloc i l’ambient de feina. Durant la primera visita per comprovar les instal·lacions i com estava tot, record que em va rebre Jaume Garí i que tot me va encaixar. Al cap d’uns dies vaig dir que sí. Vist amb perspectiva fou una de les tres o quatre millors decisions de la meva vida.

-Quedarà?

Visc a Portocristo i pens quedar-m’hi ara que em retir.

-Quines són les principals àrees d’estudi de l’hematologia?

Variades. Des de les més conegudes com la part d’analítica i banc de sang, fins a estudis de coagulació, anèmies, plaquetes baixes o l’oncohematologia.

-Quines són les malalties hematològiques més habituals?

La més comú és la leucèmia. N’hi ha algunes que són molt males de diagnosticar en un principi, perquè hi ha afegides altres malalties. Al final ho solem saber per punció al moll de l’os i analítiques complexes, amb diferents marcadors. En el cas de les anèmies s’ha de dir que no sempre són per manca de ferro.

-Quins són els símptomes que generalment alerten sobre un problema a la sang?

Un cansament més o menys marcat en el temps, certa palidesa, febre o manifestacions hemorràgiques. Normalment a primera vista et pots orientar força bé abans de passar a proves més concretes.

-Hi ha més casos de malalties de la sang ara que abans?

Han augmentat en nombre, però bàsicament és perquè la gent va molt més al metge, la diagnosi és més precós i la supervivència és més llarga, arribant inclús a la curació, abans més complicada.

-Des que vostè va començar fins ara que es jubila; Com ha avançat el diagnòstic i tractament de les malalties hematològiques?

No tan sols des de que vaig començar, sinó que han evolucionat moltíssim en el que portam de segle. En el diagnòstic per mitjà de la biologia mol·lecular i en tractaments específics en oncohematologia, per exemple. En els casos de leucèmia meloide crònica, abans se’ns morien si no hi havia un transplantament del moll de l’ós de qualque familiar. Avui amb un tractament oral inclús es pot curar la malaltia. Ara mateix l’opció del trasplantament és menys d’un 1% dels casos.

És de les especialitats que més han avançat en el darrers 25 anys, afortunadament. Els oncòlegs, per exemple, estan aplicant coses que nosaltres ja hem anat aplicant i en som un mirall per avançar.

-Com es realitza el diagnòstic d’una malaltia com l’anèmia o la leucèmia?

Amb un anàlisi d’entrada ja es poden veure alguns resultats anòmals i es poden anar descartant coses. Amb una punció del moll de l’os i per mitjà de microscòpia òptica i amb marcadors arribam a la diagnosi.

-Hi ha alguna malaltia de la sang més comú a Mallorca que en un altre lloc?

La talassèmia, per exemple. Amb l’afegit que és hereditària. Fins al punt que se la coneix, falsament, amb el nom de l’anèmia mediterrània.

-I per edat o sexe?

Alguns limfomes o leucèmies són més freqüents en gent gran… La hemofilia la transmeten les dones però la pateixen únicament els homes. Es caracteritza per hemorràgies internes i externes. Encara que aquí, a l’Hospital de Manacor no la tractam, ja que la unitat d’hemofilia està centralitzada a Son Espases.

-Quina funció tenen les transfusions de sang en la gestió de patologia hematològiques?

La transfusió és un acte terapèutic, millora temporalment la malaltia… és una ajuda terapèutica. S’utilitza en procesos molt concrets com una anèmia severa o que a més tengui una patologia afegida que empitjori la qualitat de vida; també en hemorràgies molt importants és indispensable.

-Quins consells donaria per prevenir problemes hematològics?

Dur una vida més o menys equilibrada pel que fa a la dieta, amb absència de tabac i alcohol. Alguna prova preventiva en el cas de l’hemofilia, mirar-ho abans. La talassèmia en la parella…

-Quines recomanacions faria als pacientes que estan en tractament?

Sobretot és molt important la informació. Com fer-ho, quant de temps i el motiu o els possibles efectes secundaris.

-Són molt importants?

No. Pràcticament com una aspirina, són molt lleus i de fàcil solució sense rompre el tractament.

-La manera d’afrontar-ho hi deuen fer molt

Hi ha molta gent que té ganes de viure i, en canvi, alguna gent major que es deixa endur.

-Hi haurà renovació generacional en el servei?

Ara han començat dues doctores noves, una pel maig i l’altra a l’agost. La fidelització és molt important. Al final Manacor és lluny de Palma…

-Algun consell?

Que estiguin preparades, que siguin empàtiques amb el malalt, que facin les coses de la millor manera i que apliquin la lògica. És evident que el servei està millor avui del que estava quan vaig començar, per exemple. Ara som tres i l’objectiu és que a mitjan termini, pel volum de pacients, poguem arribar a ser quatre.