La passió per volar de Christian Volker Llull (Manacor, 1962) només és comparable a la que té per la música. Format com a pilot als Estats Units, durant la seva trajectòria professional no només va transportar passatgers, sinó que va acumular una àmplia formació que el va dur, per exemple, a apagar incendis a Califòrnia, a pilotar avions-ambulància o a conduir jets privats. Fa uns anys que va canviar els comandaments de la cabina pel pilotatge de drons des de terra… però amb la mirada sempre al cel.

Té imatges espectaculars al seu perfil d’instagram @foskodron Es necessita molta tècnica per controlar un dron i poder-ne treure tot el suc?

És una qüestió de pràctica i d’anys d’experiència, està clar. Procur volar cada dia, perquè m’agrada i perquè hi veig una vocació de servei també. En el sentit que, quan arriba el cas, té moltes funcions útils més enllà de la diversió o les fotografies aèries; és molt útil per poder trobar persones que s’han perdut o vigilar i controlar incendis, per exemple.

Quines són les principals restriccions a l’hora de fer volar un dron?

Principalment que no pots fer-ho per damunt una concentració de gent si no és una situació molt especial. És cert que la llei és un poc estranya en aquest sentit, perquè per exemple un globus sí que hi pot volar sense permís i nosaltres en canvi no… Després hi ha altres escenaris que depenen del pes i del projecte que vulguis dur a terme.

En què influeix el pes?

Les majors diferències de normativa són entre drons petits, de fins a 250 grams, i els d’un pes superior. Sobretot pel que fa a la comunicació o la sol·licitud prèvia de permisos. A Espanya, els vols amb drons es divideixen en categories segons el nivell de risc que impliquen i les condicions en què es duen a terme.

Quines serien?

La primera categoria seria l’oberta, destinada a operacions de baix risc. És la més habitual, tant per a pilots aficionats com per a professionals, que fan feina en entorns senzills. No requereix una autorització prèvia d’AESA (l’Agència Estatal de Seguretat Aèria), però sí estar registrat com a operador i comptar amb la formació necessària.

Al mateix temps hi ha fins a tres subcategories: la A1, que permet volar amb drons petits de fins a 250 grams sobre persones, però no sobre aglomeracions com hem dit; la A2, pensada per a drons de fins a 4 quilos, que han de mantenir una distància mínima sobre les persones; i la A3, que permet volar amb drons de fins a 25 quilos en zones allunyades de nuclis habitats, mantenint una distància mínima de 150 metres de zones residencials, comercials o industrials.

I pels qui ja tenen projectes més professionals com vostè?

Seria una categoria més específica que s’aplica a operacions que comporten un risc més alt. Per dur-les a terme cal una autorització prèvia d’AESA i en alguns casos avisar al Ministeri de l’Interior amb 5 dies d’antelació. També és possible operar en aquesta categoria a través d’escenaris estàndard europeus, que simplifiquen els tràmits quan es tracta de situacions concretes. En qualsevol cas, els pilots han de disposar d’una formació i acreditació més avançades.

Fins a quina alçada i com d’enfora, horitzontalment, es pot volar?

Fins a 500 metres enfora i 120 metres d’alt. Si ha de ser més, ja has de demanar el que diu un NOTAM, un requisit per avisar altres pilots del que vols fer.

Per fer-me una idea, fins a quin pes pot arribar a tenir un dron i a quina alçada màxima es podria elevar si volgués?

Poden arribar a pesar 25 kilos, volar a 6km d’altura i fins a 30km en horitzontal.

Què passaria si volés un dron pel poble sense cap permís ni notificació?

Tots tenen un punt d’identificació remot. Així que la Pegaso (la unitat de la Guàrdia Civil especialitzada amb el control de l’aviació, els camps de vol, els heliports i la detecció de drons) sap bé on ets i quin dron menes. Inhabilitarien la seva freqüència i el farien caure.

Quines funcions pot tenir un dron?

A part de disfrutar pilotant, hi ha drons més comercials especials per la la fotografia o la fotometria. Com dèiem abans poden servir per trobar gent que es pugui perdre a la muntanya, per visualitzar i controlar incendis gràcies a la càmera tèrmica… o per a inspeccions tècniques, per localitzar goteres o crulls.

Com va ser que s’hi va interessar?

Era una cosa que sempre m’havia cridat l’atenció i una passa molt natural per algú que sempre li ha agradat volar, d’una manera o una altra. Fa 5 anys que m’hi vaig posar més seriosament. Ara que ja no puc volar avions, un dron és una bona opció. També és per aquella necessitat i esperit de voler ajudar a la gent, de voluntat de servei.

Per cert, com va partir la seva vida aèria?

Al 1988 vaig començar com a auxiliar de vol. Després me’n vaig anar als Estats Units a treure’m la llicència i vaig tornar aquí per convalidar-la i fer feina a un avió ambulància duent passatgers de Menorca i Eivissa fins a Mallorca amb un Turbocommander, per exemple. Com a pilot comercial de passatgers vaig fer feina per Air Europa.

De fet la seva ajuda al darrer incendi de Bandrís va ser important per acabar de localitzar i atacar els darrers punts encesos. Però… també ha volat avions antiincendis ‘de veres’.

Vaig estar una bona temporada al Fire Department de San Bernardino, a Califòrnia, volant un avió apagafocs de coordinació aèria; dins un Cruiser que volava prèviament per indicar als hidroavions per on havien d’entrar i sortir del foc. Als Estats Units vaig transportar passatgers, mercaderies, vaig pilotar un avió escola, de transport de peces de recanvi des del desert de Mohave… Volàvem sobretot a l’aeroport John Wayne de Santa Ana i a San Bernardino. He fet de tot!

Ara col·labora també amb distintes policies locals, no és així?

Efectivament. Som assessor de la Policia Local de Manacor, de Sant Llorenç i d’Alcúdia. I en aquests moments estic assessorant també els Bombers de Mallorca amb tota la normativa a fi de poder crear el primer grup de drons a l’illa, que seria vital a l’hora de saber com es mou un incendi, i així poder guiar els professionals amb més precisió. El darrer dron que tenc, per exemple, ja duu incorporada una càmera tèrmica, que és el que vaig volar a Bandrís.

No puc estar sense fer-li una pregunta sobre MAC. Vostès van dur el punk a Mallorca

En realitat fórem els primers en fer punk… però amb els Pillastres. Just després, també amb Toni Nicolau, la banda va evolucionar cap a MAC, el grup amb el que vàrem guanyar el concurs de l’Hotel Don Jaime i vam enregistrar En Dissabte.

Hi haurà reedició d’aquell mític EP de dues cançons?

Estam mirant de fer una reedició del disc de MAC a partir de la mescla que va fer Toni Reynés. Encara no sabem si farem un maxi o serà en format petit de 45rpm. De totes formes serà a partir d’un crowfunding.