Ens pot explicar breument la seva trajectòria com a mestre d’educació física i entrenador de bàsquet, i com arriba a coordinar l’Escoleta del Bàsquet Manacor?

Ja fa 9 cursos que estic ‘circulant’ per les escoles, primer a Eivissa i ja fa uns anys a Mallorca, combinant la tasca de tutor i educador físic. Al final aquesta combinació de la docència amb els meus anys de jugador del Club Bàsquet Manacor m’han duit aquí, ja que m’agrada estar amb infants i fomentar l’aprenentatge, i el club ha confiat en mi per poder ajudar d’aquesta manera al bressol del club.

Quin és el seu paper com a coordinador de l’Escoleta i quines les principals responsabilitats?

El rol del coordinador de l’Escoleta, en el meu cas, és el d’aconseguir un grup humà d’entrenadors/es i fer una feina conjunta amb ells, establint uns objectius, uns valors i unes maneres de fer sobre la seva tasca diària amb els jugadors i jugadores més petits del club; de manera que puguin disfrutar i créixer amb les seves primeres experiències amb el bàsquet. També una de les responsabilitats que tenc és la d’acompanyar els pares i mares en aquests inicis, donant-los informació nova, explicant una mica els funcionaments, normes, etc.

Uns dels desitjos que tenim com a club seria el de poder ampliar l’Escoleta, oferint més dies a les famílies i així poder acollir a més nins i nines que per horaris d’altres activitats no poden venir a provar. Un objectiu que de moment no hem pogut dur a terme, però en el que es fa feina de cara al futur.

Què és exactament l’Escoleta de Bàsquet i a quins infants va dirigida?

L’Escoleta de Bàsquet és aquell espai on els més petits del club, des de que comencen l’escola als 3 anys fins a segon de Primària, tenen el seu primer contacte d’una forma més lúdica a les primeres edats, i que els serveix per experimentar si el bàsquet els hi agrada. No és un espai on l’objectiu sigui fer partits, guanyar ni res per l’estil, és una passa prèvia, on es prioritza l’aprenentatge i l’experimentació dins un ambient distès i divertit.

Com s’organitzen les sessions d’entrenament setmanals? Quina és la durada, la freqüència i la metodologia?

Són dues sessions setmanals, els dimarts i els dijous de 16:30 a 17:30. I un dissabte al mes es fa una Diada del Consell de Mallorca on ens trobam amb altres clubs del Llevant de Mallorca per fer activitats lúdiques relacionades amb el bàsquet, així com alguns partits amistosos.

Pel que fa als entrenaments sempre intentam que tenguin una estructura semblant, amb un escalfament, una part principal on es treballen els continguts que decideix l’entrenador i una part final o de tornada a la calma, on es fan estiraments, qualque xerradeta, etc. En relació a la metodologia, intentam que les sessions siguin dinàmiques (poc temps d’estar aturats) i divertides.

Quins valors diferencien l’Escoleta del Bàsquet Manacor d’altres activitats extraescolars que poden triar les famílies?

No puc parlar de factors diferencials perquè tampoc sé el que fan exactament a altres esports o activitats extraescolars dins aquestes edats. Així i tot, el que podem assegurar és que volem que els jugadors i jugadores s’ho passin bé, que es sentin còmodes formant part d’un grup i que cadascú pugui aprendre al seu ritme.

Quins objectius psicomotrius treballau amb els infants de 4 a 8 anys?

Per poder començar a treballar la tècnica individual més coneguda per tothom com és el bot de pilota amb canvis de mans, les passades de diferents tipus o les finalitzacions a cistella, els infants han de tenir desenvolupats altres aspectes psicomotrius, com per exemple la coordinació de braços i cames de manera harmònica, l’organització espaciotemporal, l’equilibri del cos, desplaçar-se de diferents maneres, etc.

Aquests serien una mica alguns exemples dels objectius que tenim clar que a les primeres edats s’han de treballar més a les sessions, ja que la mancança d’aquests poden condicionar per assolir altres apsectes tècnics posteriors.

A més de l’àmbit físic i esportiu, com es treballa la part social i afectiva dins l’Escoleta?

A l’Escoleta, així com en altres ambients on es treballa amb un grup de persones, s’estableixen unes normes de convivència, adaptades a cada edat, que serveixen tant als entrenadors com als jugadors per tenir un punt de referència per treballar aquesta part social, a més es fan dinàmiques de cohesió i activitats lúdiques relacionades amb el bàsquet que creen una bona sintonia entre els nins i nines.

Pel que fa a la part afectiva s’intenta respectar sempre la part emocional personal de cadascú. Hi ha infants més introvertits, d’altres que es frustren si no els surten les coses, d’altres que són tot energia, etc. A partir d’aquí sempre s’intenta enfocar el tracte cap a ells d’una forma coherent amb la seva personalitat.

Quins beneficis creu que té el bàsquet en aquestes edats tan primerenques?

La part física és un factor diferencial evidentment, els nins i nines quan corren, es mouen i es diverteixen, obtenen benificis en la seva coordinació i la part psicomotriu de lateralitat, equilibri…, ubicació dins l’espai, milloren la seva atenció, s’alliberen més endorfines a causa del seu benestar, experimenten i aprenen en tema de relacions socials… Són molts els beneficis que pot aportar aquest esport a qualsevol edat, però sobretot en aquestes etapes més primerenques on el cervell i el cos encara s’estan desenvolupant molt.

Com es fomenta el joc i la diversió dins les sessions, tenint en compte que es tracta d’infants petits?

Es tracta de conéixer bé cada edat fins on pot arribar i a partir d’aquí establir objectius a intentar assolir a partir d’activitats que els jugadors i jugadores puguin aconseguir mitjançant el repte. Des del moment que una activitat és massa senzilla o massa complicada, l’avorriment o la frustració solen aparéixer; per tant, s’intenten pensar aquells jocs o activitats relacionades amb els objectius corresponents, en la mesura justa de dificultat i com se suposa, amb un grau de dinamisme i de diversió adequats a l’edat. A més també hi ha petits moments on el bàsquet no és el protagonista de tot, ja que per Nadal ve a visitar-nos el Pare Noel, ens disfressam o feim jocs d’aigua.

Com aconseguiu que els nins i nines aprenguin les primeres habilitats del bàsquet sense deixar de banda la diversió?

Seguint un poc amb la pregunta anterior s’intenten combinar exercicis tal vegada una mica més estàtics per poder seguir un exemple i practicar de forma més pausada i analítica, amb exercicis on s’intenten posar en pràctica aquests aprenentatges en diferents situacions de bàsquet o dins jocs alternatius com ara curses de relleus, jocs de persecussió, etc.

Quins valors humans i socials es transmeten a través del bàsquet a l’Escoleta?

El principal per mi és el respecte, acompanyat del companyerisme i la cooperació; així com també la responsabilitat i la superació personal. Crec que són els que es fomenten més en el dia a dia dels diferents entrenaments.

Com treballau per integrar infants de diferents edats, nivells i realitats culturals dins un mateix grup?

Per sort amb la quantitat de jugadors que s’apunten a l’escoleta cada any ens dóna per poder fer grups separats per edat, per tant en aquest sentit és fàcil ja que no coincideixen a l’entrenament nins de 4 anys amb nins de 7. Pel tema dels nivells s’intenta que les activitats siguin molt obertes, de manera que cada infant pugui participar segons la seva capacitat. I en relació a les realitats culturals, no és massa complicat més enllà de l’idioma en sí a l’hora d’explicar a les famílies el funcionament. Els nins i nines que provenen d’altres països s’adapten ràpid, molt més aviat del que els adults ens pensam, ja que el bàsquet té un llenguatge propi i universal i moltes vegades per imitació poden participar sense moltes dificultats.

Quin paper tenen les famílies en aquest procés i com poden acompanyar els seus fills i filles en l’activitat?

En tota l’etapa de la infància tenen un rol important, ja que els infants es troben en procés de desenvolupament en tots els aspectes: motriu, social, emocional… i quan els nins i nines comencen a un esport o una activitat nova tenen dubtes, senten diferents emocions pors, nervis, frustracions… fins i tot passen a l’eufòria si l’activitat els encanta. Per tant és interessant que des de casa coneixent el seu fill o filla vagin conversant sobre l’activitat, que els hi contin coses, que els estimulin amb el bàsquet si els hi agrada (veure vídeos, anar a jugar fora dels entrenaments, anar a veure partits del club…), entre d’altres coses, però sempre des d’una mirada positiva i engrescadora.

L’Escoleta és només un espai lúdic o també serveix de base per iniciar un recorregut dins el club i, qui sap, arribar a jugar a categories superiors?

És la doble idea. És un espai d’iniciació al bàsquet amb objectius lúdics i de divertiment, però també és vital per a nosaltres com a club que la majoria d’aquests infants tenguin il·lusió per seguir jugant més anys i tenir una bona pedrera, ja que la clau del creixement i la sostenibilitat d’un club són els equips base, sense cap tipus de dubte.

Finalment, què els diria a aquells pares i mares que s’ho estan pensant però encara no s’han decidit a apuntar els seus fills i filles a l’Escoleta?

Que si s’ho estan pensant poden venir dia 11 de setembre a La Salle a les 16:30h, per així llevar tots els dubtes!