Si no estau anestessiats d’un altre alarmant i sensacionalista titular, crec que podem estar d’acord que l’aspecte general de la platja és bastant distint al que tots tenim en ment de fa unes poques dècades, tal i com es pot veure a les fotografies adjuntes (no sabem història i la memòria personal és molt reputa). Malauradament, aquest no és un fenòmen exclusiu de Porto Cristo (“mal de muchos consuelo de tontos”) i moltes cales del nostre entorn ja estan sofrint els efectes de la regressió litoral (“y lo que te rondaré morena”) en més o menys intensitat.  Com en la immensa majoria de fenómens, aquesta situació no obeeix a una única causa i múltiples factors influeixen, interaccionen i es magnifiquen.

Si vos voleu posar (més) nerviosos, basta veure per internet alguns dels models de l’evolució del perfil de platja sota distints escenaris d’augment del nivell de la mar en el temps (com el de la CAIB, disponible a https://ideib.caib.es/visor/ del projecte PIMA-ADAPTA-COSTA). Sense sebre quins paràmetres s’han tengut en compte ni quines variables s’han utilitzat per modelitzar les previsions (més enllà de l’escalfament global antropogènic o la geografia de la costa), crec que aquestes estimacions són, fins i tot, optimistes, ja que és possible que les causes i els factors locals no s’haguin tengut prou en compte i que la desaparició de les platges, sinó es prenen mesures decidides i ben aviat, serà encara més ràpida i pitjor.

Si ens centram en el cas concret de Porto Cristo, crec que els factors locals obeeixen sobretot a causes antròpiques i que consider que, pentura de major a menor importància, serien aquests tres fets:

–Construcció del “martell”: l’existència d’aquesta emblemàtica estructura des de fa uns 70 anys, imagin per tal d’evitar l’acció de l’onatge incident de llevant a la bocana del Riuet, ha provocat que el front d’ona es refracti cap a la zona de les Coves Blanques sense pràcticament pèrdua d’energia (i tanta sort que després se li va fer el pont, on l’energia de les ones es pot dissipar una mica). Això fa que les ones arribin a la vorera de la platja amb tota la força, ja que el perfil de la platja submergida és molt inclinat. Aquest fenòmen es veu agreujat pel fet que els temporals habituals són de “mar de vent” (ones bastant peraltades i seguides, ja que el camp de vent on es generen és molt aprop) i a la poca plataforma continental que tenim a Malllorca (l’onatge arriba a les platges amb més força, ja que hi ha molta fondària ja a poca distància de la costa i les ones conserven l’energia, enlloc d’anar perdent força a mesura que dismunueix la fondària de la columna d’aigua). Aquest onatge energètic i desordenat, més encara dins la badia de Porto Cristo on la seva forma natural ja fa que l’ona sofreixi fenòmens de reflexió, refracció i difracció -les barques romanes enfonsades en són testimoni-, s’ha vist agreujat amb el martell. Tot plegat fa que es desplacin els sediments a la part submergida de la cala i cap a la zona de la bocana del Riuet.

–Construcció del “Passeig de Ses Coves Blanques”: l’emeblliment i construcció del nou passeig a l’any 2000 ha agreujat el retrocés de la platja, no només perquè ha reduït l’espai lliure de platja sinó que també ha empitjorat l’efecte de l’onatge a la zona. El mur ha ocupat espai disponible per disipar l’energia de les ones sobre la platja natural -que tot s’ha de dir ja era mínim- i, pitjor encara amb grans temporals, l’onatge directament rebota i es reflexa un altre pic cap a l’exterior de la badia, agreujant la pèrdua de sediments i accelerant l’erosió en aquella part.

–Impermeabilització de la zona urbana: una atra qüestió no menor seria la progressiva transformació de l’entorn natural de la platja a un entorn antropitzat, amb la progressiva pavimentació del nucli urbà amb els carrers asfalts i, encara pitjor en aquest sentit, els passejos enrajolats que dificulten l’absorció de l’aigua al terreny. Això converteix part del nucli de Porto Cristo en un gran embut que evacua l’aigua de pluja cap a la platja. Per afegir al banyat, també s’ha de tenir en compte la influència d’un règim habitual de plugues intenses, amb una menor absorció de l’aigua en terra, i altres qüestions com possibles errors en el disseny o un mal manteniment de la xarxa de canonades d’aigües, tant pluvials com fecals. Per tots aquest motius, gran quantitat d’aigua, sigui només de pluja o també d’orígen fecal, s’evacua directament sobre la platja i arrossega arena a la part submergida de la badia. Aquesta quantitat de sediments moguts  pot ser ben considerable, com es pot comprovar després d’alguna torrentada. A més a més, tot això, la pròpia escorrentia de la ploguda i la posterior erosió de l’arena, suposa un maldecap pel bon estat i normal funcionament del serveis de platges, especialment pel que fa a tumbones i passarel·les.

Pel que fa a mesures a aplicar directament a la pròpia platja i a la seva arena, avui en dia hi ha i s’estan fent servir distints mètodes de restauració, tant natural com artificial. A poc a poc es va aplicant una visió integral a aquesta problemàtica, considerant que cada platja és un món (el que pentura serveix a una, a una altra no), que tal vegada diverses tècniques s’han d’anar aplicant segons el moment i que les clàssiques regeneracions massives d’arena “no serveixen per res” (sovint són un dispendi de temps, recursos, doblers i solen ser contraproduents i agreujen la problemàtica general), tot i que fan creure a la gent que “els polítics fan coses ja”.

Tal vegada no poguem revertir la situació (i a l’espera d’un miracle), però almenys minimitzar els canvis més o menys desagradables i immediats que vendran (com per exemple, aviat la reducció dels ingressos econòmics perquè s’ha hagut de llevar tumbones perquè ja no n’hi caben tantes). Voldria creure que en poques dècades la platja no serà una mínima part de la que és actualment si s’hi actua aviat i de forma decidida. Si algú li interessa, simplement té alguna cosa a dir o fer una rectificació al respecte, o, encara millor, té algun poder de decisió sobre el tema i ho creu útil, me sentiré més que satisfet per aquest escrit.