Fa una década que Jaime Cuadrench Berlinger (Portocristo, 1978) va asumir el control heretat del mític restaurant Flamingo de la costa den Blau: “Vaig començar a la barra, de cambrer… fins que he acabat a la cuina; però he passat per totes les funcions del restaurant”, confesa. Ara, però, és noticia per l’edició del seu primer poemari Emociones Alternas (Círculo Rojo, 2025), un balcó sentimental i terapèutic sorgit d’un canvi vital. Es defineix com “autodidacta per naturaleza, amant dels petits i grans viatges i gran coneixedor del comportament humà”.

Com va ser que es va decidir a escriure un llibre de poemes? I per què es titula ‘Emociones Alternas’?

Tot ve d’un procés de transformació personal. Li vaig posar aquest títol perquè precisament reflecteix aquelles emocions alternes per les que passes quan estàs enmig d’una ruptura emocional, on no saps què sentir… i s’intercalen moments de molta tristesa i pessimisme amb d’altres més serens. Vaig començar a escriure poesia com a teràpia, per entendre i acceptar el que havia passat. El missatges és que no pots deixar que el pessimisme et vagi consumint, perquè pot transformar-se en odi i rencor. Millor amollar i aceptar-ho. Aprendre que forma part de la vida, d’un altre cicle vital. No t’has d’enrocar en un bucle. La introspecció ha de servir per obrir-te a la vida.

Una teràpia artística i productiva en tot cas

Per a mi la poesia ha estat primer teràpia, després divertiment i ara ja una cosa més seriosa i una realitat que ara s’ha fet llibre. És un cicle creatiu que a la vegada m’ha permès mostrar una nova part de mi al món. En aquest sentit li vull donar les gràcies a una professora de literatura de secundària que vaig conèixer i que em va animar a escriure. Enlloc d’anar de ‘tardeos’ me vaig llançar a escriure i a pintar.

Ha estat senzill trobar editorial?

Ha estat com llançar a la mar un missatge dins una botella… i a veure què passava. De totes maneres no esperava tenir una resposata tan positiva, ja que 6 de les 10 editorials a les que vaig enviar el text me van respondre. I 4 es van interessar per publicar el poemari.

Amb una bona distribució?

Cada una me posava les seves condicions, està clar. Així que he triat la que més m’ha sortit a compte i la que crec que més ha valorat la feina feta. N’hi havia que fins i tot volien canviar-me part del text!; així que poc a poc vas descartant. Al final Cículo Rojo han estat la més respectuosa i la que s’encarrega de la distribució.

El llibre es pot trobar per internet a través d’Amazon i de la pròpia pàgina de Círculo Rojo. I físicament a la llibreria Alcover de Portocristo, a la pastisseria Ramis a Manacor i al Forn de Ca n’Amer de Sant Llorenç. Després la intenció és presentar-ho a finals d’estiu a Portocristo, i sobre l’octubre a Manacor.

Per cert, ha dit que també pinta. Quina és la seva técnica?

Així és, la pintura també m’ha acompanyat en tot aquest procés de forma constant. De fet la portada del llibre és un quadre meu. Pint el que em surt de l’ànima. Simplement deix buida la ment i utilitzo l’aigua com a element transmisor de les emocions. La tècnica és una mescla d’acríclic, aigua i esprai. He tengut una primera etapa molt monocromàtica i ombrívola que, poc a poc, s’han anat transformant en mescles més atrevides i colors més lluminosos. Puc estar fins a set hores o set hores i mitja en acabar una obra per complet.

Continuarà amb tota aquesta vessant artística que ha començat? Quin són els seus referents pictòrics?

M’ha encantat i tenc ben clar que continuaré. Dependrà del moment i l’ànim eque escrigui o pinti sobre un cosa o l’altra. Ara he acabat un quadre que intenta plasmar l’horror del que està passant a Palestina i que es titula Grito Silencioso. Alguns amics m’han dit que el que faig és abstracció lírica i que té coses de la pintura contemporània de mitjans del segle XX. Pint el que surt de l’ànima.

Veig que al llibre fa referències continues als astres i al viatge com a pont transformador

Els astres m’han servit per ampliar coneixements. L’astropsicologia o la mitologia tenen molts de simbolismes associats. No per explicar les coses de manera racional, sinó amb un to més místic o esotèric. És com el que deia Karl Jung sobre la sincronia dels elements. Serveix de qualque forma per explicar la pèrdua, la recerca de l’anhel de l’ideal de l’amor romàntic…

Si parlam del viatge; per primera vegada vaig viajar tot sol, a Nova Zelanda… fou un procés d’introspecció absoluta. Vaig plorar tot allò que anava arrossegant, no per dolor sinó per alivi.

Estam acostumats a tractar amb les emocions?

Així com ens feim grans hauríem de ser més honestos amb les emocions. Pens que, encara que és vera que com més grans ens costa menys i moltes pors desaparèixen, així i tot no hi acabam d’estar acostumats. Molta gent s’ha sorprès en veure el que havia escrit i de quina manera m’he obert al llibre.

Té més poemes fets per un segon llibre?

He descartat poemes, o perquè creia que no tenien la qualitat suficient o perquè no coincidien amb la línia temàtica general. La meva poesia no cerca l’adoctrinament, no vull explicar la veritat absoluta, sinó fer-ho des d’un altre tipus d’enfocament.

Ja prepar el segon del que vull que sigui una trilogia. Seguiré parlant dels fills, de l’amor de parella, de l’amor del destí, de canvis en el patró de conducta…

Com és la relació amb els fills després de la separació?

Ara amb els fills tenc sentiments molt reforçats. Prioritzo més. Els fills són una responsabilitat, però també un acte d’amor no egoista. No esperes res a canvi.