L’abalisament de les cales verges de Manacor posa nerviosos els negacionistes de la massificació

Revista 07500

| Revista 07500

Les restriccions imposades per l’Ajuntament de Manacor per limitar el fondeig abusiu d’embarcacions a les seves cales verges ja ha començat a provocar les primeres crítiques del qui neguen el perill que suposen les embarcacions al altes velocitat i prop de la costa. Així la Asociación de Navegantes del Mediterráneo (ADN) ha protestat perquè diuen que el consistori ho ven com “un esforç per millorar la seguretat dels banyistes i combatre la suposada saturació de la costa”, però que en realitat és “un cop sense precedents al sector nàutic de les Illes Balears” i que “criminalitza el navegant”.

Manacor ha començat a delimitar aquest dies mitjançant boies, les zones de bany a set de les cales verges del municipi. Una mesura que té com a objectiu reforçar la seguretat dels banyistes i protegir el litoral d’un ús abusiu per part de les embarcacions d’esbarjo, que durant els darrers anys han avançat fins a escassos metres de l’arena de manera impune.

“És hora de decidir quin model de costa volem deixar a les futures generacions: si un de col·lapsat i degradat, o un de preservat i viu”, ha contestat el batle de Manacor, Miquel Oliver. “Nosaltres ho tenim clar. No podem continuar mirant cap a una altra banda”.
Oliver afegeix que “La mar, igual que el camp o els carrers de les nostres ciutats i pobles, ha de servir per garantir una convivència segura, respectuosa i equilibrada entre tots els seus usos. La nova normativa que limita l’aproximació de les embarcacions motoritzades a determinades cales verges no és un caprici, sinó una mesura necessària. No podem permetre que l’accés massiu per mar posi en risc la seguretat dels banyistes ni la conservació d’espais naturals d’alt valor ambiental”.
L’ADN argumenta que (com si fossin poques) “des del 2019 només s’han documentat tres morts causades per hèlixs d’embarcacions a motor, i en tots els casos es van produir fora de zones de bany balisades”. Així mateix, presenten dades oficials dels serveis de salvament, rescat i socorrisme corresponents a 2023, on es varen registrar “un total de 1.291 intervencions aquàtiques amb rescat, un 28 % més que el 2022. D’aquestes, 902 estigueren relacionades amb el desconeixement de l’entorn per part del banyista: 402 per corrents marins, 339 per fort onatge i 161 per haver-se allunyat en excés de la costa. 36 d’aquests casos acabaren en defuncions”.
“Fa massa temps que la pressió sobre el litoral ha crescut sense límits ni control. Com han denunciat recentment onze entitats ecologistes en un manifest comú, cal garantir un litoral més segur, més sostenible i millor protegit. Aquesta mesura va en aquesta direcció. A Manacor, fa anys que denunciam aquesta situació i reclamam regulació. Avui, celebram que finalment s’hagi fet un pas endavant per protegir el nostre patrimoni natural i garantir el gaudi segur de les cales verges per a tothom” concreta el batle de Manacor.
Negacionisme

Segons els mariners de l’ADN, “tampoc es sosté l’argument de la saturació”. Afirmen que l’única administració local amb sistemes de mesurament reals és l’Ajuntament de Calvià, que, mitjançant un sistema intel·ligent de monitoratge a sis de les seves platges, ha demostrat que durant el mes de juny l’ocupació mitjana no va superar el 20 % de l’aforament permès.

També adverteixen que la prohibició d’accés per mar a Manacor podria tenir l’efecte contrari al desitjat, ja que “podria incrementar l’ús del vehicle privat, amb el consegüent impacte ambiental, en la mobilitat i en l’accessibilitat a cales i platges”.

publicitat
07500 botiga

Vols comprar el teu exemplar?

publicitat
publicitat