Aquest dissabte, coincidint amb el seu aniversari, Joan Adrià Pistola (Manacor, 1990), treu nou disc. Ho fa “amb molta de tralla”, amb una feinada, col·laboracions puntuals i el suport de Matalàs Records. Tot un seguit de bons auguris que acaben d’arrodonir (P)ODI, la reivindicació d’un músic i una forma de fer les coses.

Il·lusionat?

Moltíssim!, fa por. Me fa molta d’il·lusió mostrar el que he fet durant tots aquests mesos.

És el seu segon disc?

Així és. El primer, Somni, Fet, Realitat, encara que va sortir l’any 2021, no va ser fins fa un any i mig que va quedar amb els 12 temes que finalment té ara.

S’ho ha cuinat pràcticament tot

Exactament. La composició, les lletres, la música, els instruments, la mescla… ha estat una matada, però també molt divertit. El que m’ha duit més feina crec que ha estat mesclar les pistes, per totes les proves i errors. Arribava a un punt que era millor deixar-ho fins l’endemà, perquè l’oïda es cansa… però n’estic satisfet.

Què significa el títol? Podi o Odi?

Aquí està. És un joc de paraules. Una fa referència al podi des d’on parlen els polítics i l’altra sobre l’odi que moltes vegades susciten o promouen.

Trump?

Està una mica disimulat a la portada, però és reconeixible.

Com ha estat el procés de composició i quines són les temàtiques que vertebren el disc?

Ha estat una mica així com anaven sortint. N’hi ha que són gracioses, altres de més serioses i introspectives. Hi ha temes que són una crítica a les xarxes socials, però també n’hi ha de frustracions, desamors o amors platònics.

Ho defensarà en directe amb una banda?

En principi el disc no està pensat per això… però sí que és vera que molta de gent m’ha insistit darrerament en que ho provi. He començat a tocar seriosament la guitarra fa mig any com aquell qui diu, i ho he fet per enregistrar el disc. Si he de fer directes hauria de perfeccionar-ho. És una cosa que m’estic plantejant.

Quines influències ha agafat de les altres bandes on ha estat com Manacore, Mo Beim o Mid?

El rotllo seria més entre Mid i Mo Beim. És molt canyer i amb tralla per tot. Joan Adrià en la seva pura essència. El primer era un disc més ‘popi’, amb més humor… aquest, en canvi, és l’altra cara de la moneda.

Ha tengut algunes col·laboracions?

Sí, la de @zorro.gris.rap a dos dels temes, els scratxos de @habelp7 i la col·laboració al baix de @gallegojuanito en un altre. I el disseny de la portada és de @nor.ink

En quin punt està Mo Beim, el grup que té amb el seu germà Roger? Mort o a l’espera?

En aquests moments es pot dir que és mort des del darrer concert que férem a Desànim de Lucre, a Vilafranca.

Com va sorgir la possibilitat de col·laborar amb Matalàs Records?

Va ser Sus Mateu (Zorrogris) qui me va presentar a Joan Sastre, de Matalàs. Ell me va explicar una mica el projecte i les possibilitats d’ajuda i promoció. Me va semblar una gran idea i n’estic molt content.

Això vol dir que (P)ODI sortirà en vinil?

Diguem que hi ha més possibilitats que això passi que no de tocar en directe. És probable que amb un crowfunding. Per això hauríem d’acabar d’enllestir la contraportada i pulir unes quantes coses més… però és cert que me faria molta il·lusió.

Ja prepara el tercer o fer temes és un procés lent?

Segur que el primer dia que torni a encendre l’ordinador me’n vendrà qualcun de nou… som un matat però perquè disfrut molt del procés. Hi ha feina i molta concentració, evidentment, però paga la pena.