Ho hem vist primer amb sorpresa i després amb estupefacció. Ara ho seguim amb repugnància i una profunda preocupació. Grups d’ultradreta amb graus extremats de violència s’han organitzat a través de les xarxes socials per participar en una retrògrada i denigrant “caça de l’immigrant” a Torre Pacheco.
Neofeixistes procedents de diferents punts de l’estat espanyol s’han reunit en aquesta localitat murciana per prendre represàlies contra les persones migrants que hi viuen després d’una agressió a un veí de la localitat. Més enllà de les circumstàncies d’aquesta agressió, l’actuació d’aquesta gent d’extrema dreta, molts d’ells exhibint símbols nazis i feixistes, organitzats de forma terrorista, suposa l’actuació més descarnada del racisme, amb agressions indiscriminades a qualsevol persona racialitzada que se’ls posi a davant. La població migrant de Torre Pacheco viu confinada i terroritzada a les seves cases aquests dies.
No es tracta d’un fet aïllat, ni de res que hàgim d’ignorar com si no anàs amb nosaltres. Els successos de Torre Pacheco arriben després d’intents fallits a altres indrets de l’estat i, per paga, poden servir d’espira per encendre un foc que serà molt difícil d’apagar. No debades, a Mallorca ja hi ha grups d’extrema dreta que han fet servir els mateixos canals que s’han emprat a Torre Pacheco per organitzar la “caça de l’immigrant”.
La por de la diferència està inoculada dins totes les comunitats humanes, dins cada un dels habitants del món. Qualsevol element que faci tremolar la zona de confort en què vivim pot ser interpretat com una amenaça. La por es pot combatre de dues maneres: afrontant la nova situació amb curiositat i amb sinceritat, o tancant-se en banda i transformant-la en odi.
El racisme, per tant, no és conseqüència de cap onada migratòria, i ho demostra el fet evident que, en llocs on el fet migratori representa percentatges ínfims entre la població, també s’hi detecten ja actituds contra les persones nouvingudes, per poques que siguin.
L’onada mundial d’extrema dreta i la conjuntura internacional han fet que tant la dreta tradicional com fins i tot la socialdemocràcia se sentin enllepolides per abordar “el problema de la immigració”, o com alguns ja diuen també aquí a Mallorca, tirant la pedra i amagant la mà, “el problema demogràfic”.
Pensam que voler associar la immigració amb la delinqüència és demagògic, és fals, és perillós i hauria de ser considerat delicte, perquè incita a l’odi envers determinades persones i col·lectius. Les darreres dècades el capitalisme neoliberal de model americà s’ha instal·lat sense complexos a Europa. Sabem que aquesta forma de capitalisme genera bosses insostenibles de persones excloses, que són aquelles que, pel motiu que sigui, no poden afegir-se a la roda d’igualtat d’oportunitats que, suposadament, ofereix el sistema. La pobresa no ve donada pel color de pell de les persones, sinó pel sistema pel qual es regeix la societat on viuen.
Mentre s’escampa la idea de “substitució cultural” entre àmplies capes de la població, el relat contra les persones migrants cobra adeptes cada dia que passa. Vox ha demanat ben cara alta aquesta setmana passada la deportació de milions de migrants. En tenim una mostra al Govern balear. Marga Prohens ha impulsat aquests dies una remodelació del govern que ha situat Manuel Pavón al capdavant de la Direcció General d’Immigració i Cooperació per al Desenvolupament. Ho explicam. El senyor Pavón és un agent de la policia nacional espanyola. I la direcció general que ara durà passa de dependre de la Conselleria de Benestar Social a fer-ho de la de Presidència. En poques paraules, la immigració deixa de ser una qüestió social, per esdevenir un problema de seguretat. Un sentiment i una estratègia que deuen compartir els seus companys del PP manacorí, que estableixen una vinculació directa entre la multiculturalitat i l’incivisme.
Encara més a prop, la gent de Manacor vivim amb fonda preocupació el que passa a Torre Pacheco i l’ascens meteòric de l’extrema dreta i les seves idees d’odi. Tots recordam encara les reaccions de fa alguns mesos entre una part important de veïnats i veïnades per la possible construcció d’una mesquita a Fartàritx. A les xarxes socials, sobretot a segons quins grups de Facebook de Manacor, són el pa de cada dia comentaris gratuïts i arbitraris contra les persones migrants. Molts ho fan des de perfils anònims o falsos, alguns gosen fins i tot fomentar l’odi entre les persones a cara destapada.
Torre Pacheco ha passat de 15.000 a 40.000 habitants en poques dècades. Manacor ha passat de 30.000 habitants l’any 2000 als 50.000 que hi ha avui. La població estrangera resident al municipi s’ha multiplicat per nou en un quart de segle. Les polítiques d’acollida són inexistents. Les comunitats viuen en guetos. Els vincles entre persones de col·lectius de diferents nacionalitats i procedències són excepcionals. Els discursos d’odi són creixents. Vox té dos representants dins l’Ajuntament de Manacor. I el discurs imperant no parla de decréixer econòmicament, ni pensa en les necessitats de famílies a qui fan viure acaramullades en infrahabitatges pagant 400 euros per una habitació rellogada mentre els comanen les feines que els mateixos que els odien no volen fer, perquè no es volen sotmetre a les condicions d’esclavatge laboral que les persones migrants no poden rebutjar i que els governs permeten amb total impunitat.
Ho hem mirat: 557 quilòmetres separen Manacor de Torre Pacheco. Quants de fatxes hi ha de diferència, entre ells i nosaltres?
No es pot estimar allò que no es coneix. Cal que les diferents comunitats que cohabitam a Manacor també hi convisquem. L’antídot contra la por i contra l’odi no és senzill, però existeix i és possible. Cal plantar cara al racisme, cal fer comunitat, cal teixir vincles, cal crear afecte i cal, en definitiva, que ens coneguem, perquè, com ja hem dit altres vegades, sumant cultures, restam racisme.
