GREU INCIDENT A MANACOR: LA POLICIA MUNICIPAL  MULTA UN  COTXE APARCAT EN ZONA DE MINUSVÀLIDS PER NO PORTAR A LA VISTA LA TARGETA HOMOLOGADA ORIGINAL

Fa tres anys i mig, la meva dona va sofrir un accident domèstic que la va mantenir ingressada —primer a Son Espases i després a Sant Joan de Déu d’Inca— durant un període de dos mesos i mig. Després d’un altre període d’un any i mig de rehabilitació, finalment, se li va concedir una targeta que acredita que sofreix una discapacitat del 55% i una mobilitat reduïda del 47.

Ara fa un any, després de que l’expedient de petició estàs traspaperat durant vuit mesos a l’oficina municipal del Parc de Manacor, finalment, li concediren una plaça d’aparcament just enfront de ca nostra, al carrer Miguel de Unamuno, 13, de Manacor, senyalitzada amb un distintiu pintat en terra i un senyal distintiu de llauna col·locat a la paret.

Idò bé, resulta que l’altre dia, algun agent municipal intrèpid va passar per davant ca nostra i va veure que, en lloc de l’original,  a la palangana del cotxe de la meva dona hi havia una fotocòpia de la targeta acreditativa. Aleshores, segurament amb un elogiable excés de zel laboral, va decidir deixar-nos un avís de multa de 200 euros. Òbviament, anàrem amb la meva dona (amb crosses incloses) a demanar explicacions a l’Oficina Municipal del Parc de Manacor. Molt amablement, ens digueren que la llei és clara; que a la palangana s’hi ha de tenir l’original, no una còpia; que o pagàvem 100 euros al comtat amb targeta, o cursàvem un recurs en contra de la multa exposant-nos a pagar 200 euros si el recurs no era acceptat. Pagàrem. En aquests casos sol ser el més convenient, i a més, a la nostra edat, el temps que perdríem amb les tramitacions és molt més valuós que els 100 euros.

Però voldríem fer una observació…

La meva dona i jo fa 47 anys que vivim al carrer Miguel de Unamuno, 13, de Manacor. Un carrer on ja no hi ha qui aparqui perquè venen d’altres carrers més cèntrics a aparcar-hi. La meva dona va amb crosses o carretet i aquesta plaça just enfront de ca nostra ens ha facilitat moltíssim la mobilitat.

Vull aclarir aquí que, tot i així, molt sovint ens deixen encaixonats entre dos cotxes que envaeixen parcialment l’espai assenyalat sense la possibilitat de sortir o entrar de l’aparcament senyalitzat. I no s’ha estrevengut mai que, en aquest cas, un agent municipal passi pel carrer a posar ordre. Però vaja… la pregunta que ens feim la meva dona i jo és aquesta: ¿els municipals de Manacor no tenen altres feines més urgents i necessàries que anar a posar multes a persones minusvàlides amb carnet que, en lloc del document original, deixen a la palangana del cotxe una fotocòpia perquè el sol no descolori la targeta homologada?

Ho trobam francament surrealista.

M’agradaria que quedàs ben clar aquí que, tot i haver pagat la multa, la meva dona i jo no estam gens d’acord amb aquest acte de mesquinesa municipal. En 73 anys que duim al món, sempre vivint a Manacor i pagant els impostos que ens pertoquen, mai ens havíem hagut d’enfrontar a un fet tan miserable com aquest. ¿Què no passa res més greu, a Manacor i comarca, que els agents municipals s’han d’entretenir posant multes a vells manacorins amb problemes de mobilitat que, per aparcar davant ca seva, utilitzen fotocòpies en lloc de la targeta original de minusvalidesa? ¿Pot ser els fidels servidors de la llei es creuen que ens agrada molt haver d’utilitzar aquest tipus d’aparcament?

Com podeu imaginar, feim referència al fet en si, no a la multa de 100 euros.