Els llums generals de la sala s’apaguen mentre els de l’escenari, ja encesos prèviament, transpiren vermellosos i liles càlids com una posta de sol al Japó (o seria el naixement?). Els músics pugen mentre Joan Miquel Oliver, gorra inclosa, es recoltza a una columna ben orientada… i la nova banda comença a tocar. La cinquantena de persones reunides a Can Lliro callen com si dels altaveus hagués de sortir la solució sonora d’un experiment esperat.

Les guitarres ‘mexicanes’ de Roger Pistola i Simó Femenias segueixen la cadència de la percusió de Toni Llull i el ritme al baix de Jorra Santiago. El grup comença per Ranxera, així que cal presentar-se com cal. Però les carreteres texanes duren tant com els teclats sintètics de Laia Vallès i Joana Gomila els hi ho permeten. Perquè Takeshi saluda, i ho fa alegre.

A partir d’aquí és molt mal de fer contar-vos res més. Anava a dir que és perquè no puc. Voldria poder contar-vos que a part de la foto que veis, m’han amenaçat de mort si trec d’amagat alguns segons de vídeo. Però vos estaria mentint. Realment és perquè no sé com fer-ho. Perquè mesclar techno amb acústiques, trompes amb instruments asiàtics i una viola a velocitat inhumana no passa cada dia.

Perquè hi ha moments que jugues a la Nintendo i sents un cotxe amb Rage against the Machine pels bafles. I resulta que t’agrada. I resulta que ho tornaries a escoltar. I resulta que, com si d’un joc o un examen es tractés, quan creus que ja te saps les respostes, et tornen a canviar les preguntes. I no t’importa.

Si fins ara no heu entès res i tot i així continuau llegint, és ben probable que Ranxera Takeshi sigui el vostre proper grup favorit. Perquè és un llangardaix de colorins, on podreu reconèixer cada un dels seus membres en qualcuna de les cançons, però que s’escaparà si en qualque moment intentau agafar-lo. No passa res. Perseguiu-lo perquè el lloc on vos acabarà duent paga la pena.

L’estrena és aquest pròxim dissabte a les 22h al Parc de Na Molla, dins la festa del 40è aniversari de Can Lliro. Esper, pel vostre bé, que encara quedin entrades.