Que Maria Magdalena Vives (Manacor, 2000) és un persona culturalment inquieta, no en teníem cap dubte. Entre la gestió d’esdeveniments i la direcció teatral, ha anat activant distintes propostes que deixen clara un línia d’investigació i divulgació tan interessant com productiva. Ara prepara el Mapa Viu de Manacor, un ambiciós projecte interactiu que creuarà malnoms, llegendes o carrers per donar una visió global de la història de Manacor a partir de clics.
Es va donar a conèixer a les xarxes amb Poble de Cultura, d’on ara també neix aquest projecte
Poble de Cultura va nèixer l’any 2019. Ja quan estudiava teatre a Barcelona tenia clar que m’apassionava la gestió cultural. O sigui que va sorgir de la necessitat de crear una proposta unificadora del context cultural de Manacor. La intenció era fer una xarxa amb la gent que organitza esdeveniments, que escriu, que investiga, que fa teatre… i fer-ne difussió. Vaig organitzar també la primera Nit de l’Art de Manacor, a la barriada de Fartàritx. Aleshores vaig decidir descansar una temporada i fer altres coses més relacionades amb el teatre.
Què és exactament el Mapa Viu de Manacor?
És un projecte que cerca vincular la gent amb les històries. Manacor sempre ha estat un poble ric en persones que han escrit i mantingut la pervivència de la tradició oral o la cultura popular: des de les Rondalles de Mossèn Alcover fins a la feinada que ara fa Rafel Perelló, passant per Tomeu Ferrer o Rafel Ferrer Massanet, per exemple. Però també arribant fins a l’actualitat. Des de dades i històries familiars, fins a malnoms, llinatges o oficis.
Hem tengut ja reunions amb entitats i col·lectius i ara ho eixamplarem a altres llocs i persones durant els mesos de juliol i agost, que és quan preveim fer feina més intensivament, entre feina de camp, d’hemeroteca, a l’arxiu municipal… també a la residència o al centre de dia.
I què se’n fa de la informació un cop recopilada?
Tota aquesta informació es passarà després a una base de dades, a fi que es pugui consultar i creuar, tan sols navegant pel mapa. La meva parella és analista de dades, així que dins la complexitat serà una mica més senzill. Així, a partir d’un web o una plataforma relacionada, qui vulgui podrà anar moven-te amb el cursor i clicant sobre el mapa interactiu, que s’anirà enriquint així com tenguem més dades.
Hi ha qualque mapa similar en el que s’hagi basat o té algun tipus de subvenció?
No tenim un referent, sinó que tot ha partit de zero. Tampoc hem demanat cap ajuda de moment, esperarem com va durant el primer any d’experiència. Hi ha gent que es inverteix el temps i els doblers en pàdel i jo en aquestes coses [somriu].
Queden històries manacorines encara desconegudes?
Diguem que n’hi ha moltes que la població manacorina en general coneix poc o directament no recorda. Llegendes com la de na Margalideta del teatre, que va sobre una nina que volia ser actriu i que va quedar atrapada dins el teatre. Encara ara se la pot veure mirant les obres de teatre dels nins i nines que comencen a actuar, mig amagada des de la darrera fila. O històries com les del grup manacorí de teatre dels Capsigranys, que desplegaren una performance al centre de Manacor, on feien veure que robaven distints establiments de Sa Bassa, tot per promocionar la seva darrera obra. Aquestes dues relacionades amb el món de l’espectacle, però n’hi ha d’altres.
Serà una eina realment divulgativa
També pot ser molt interessant pels nouvinguts, per entendre i familiaritzar-se amb un mapa de fets i històries relacionades al lloc on viuen.
Per cert, quan estarà acabat i llest per a les primeres consultes?
Calcul que d’aquí un any, l’estiu que ve ja haurem creat el web i podrà consultar-se. En qualsevol cas no és un projecte finit sinó que s’anirà actualitzant així com anem tenint més dades.
Com es pot col·laborar amb històries i altres dades?
Estic dissenyant una plantilla perquè la gent pugui començar a col·laborar a partir d’unes fitxes. Cada mig any anirem actualitzant el mapa amb allò que anem rebent. Ho poden fer a través del correu electrònic pobledecultura@gmail.com. Com deia auqest mesos de juliol i agost serna de molta feina, per després passar a destriar i a corregir les primeres coses. M’encantaria que les fonts orals poguessin quedar enregistrades a youtube, per exemple. Hi ha vivències i aspectes que serà necessari veure’m en persona amb qui m’ho conti i poder-ho filmar arribat el cas. És un projecte molt comunitari multimèdia però que també pot servir per fer recorreguts dramatúrgics. És una cosa petita que vull que vagi creixent. La gent de moment respon. El repte és també aconseguir arribar a molta de gent que no mira xarxes.
Hi haurà espai per la crònica negra?
Clar que sí, sempre que estigui relacionada a un espai o estigui relacionada amb una història.