Toni Font Oliver (Manacor, 1974) ha estat implicat tota la seva vida en la vida social i comunitària de Portocristo. Una vocació cap als altres que ara l’ha duit, a petició de les Germanes de la Caritat, a encarregar-se de la gerència del convent que van haver de deixar fa 10 mesos. Ara transformat en un espai de lloguer social d’habitacions. Una iniciativa pionera per poder mantenir l’edifici obert i oferir alternatives a aquells per a qui l’accés a una vivenda als preus del mercat mallorquí els és impossible.
Com va sorgir la iniciativa?
Fa uns set o vuit mesos ens van avisar que havien intentat accedir al convent de manera il·legal. Fou aleshores quan Antònia Sastre, la germana superiora del convent, es va posar en contacte amb mi i em va redactar un poder per a que pogués entrar i sortir, en principi amb la finalitat de revisar periòdicament que tot estigués bé. Això va fer que paral·lelament comencés a pensar quines fórmules hi hauria per reobrir-lo de manera social.
Llogar a preus reduïts les habitacions que abans ocupaven les germanes
El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, sempre ha manifestat la seva voluntat de donar utilitat a locals de la diòcesi com aquest. Per això pens que és una bona alternativa habitacional per a persones que venen a treballar aquí i no tenen prou doblers, o no troben lloguers que s’adaptin als seus ingressos.
Quines circumstàncies s’han de donar per ser admesos?
Hi ha una sèrie de criteris; el principal és que tinguin un lloc de feina amb contracte. Primer mantenim entrevistes amb cada persona i examinam les seves circumstàncies de vida… aprofundint en el cor. Insistesc que el que pretenem és poder mantenir el convent obert i donar-li un sentit; no cercam enriquir-nos sinó donar una solució a les necessitats socials de Portocristo. Estic una mica enfadat amb certs polítics, que fins i tot han criticat la iniciativa, que argumenten que això serà un niu de ‘menas’, quan ni saben de què estan parlant. Ara que ha mort Jaume Santandreu, tots elogien la seva feina, però a l’hora d’ajudar, com més lluny millor.
De quantes habitacions disposau?
Tenim 17 habitacions, totes a la primera planta, amb una cuina comuna i una sala amb televisió compartida. La planta baixa està pensada perquè els veïnats, associacions o col·lectius de Portocristo puguin venir i fer-ne ús. També hi haurà una oficina de Càritas, que obrirà cada dimarts per ajudar aquells que necessitin fer tràmits.
Quant de doblers heu invertit per renovar les habitacions?
La despesa ha estat d’aproximadament 30.000 euros. Tengui en compte que hem hagut de reformar els banys, canviar mobles, pintar, fer treballs d’electricitat, fusteria, etc.
Quines són les circumstàncies que fan que una persona acabi entrant com a usuari?
Hi ha mares amb menors al seu càrrec sense recursos per afrontar un lloguer actual. O un home que va arribar aquí després de viure mesos dins d’un cotxe a Manacor. O el cas d’un al·lot de 18 anys que prové d’un pis tutelat per a menors, i que, en complir la majoria d’edat, havia d’anar-se’n. Ara és aquí i ja té feina a un hotel de Cala Millor. Una parella amb un infant de quatre mesos… Actualment tenim 13 de les 17 habitacions llogades. En guardam dues d’emergència per a dones o menors que hagin patit maltractament, perquè puguin quedar-se aquí mentre l’Ajuntament tramita el seu ingrés en un pis tutelat. Al final, compartesc molt temps aquí amb ells, parlant i coneixent la seva realitat. Poc a poc, això s’ha convertit en una família.
Quin és el preu de l’habitació?
Depèn del que cobren; les habitacions dobles compartides poden costar entre 300 i 400 euros, amb totes les despeses d’electricitat, aigua o internet incloses.
Hi ha hagut qui s’ha volgut aprofitar de les circumstàncies?
Hem hagut de dir que no a molta gent. Hi ha qui ho ha intentat plantejar com a un lloc per venir-hi a l’estiu i estar a prop de la platja…
Com ho fan perquè hi hagi rotació d’usuaris?
Els contractes acaben el 31 d’octubre perquè, en principi, preveim tancar durant els mesos d’hivern. Tengui en compte que aquest és un convent gran i que els gastos en calefacció poden arribar als 50.000 o 60.000 euros l’any. De totes formes estam lluitant per instal·lar plaques solars, per no haver de pagar tant i així mantenir-lo obert tot l’any. Dependrà dels tràmits administratius. El 90% de les persones que hi ha aquí volen trobar una vivenda per tenir més intimitat. No estan malament, però la gent cerca privacitat.
Tenen previst donar algun tipus d’orientació o formació laboral?
Les germanes de la Caritat tenen un projecte socioeducatiu anomenat Nalim, que duu a terme tallers de formació en electricitat, fontaneria, informàtica, etcètera, a Son Roca. És una possibilitat poder tenir-hi part aquí en un futur i parlar amb empreses locals que puguin donar-nos suport, almenys per fer pràctiques.
Pot ser aquesta una bona manera d’evitar vendes de convents religiosos?
Quan llegeixes totes les crítiques cada vegada que les monges volen vendre alguna de les seves propietats, penses si val la pena mantenir un espai com aquest, que costa uns 70.000 euros a l’any, sense ningú. D’una o altra manera, s’han de recaptar doblers per invertir en els convents que encara queden. Hi va haver un temps en què la gent del poble construïa i cedia immobles per tenir sanitat i educació a càrrec de les monges, però els temps canvien i ens hi hem d’adaptar.