Parlar de la fusteria de Can Garba és fer-ho d’una nissaga familiar. Tres generacions que van continuar amb un taller que ja existia prèviament a finals dels anys 20 quan els Gaià hi entraren. “El meu padrí Tomeu la va agafar l’any 1929, primer llogada als germans Fullana i després, ja a partir de 1965, comprada a terminis”, explica Sebastià Gaià ‘Garba’ sobre l’espai del carrer de n’Olesa de Manacor, que encara treballa la fusta, ara d’una forma més social.

Sempre entesa com una fusteria de ‘feina blanca’ (on s’hi fa de tot per encàrrec) als anys 60 i 70 també s’hi elaboraven elements singulars, com ara tacons de sabata i pastillers pel mític doctor Andreu, fets d’olivera. “Sé que eren per ell perquè el meu padrí hi xerrava directament”. O també les recordades gafes Caimán, per estendre la roba a la manacorina. Encara ara a la fusteria s’hi conserva una bota plena de ferros a mig treballar, dels que es poden a les gafes, i que eren fet a partir d’una màquina manual que, encara que amb pols, funciona.

Per les perles

Aquestes primeres feines dels Garba, els va dur a l’especialització i la feina per a determinades empreses punteres de la ciutat, per exemple de la indústria perlera. Els bombos de fusta que Perlas Manacor emprava per fer el primer pulit de les seves joies, sortien de can Garba, com també els mostradors de les tendes de Majorica “que els vàrem fer i depsrés modificar dues vegades més, a fi de modernitzar-los”. De fet hi va arribar a haver tal volum de feina que al taller hi arribaren a treballar en nòmina fins a 12 persones, quatre d’elles dones que enlacaven seguit seguit.

“Sempre hem fet feina pel poble, mai feina en cadena per hotels” afegeix ‘Garba’, que recorda com el seu padrí llogava les màquines (que funcionaven amb gas pobre i amb clovelles d’ametla) durant el dia, “perquè fou de les primeres de Manacor que van tenir tantes màquines”, així venien diversos fuster a acabar les feines, i després ell s’hi posava de vespre”.

També com en Tomeu, en Sebastià ha fet inclús la seva pròpia barca al taller. El meu padrí en va fer dues, dos llaüts iguals d’uns 5 metres. El primer va desaparèixer, diuen que el feren servir els republicans de les tropes de Bayo per fugir pocs dies després del desembarc de Sa Coma. El segon, idèntic i per compensa la pèrdua, es conserva encara ara al por d’Alcúdia. “Jo en vaig fer un que volia ser un dragón, però que vaig fer més petitet i damunt una foto. De tant en tant el trec; no té motor, navega a vela”.

“Sempre hem sabut fer de tot i fer-ho bé”, recorda, “encara que mentre el meu padrí feia més mobles a mida, quan va passar a monpare, Pedro, vàrem passar a fer més portam, per exemple. Sebastià Garba hi va entrar a fer feina el 1985, ara fa 40 anys. “Era perquè m’agradava, no per imposició familiar ni perquè no volgués estudiar. De fet volia anar a l’Industrial per estudiar fusteria, però monpare, me va dir: I què aprendràs allà que no t’ho pugui ensenyar jo directament?”.

Des de 2017 can Garba col·labora amb Aproscom que hi posa una dotzena d’usuaris i dos monitors per continuar fent treballar les màquines tradicionals, però ara per fer-hi feines més manuals com prestatgeries, cubs pel reciclatge o trampes per a serps.

Aquest pròxim diumenge 22 de juny, a les 12h, la revista 07500 hi organitzam un concert, el darrer de la primera temporada dels Endiumenjats, on la banda manacorina Nita hi actuarà en directe. També hi haurà vermut, veniu!. Aquí teniu l’enllaç a les entrades, a 8 euros. https://ticketib.com/ca/events/nita-concerts-endiumenjats