La diversitat de plataformes en les quals és projectat el cinema actual no sembla facilitar la bona crítica ni els comentaris en profunditat del material visual, literari i simbòlic desplegat en cada producció. Menys habitual és, encara, l’ anàlisi de pel·lícules que presenten una temàtica comuna, encarada des d’òptiques diverses pels directors. És aquesta darrera perspectiva la que ofereix el professor Genovart a un llibre molt especial: Pero… Quién pude matar a un niño? La niñez y la psicologia infantil en la historia del cine.

Genovart pertany a una generació de professors que tan es podien veure a les aules de batxillerat com a les de la universitat. Llicenciat en Filosofia i Lletres a la UB, es va decantar per l’especialització en psicologia i pedagogia; i des d’aquestes premisses ha publicat treballs de diferent temàtica però que reuneixen la perspectiva filosòfica amb la psicològica i també la psicoanalítica. Un dels seus llibres a tenir en compte és Antropologia de la festa de Sant Antoni, on s’hi troba una dissecció dels elements presents en ella que no obvia la mirada des del psicoanàlisi i la simbologia de les cultures mediterrànies.

Aquest llibre, Pero… ¿Quien puede matar a un niño? fou publicat prèviament en català en una versió més breu, i aquesta darrera en castellà ha tingut una molt bona acollida a l’Amèrica Llatina. Potser perquè reuneix dues passions: el cinema i la recerca dins els terrenys de la psicologia.  Un excel·lent pròleg de Gabriel Janer Manila fa pensar; tanmateix els referents generacionals es reflecteixen en el cinema i en la literatura, com bé explica. I ell mateix fa referència a la «Introducción. La isla de los malditos» d’aquest llibre com un text que causa calfreds ( i és veritat!) i que és un preludi magistral a una sèrie d’exemples que obren els ulls a com l’infantesa, al llarg de la història, no ha estat sempre un estat ideal.

Els nins com a protagonistes d’històries que desvetllen la seva vulnerabilitat  però també la seva capacitat de connectar amb emocions primitives són il·lustrats pels exemples que Genovart escull. Des de La isla de los malditos a El mago de Oz, la presència única dels infants a Matar a un ruiseñor és comentada per l’autor. El paper dels nins en obres com El espíritu de la colmena, Ladrón de bicicletas, Mandy, El milagro de Ana Sullivan o La mala semilla són analitzats en profunditat. Paral·lelament, deixa caure la influència de moltes obres que contenen missatges del món infantil que cal tenir en compte: Cinema Paradiso, Kramer contra Kramer, o l’espectacular pel·lícula  La lengua de las mariposas.