Fa uns mesos Suralita (el centre de creació dedicat a la música i l’art sonor de Joana Gomila i Laia Vallès), amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manacor, va treure la convocatòria de la beca Suram, enfocada a posar en valor històries de cultura i música, de vivències i tonades. La guanyadora fou Bel Miquel Cazorla (Manacor, 1998), qui fa només uns dies va presentar, al molí den Fraret, una primera aproximació de ‘Històries de Migració’ o com les cançons poden fer de mediadores entre les diferents comunitats que avui viuen al municipi.

Com va plantejar el projecte?

Vaig triar l’escola Simó Ballester de Manacor (és un centre educatiu d’ensenyaments musicals), amb la idea de treballar amb alumnes de tercer de primària. Perquè vaig pensar que seria un lloc per poder fer feina, no amb un col·lectiu no estructurat a un lloc, sinó a un espai educatiu concret, on anar-nos trobant periòdicament durant tot el curs. En aquests moments ja hem acabat la primera fase del projecte i, com que estam veient que pot ser molt interessant, estam cercant amb Suralita la millor manera perquè tengui continuitat.

Com els ho explica a alumnes de vuit anys?

El primer que vaig fer fou, precisament, explicar-lis el projecte. Que estava cercant històries de migració relacionades amb cançons, que ells i les seves famílies, associessin a aquest procés. Perquè tothom, en un moment o altre, ha tengut antecedents familiars, persones que s’han anat movent d’un lloc a un altre per trobar una vida millor. Els mallorquins també ens hem hagut de moure en qualque moment. No som aquí espontàniament. Per això els vaig demanar que cerquassin, que demanessin als seus pares i padrins, perquè també en tendrien.

Va funcionar?

Molts van tornar amb històries de repadrins o avantpassats emigrats a Amèrica, retornats o no. Això també ha servit perquè fessin aquest esforç i descobrissin, per ells mateixos, coses de les seves famílies i així trobar cançons relacionades.

Com ho ha fet perquè no fossin cançons comercials de radiofórmula?

A partir de preguntes i orientant-los. Havien de ser cançons d’origen o que haguessin significat alguna cosa per a ells un cop arribats a Manacor. Que parlessin del seu entorn. Cançons de bressol, de festa… però alhora tampoc ho volíem tancar a tradicions molt concretes i més difícils en aquest sentit. Alguns van dur cançons d’Antònia Font o dels Tyets… hem hagut de trobar l’equilibri. Per això la fase de recerca ha estat la més complicada. Tal volta si continuam ho haurem d’obrir a alumnes de més de 8 anys.

Les ha classificades per països o zones? N’hi han hagut de repetides?

No tant així com per temàtiques. Les cançons de bressol són les que més s’han repetit, les més populars. Hi ha una cançó, per exemple, que ara també es canta en castellà i que té origen bereber i és molt antiga.

Quina és aquesta?

‘Arrorró mi niño’. És molt curiós com viatgen les cançons, que surten d’un lloc molt concret i es van expandint.

La música pot ser un element molt important d’integració?

M’ha agradat així com ha funcionat, hem escoltat les cançons tots junts i han estès què signifiquen la d’uns per als altres i per comprendre més la seva cultura. Va sortir per exemple la Reggada, que és un gènere musical que es canta sobretot a les noces marroquís. Algunes alumnes de classe ens van fer una classe de ball i tot!. Pens que hem de trobar la fórmula perquè el projecte pugui arribar a més gent; perquè la música és una forma sòlida d’integració, com la cultura o l’art; ens ajuden a apropar-nos.

Les famílies ha participat idò de manera activa?

Vam crear fins i tot un correu electrònic per compartir aquestes històries i cançons, i les explicacions de perquè. A l’obertura del projecte que en fèrem la setmana passada al molí den Fraret en vingueren de familiars.