Tomeu Mora Mesquida (Porreres, 1977) és florista per vocació. Arribat a Manacor ara fa 18 anys per obrir Sa Morera, ha sabut adaptar-se a un mercat que poc a poc va passant de la tradició a la modernitat, en els gustos i en les formes de fer feina. En xerram de tot plegat mentre prepara la temporada alta de noces i festes.

Vostè és florista. Ho dic bé?

M’hi consider, sí… però no tenim epígraf. La floristeria a Espanya sempre ha estat considerada tradicionalment un hobby, mai una feina. De fet no tenim una titulació específica. Surten com a jardiners i després hi ha una especialització en floristeria. Per dir-ho clar, estic al mateix caramull que els fitosanitaris que venen pinsos o planter… tu no obris una floristeria com a tal, sinó una tenda on després ja decideixes el què hi vens.

És una passió en tot cas

És completament vocacional. Sempre m’ha agradat. De fet quan feia feina per una empresa de rajoles, sempre demanava la darrera quinzena d’octubre de vacances per poder fer la campanya de Tots Sants. N’he après de manera autodidacta, a base d’hores i hores de copiar com es feia. Record que la primera feina que m’encarregaren va ser fer un ram de novia a partir d’una foto. Però sempre he estat molt observador i me n’he sortit aviat de tot. Posteriorment, quan ja feia un any que tenia la floristeria oberta aquí a Manacor, me’n vaig anar a Barcelona a acabar-me de formar a l’Escola Catalana.

Com ho fa per combinar colors i flors distintes, i que els rams quedin estèticament bé?

Com deia és una cosa que t’ha de sortir de dins, simplement no m’atur a pensar-ho. Comanes damunt els colors i les flors que veus, però moltes vegades has d’adaptar-te perquè o no en tenen o el color que t’arriba és diferent. Al principi sempre me posava molt nerviós si no tenia el tipus exacte de flor que m’havien demanat. Sempre procur donar alternatives als clients, jugant al màxim amb la flor fresca. De vegades els clients vénen amb una fotografia d’una flor que a lo millor només n’ha existit una mai així. Però sempre trobam la solució.

És un art o una artesania?

És una artesania que es fa amb les mans, fins el punt que, sense saber-ho, la gent ja coneix si un ram és fet meu o no, maldament només estigui fet tot de roses, per exemple.

Arriba a ser obsessiu en segons quins moments?

Qualque dia te n’has d’anar. T’has de fer enfora del ram o del centre que estiguis confeccionant. Deixar-ho descansar una estona perquè arriba un punt que ni el veus. Sobretot passa amb els rams de novia. Però al mateix temps els anys et donen la tranquil·litat de saber que sortirà

Com ha canviat la tenda des de que va obrir el portal el 2007?

Vaig haver de canviar el punt de vista ben aviat. Abans, quan vaig obrir, tenia la tenda molt neta, en el sentit que estava més buida que ara i no hi havia res enterra, ho tenia tot molt ben col·locat. Poc a poc vaig veure que si volia vendre l’havia ‘d’embrutar’ una mica i posar els preus al mostrador… perquè la gent, sobretot les dones majors, pensaven que era més cara del normal! perquè donava la impressió que tenia productes més exclusius.

Un porrenec a Manacor

Aquest fou el meu hàndicap més gros, que no era de Manacor. Aquí la gent està acostumada a tenir un lloc de referència per a cada cosa i ser-hi molt fidel, a Can Garanya, a Can Roca, a una barberia… que es fiin de tu de primeres és complicat, perquè te penses que li fas les banyes allà on has anat tota la vida… és una mica aquest sentiment de culpabilitat.

La clientela que tenc avui dia és perquè durant 18 anys l’he anada ‘robant’ a qualcú. Que m’entressin a comprar les mares de La Salle, que està aqui devora, me va costar 6 o 7 anys. El boca-orella hi ha fet molt. Al final Manacor és un poble gran, i està bé que així sigui, perquè vol dir que encara hi ha tradicions que es mantenen. Un proveidor me va arribar a dir que, estant a Manacor i enfora del centre, duraria dos anys.

Hi ha menys floristeries ara que fa vint anys a Manacor, o és només una impressió?

Que tenguem portal ara mateix som quatre, més la del tanatori. Però també és cert que cada cop hi ha més gent que fa feina de ca seva. Sempre estam subjectes a crisis pel fet que som prescindibles. Hem de ser conscients que som un producte de luxe, que la gent no necessita flors per viure. En el meu cas la sort va ser que tot just després d’obrir va venir la crisi econòmica de 2008; ho dic així perquè com que acabava de partir i no podia tancar, ja només podia anar per amunt [somriu]. De totes maneres he de reconèixer que va ser dur.

La flor és cara?

No és cara, el que passa és que a Espanya fins ara no hi ha hagut una cultura floral… sembla que la tendència entre els joves canvia, és vera, però a Alemanya o als països del nord d’Europa sempre tenen flors a ca seva, en tenen la costum, i aquí si no són del jardí propi, costa molt encara comprar-ne simplement per decorar el menjador o una habitació. Diguem que els nòrdics se’n duen el verd a dins ca seva, també perquè degut al mal temps hi passen moltes més hores.

Hi ha coses de tota la vida que ja no se venguin gaire?

Hem notat una reducció important de les corones i centres de difunts, per exemple, i en el nostre cas un augment dels rams i les decoracions més petites.

Quan teniu més feina?

Ens movem per la temporada de noces i festes… i els caps de setmana. Des del maig, juny fins a Tots Sants és la temporada forta. Encara que després ve Nadal, els enamorats etc. Hi ha poques setmanes tranquil·les de veres. Ara per exemple a l’agost ja tendrem pràcticament tancades les noces de 2026.

Fan feina amb flor de temporada o ja hi ha de tot durant tot l’any?

Sempre val més comprar una flor el temps que toca, simplement perquè durarà més. I això és el que intentam al màxim. Ara les que estan de temporada són les peonies i les girasols. De totes formes, podem dur tota casta de flors durant tot l’any. Ja no tenim problemes en aquest sentit. Una rosa collida a Sudamèrica en 10 dies pot ser aquí, entre escales d’avió i transport.

I no els afecta?

Arriben perfectament. és més, un clavell, per exemple, sol venir en vaixell i està uns 20 dies. Vull dir que en bones condicions de transport no hi ha problema.

Però les flors no venien majoritàriament d’Holanda?

Holanda no és productor, sinó que és el centre de distribució d’Europa. Encara que l’associem molt al tulipà, molta de la seva flor la fan a l’Àfrica, per les condicions de calor i estabilitat durant tot l’any.

Quin és idò el país de la flor per excel·lència?

Equador. Fan de tot. Paniculata, hortensia, margalida, crisantem… Després per trobar orquídees ja hem d’anar a llocs més tropicals o a Filipines, per exemple.