Antònia Font ha rebut aquest dijous el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor. Una distinció que premia tota una trajectòria en favor de la llengua catalana i la difusió, en el seu cas, a través de les cançons, d’una cultura en transformació. “Estam alabats” ha recordat Pau Debon just abans d’entrar a l’auditori local, que ha quedat petit davant l’allau de públic que ha omplert les 800 butaques de l’amfiteatre.

Una cerimònia, dissenyada i dirigida per Joan Antoni Sunyer i Joan Miquel Artigues, que ha girat les tornes i ha situat a la banda entre el públic, com un observador més de l’espectacle que ha repassat, en teatre, imatges i sons, el que Antònia Font ha representat com a banda sonora del segle XXI per a molts de joves de les terres de parla catalana. Una embranzida pop com mai s’havia viscut en la música contemporània mallorquina, que ha aconseguit, en diverses etapes, unificar públics i orelles entorn de tonades i lletres entre surrealistes i nostàlgiques.

“Ens agrada molt aquest reconeixement, tot i que sempre hem dit que tan de bo no haguessin de fer falta perquè la cultura i la llengua estassin plenament normalitzades. Ens agradaría que en un futur fos per coses distintes, però estam alabats!”, ha afegit Debon.

Amb aquest guardó, acordat pel claustre de professorat i aprovat pel ple de l’Escola el passat febrer, l’Escola Municipal de Mallorquí reconeix la contribució d’Antònia Font a la difusió del català de Mallorca dins i fora del territori, i el seu paper clau en la creació d’un imaginari col·lectiu a través de la música.

Debon, ja a l’escenari i en nom del grup, ha agraït el guardó i ha elogiat l’Escola per ser “independent, lliure i espontània”. “Avui som aquí perquè es reconeix a Antònia Font de la manera més fàcil i normal possible: cantant en la mateixa llengua que feim servir per parlar. No ho dubteu, xerrau, comunicau-vos, cantau en català.”

“El català no serveix per res. I per a què serveix la torre Eiffel? O Finlàndia? O una senyora que camina? Valorar les coses en funció de la seva utilitat no serveix per res. A qui demana per a què serveix el català només se li ha de fer una pregunta: per a què serveixes tu?”, ha dit en to crític. “El català tanmateix desapareixerà. Sí. Com el castellà, l’anglès, les plantes, les persones i el planeta Terra. Ja ho sabem. I que no embossin pus. Que noltros, fills nets, no el veiem morir. Si el xerram, aguantarà fins al darrer moment. Si sona, el català és viu. No hi ha dificultat, secret o misteri: s’ha de fer servir i punt.”

La padrina dels guardonats, Antònia Font, ha rememorat les arrels familiars, culturals i emocionals que uneixen la seva vida i la del grup: “Els Antònia Font ens uneixen. Per això mateix són mereixedors del nostre respecte i admiració conjunts. I jo, com a padrina, responc del seu compromís indubtable i la seva coherència vital.”

La relació dels Antònia Font amb Manacor ja ve d’enfora. De fet el grup va oferir una de les seves darreres actuacions (abans del retorn) al mateix auditori manacorí i per celebrar el 40 aniversari de l’Escola de Mallorquí, ara fa 11 anys. “De vegades tenim la sensación que ja fa molt de temps que hem fet tot el que havíem de fer”, ha explicat Joan Miquel Oliver. “Antònia Font ja forma part de Mallorca, de la gent, més enllà de les cançons”.

Demanats per com es fa per mantener la il·lusió amb els anys, Jaume Manresa ha reflexionat sobre el fet “de fer les coses honestament, tenint molt de respecte pel públic, posar-lo en valor també a l’hora de fer les coses, encara que al final facem el que ens agrada. Regalar-lis les cançons”.

L’acte ha començat amb una petita representació teatral on joves actors manacorins han tornat a l’estiu de 2003, quan sortint de verbena per veure el grup, anaven vertebrant les seves relacions amoroses i d’amistat, entre meharis, platges i besades. Tot just després la banda de música de Manacor ha anat posant música a les imatges que s’han anat projectant i que han despert els aplaudiments del públic.

Retirada definitiva?

Manresa ha confirmat que el grup baixarà novament dels escenaris l’any 2026: “La mostra intención és aturar, sí. Una de les formes per mantener-mos ha estat recisament saber fer aturades a temps”.

El batle Oliver ha recordat el paper important que juga actualment Manacor i l’Escola de Mallorquí com a punt de resistència enfront els atacs a la lengua catalana per part del Govern “sense fer-ne però cap bandera, sinó des de l’absoluta normalitat, com ha fet Antònia Font durant tots aquests anys”.

L’espectacle ha acabat amb el desplegament de ventalls que duien impresa la paraula ‘Alegria’ i que han servit per fer de karaoke de la propia cançó, una de les més mítiques del conjunt format pels germans Pau i Pere Debon, Joan Roca, Jaume Manresa i Joan Miquel Oliver.