Manacor, a l’estiu, és una pedra foguera. Una ciutat amb poques ombres, on quan les temperatures pugen i el sol crema el cul a les llebres, la suor regalima per l’esquena com si fossin reguerons de formigues. Les ànsies d’aigua salada pel cos contrasten amb el desig de tenir, d’una vegada, aigua bona de brolli dels grifons i pugui calmar, també, la gargamella.

Foto: Pedrosubb