L’Ajuntament de Manacor té previst habilitar una zona específica dins el cementeri de Son Coletes pels infants no nats. Un espai de recordança que ajudi a les famílies a tenir un lloc físic on poder acudir després d’una pèrdua que no hagi pogut ser oficialment enterrada.
“Volem crear un espai perinatal de dol, un lloc de recordança pels nadons, a l’exterior, en una zona que habilitaríem amb arbres i bancs per asseure’s i poder quedar l’estona que es vulgui”, explica Joana Maria Llull, regidora responsable del cementiri municipal.
Es tracta d’un projecte que es troba inclòs dins els pressuposts de 2025 que el consistori va aprovar fa tan sols unes setmanes. L’espai perinatal de dol costarà 10.000 euros i estarà situat a la part més nova del cementiri. “Hem tengut ja diverses reunions amb l’hospital de Manacor, a partir d’una comissió que determini com s’ha de procedir. L’hospital té un protocol sanitari específic de cuna freda. Saber fins a quines setmanes un infant derivat d’un abort es considera resta o enterrament, depèn del protocol sanitari”, afegeix Llull.
Un altre aspecte que està pendent de concretar-se és el de saber si, finalment, l’espai de record comptarà amb plaques amb els noms d’aquests infants o no, o si es deixarà a la decisió de cada família.
Les distincions
En el context d’un avortament, sigui espontani o voluntari, la consideració del material fetal com a “restes biològiques” o com a susceptible d’“enterrament” depèn principalment de l’edat gestacional en el moment de la pèrdua, així com de la normativa sanitària vigent a cada país o regió.
En general, quan l’avortament té lloc abans de la setmana 14 de gestació, el producte de l’embaràs (que inclou teixits embrionaris i placentaris) es classifica com a resta biològica o residu clínic. En aquests casos, es gestiona com a residu biosanitari especial, seguint els protocols establerts pels centres sanitaris. Tot i que no s’exigeix legalment l’enterrament, algunes famílies poden sol·licitar-lo voluntàriament si així ho desitgen, en funció de la sensibilitat del centre mèdic i de la normativa local.
A partir de la setmana 14 de gestació, en moltes jurisdiccions s’obre la possibilitat de considerar l’enterrament del fetus de manera simbòlica. Això sol estar subjecte a la petició expressa dels progenitors i no implica necessàriament el reconeixement legal de la persona difunta. És una pràctica cada vegada més acceptada en l’àmbit hospitalari, que cerca oferir un tracte més humà a la pèrdua gestacional.
Quan la gestació ha superat les 22 o 24 setmanes (edat a partir de la qual es considera que el fetus pot ser viable fora de l’úter), el tractament canvia significativament. En aquests casos, es reconeix la necessitat de fer un enterrament o una incineració, i fins i tot es pot emetre una acta de defunció fetal, encara que no es registri com a persona jurídica.