Joan Llinàs Cuadros (Cala Bona, 1985) és professor de filosofia. De família família relacionada estretament amb el turisme de Cala Millor, el d’abans i el d’ara, acaba de publicar Hotel Universal, la seva primer novel·la on realitat i ficció es mesclen de formes interessants, per capítols, seguint uns personatges i unes històries fetes de vivències i capes, durant 24 hores. Aquest dissabte 31 de maig a les 12h presenta el llibre a Manacor, a Món de Llibres i acompanyat d’Antoni Vives.

Parla de l’hotel com un igualador social i un estat orwellià. Expliqui’s…

Crec que una de les coses que té el llibre és que mescla diferents estils literaris i es fa servir de les anàlisis que  ens aporten l’antropologia, la sociologia, la història o inclús la filosofia per poder mirar els objectes de la nostra quotidianitat turística d’una altra manera, des d’una altra perspectiva. Així per exemple l’hotel em resulta, si el mir des del punt històric-antropològic i amb una mica de ficció, no com aquell tòtem turístic sinó com un perfecte igualador social, en el sentit que tothom qui passa les portes d’un hotel, els clients, cobren com una identitat nova, que fa que a dins tothom tengui una conducta molt similar, que la persona del dia a dia quedi defora i tots comparteixin uns mateixos espais, uns mateixos mobles, mengin el mateix…

I alhora podem veure l’hotel com un perfecte estat orwellià, perquè el desig de qualsevol totalitarisme és l’homogeneització de la societat cap a una ideologia concreta, en aquest cas cap a la proposada per l’hotel, que és la calma, el relax, les vacances i l’oci. Hi ho aconsegueix. Evidentment això no vol dir que jo consideri que els hotelers fan això aposta ni molt manco, en som conscient… però si vengués un alienígena i ho veiés, resultaria un punt de vista curiós.

Com és crèixer a un hotel?

Venc d’una família hotelera. La meva padrina fou una de les primeres guies turístiques que hi va haver a Mallorca, als anys 50. Venia de Suïssa. El meu padrí era un mallorquí de tota la vida… Una de les històries del llibre, la segona que duu per títol ‘clau d’or obri qualsevol pany’, és la d’ells dos, amb molt pocs canvis.

Arrel de coneixer-se van fer un hotelet a Cala Millor. Després les seves filles i tothom qui ha passat per la nostre família s’han dedicat al món del turisme. Jo també els estius mentre estudiava. Per això gran part de les històries venen de la meva experiència fent-hi feina.

Anem a fer extensible el concepte de crèixer a un hotel a tot el passeig marítim de Cala Millor. Realment és una cosa curiosa i que jo comparteixo amb molts dels meus amics que han crescut a l’entorn. És curiós perquè durant l’estiu quan ets nin petit veus com aquelles presències que són els extrangers, poc a poc van omplint els espais que tu normalment també ocupes en bicicleta, passejant, jugant a futbol o el que sigui; i a mesura que et vas fent gran vas adquirint com a distintes capes de consciència sobre els turistes.

Primer són allà ocupant un espai que a tu també et pertany, sense ser molt conscient de qui són ni que fan. Quan ets un nin major ten dones compte que tothom del teu entorn viu d’ells i són importants. A la prepubertat els comences a humanitzar, els hi posam un nom i un caràcter, els coneixem, sortim amb algunes estrangeres, ens feim amics d’alguns altres etc. Veim que alguns dels nostres familiars també en algun moment havien estat estrangers i aquella entitat comença a agafar importància. Fins que, finalment, te n’adones que són una part molt important del teu ecosistema, fonamental per l’economia, per la política, per la societat, i així els hi pots anar posant també capes filosòfiques o antropològiques.

Tothom ha de ser teòricament feliç a un hotel?

Aquí hem de fer una distinció entre el turisme d’abans i el d’ara. El d’ara, arrell de l’industrialització dels anys 80 i 90, s’ha fet molt gran, massiu, i en conseqüència les grans cadenes hoteleres han hagut de vendre un únic producte que fos comprensible per a la majoria de potencials clients. És la fantasia del que seran les seves vacances a Mallorca. Es venen uns estats emocionals concrets del que viuran aquí a Mallorca, que són calma, relaxació, pau, oci amb la família i moments entranyables. Això és el que fa que venguin tants de clients. Gairebé tots vénen per uns motius molt molt similars. Pens que abans no era tan així, pel que me conten els meus padrins, el turisme més primigeni, als 50 i 60, hi havia una mescla d’interessos més rics dels que hi ha ara. Però això és només una intuició meva.

Nosaltres els hi venem aquesta hipotètica felicitat, per això de vegades dic que és de les ficcions més exitoses que hem creat. Perquè de cada any en venen més i més de turistes, i això no vol dir que hagin de ser feliços per necessitat. Una de les coses que preten mostrar el llibre és que els personatges que hi ha a l’hotel també tenen històries que són tràgiques, tristes, nostàlgiques o melancòliques. D’altres còmiques. Però moltes no tenen res a veure amb aquesta fantasia. Tot i així l’hotel és molt important per a ells, per alguns és un salvador, per d’altres allò que els cura dels mals amb els que vénen, per uns altres una identitat. Quan el coneixes d’aprop veus que el turisme no és el model que venem sinó el de les històries que hi trobam, les dels treballadors i les dels clients. Quan les analitzes són històries molt més humanes, més concretes del que pensam.

Quins personatges ha hagut d’exagerar i quins ha hagut d’acursar?

El llibre és un compendi de diferents històries i reflexions. Tot passa en 24 hores dins un hotel, com fer una fotografia a un dia d’hotel, un vespre i un dematí sobretot. El que fa el llibre és un retrat calidoscòpic de personatges i històries, que són el personal de l’hotel i els clients, a través dels quals es conta un poc la història del turisme i com hauríem de pensar el turisme de Cala Millor. Gran part d’elles són a partir de testimonis que he anat recopil·lant durant la meva vida allà, moltes basades en fets reals. La del cambrer que arriba de la península, la de l’equip de futbol, l’Elvis Presley, la del sereno. D’altres són totalment inventades. L’única ben fidedigna a la realitat a un 90% és la dels meus padrins i com es van conèixer.

La realitat supera la ficció? Ha hagut de pegar estidorades per ser creible?

Hi estic d’acord, en el sentit que el que més m’interessava i m’ha cridat sempre l’atenció és la interacció d’aquestes dues cosmovisions, per un costat la de la cultura mallorquina, la identitat que duu segles fent-se dins les nostres condicions illenques, amb les seves particularitats úniques. I com aquesta cultura, que ens ha donat un llenguatge molt únic, una cuna molt única etc. col·lisiona amb la turística, que imposa una lògica totalment nova, una manera de concebre l’espai, el temps, els objectes o les estacions totalment diferent.

Un poc la tesi del llibre és que no es tracta que una substitueixi l’altra o l’elimini, sinó que li lleva coses, en substitueix d’altres, entra en conflicte en certs moments… però també hi ha un diàleg i coses molt positives que en surten, com les relacions amoroses entre mallorquins i estrangeres o estrangers, com el turisme per alguns mallorquins va ser una salvació i una manera d’obrir la ment i a si mateixos. Evidentment també hi ha l’altre costat més negatiu que és que el turisme ha mercantilitzat certes coses de la cultura mallorquina i amb això perdem certa part de la nostra identitat.

El turisme té futur com a gènere per contar històries?

Sí, com deia ens pot donar històries que de vegades són tràgiques, de vegades còmiques, de vegades belles, conflictives i per tant és una font constant d’històries úniques, autèntiques i particulars.

Cala Millor és Magaluf sense balconing o ni això?

Ho desconec, perquè el que sé de Magaluf ho sé pels mitjans, però no conec testimonis directes, ni tampoc hi he estat com per poder fer-men una opinió. Sé que en Tomeu Canyelles sí que hi ha fet feina, però jo només puc opinar de Cala Millor.

És vera que Cala Millor al llarg de la seva història ha tengut diverses etapes. El primer turisme era més natural i més humà, de famíles, més directe amb la gent. Després va passar per un turisme molt centrat en la joventut, l’oci i el vespre… i ara ja va més cap un turisme familiar de classes mitjanes. No sé si en qualque moment Magaluf passarà pel mateix procés… Crec que a Mallorca hi ha molts de turismes diferents i que cada zona té les seves particularitats i la seva història.

Per què li ha posat al llibre el títol d’Hotel Universal?

És un homenatge al primer hotel que tengueren els meus padrins, als anys 60 quan es van conèixer. Era un hotel real que va existir a Cala Millor i és del que jo els he sentit contar més històries i viure d’una manera molt particular. És d’on jo concep aquest turisme primigeni i el veig més digne, més respectuós, més càlid, molt més proper amb el client. L’hotel Universal que jo imagin a la ficció no és aquest, però hi està inspirat. Els hi volia fer un homenatge amb el nom.

Quina filosofia li hem d’aplicar a aquest turisme que tenim avui?

És una molt bona pregunta. El llibre té la pretenció de mesclar aquestes històries amb una serie de reflexions que ens permetin anar a un nivell un poc més profund, del turisme i de Mallorca com a dos fenomens que col·lisionen.

Crec que cada cop que pensam en el turisme els mallorquins sempre ho feim des de l’ideologia i els discursos de dretes i d’esquerres, que tenen la tendència simplificar-nos la realitat, que no dic que no s’hagi de fer o estigui malament, però són discursos reduccionistes del que són les coses. Tant d’esquerres com de dretes intenten apropiar-se de paraules com hotel, client, viatge, turisme, conveni, contracte, treballadors etc, i el que jo pretenc amb el llibre és anar una mica més enllà i veure com en aquests discursos, si hi aprofundim, podem veure el turisme com una font d’històries i de vivències molt més riques i que van més enllà de la pura ideologia.

Això fa que de vegades moltes de les reflexions que hi ha puguin inclús resultar contradictòries. Hi haurà gent que pensarà que algunes reflexions són molt crítiques amb el turisme, d’altres estan molt a favor d’aquesta interacció, i crec que totes, i això només ho pots fer dins una obra literària perquè no està fermada a una ideologia sinó anar més enllà i explicar coses, són veritats contradictòries però que poden conviure. Crec que tots les tenim amb el turisme. Xerr amb els amics i amb la família que s’hi dedica i no hi ha ningú que no vegi que és una realitat que està plena de coses que voldrien canviar o mantenir.