“Podria caure bojament al llit amb tu” és una obra sobre el conviure diari, estranyament possible i emmarcat en un realisme tan absurd com creïble, tan poc estimulant com amarg, però amb una força creativa que pocs autors com Quim Monzó aconsegueixen.

Em pasa amb Quim Monzó el mateix que em passa amb Woody Allen, sempre em ve de gust tornar a veure o llegir una història seva. Per això he volgut dramatitzar texts de Monzó enllaçats per reflexions de Woody Allen perquè el grup de teatre de Porto Cristo, Batall Teatre, posàs en escena l’obra. He posat l’ull a relats sobre amor i sexe per mantenir una coherència, com ho hagués pogut fer amb altres obsessions recurrents en el conjunt de l’obra, tant la de Woody Allen com la de Monzó: l’amor frustat, la mort, el sentit de la vida, el desemparament existencial.

Entre els llibres de contes que hem triat hi ha “El perquè de tot plegat”, que tracta gairebé monogràficament de totes les possibilitats combinatòries del desig i de les relacions entre parelles. Aquesta recopilació de relats breus destaca pel radicalisme dels seus plantejaments, marcat per un humor pessimista però no desproveït d’un punt de comprensió que emergeix una vegada han caigut les màscares. “Hi ha al seu cinisme, a la seva irònica misogínia, un sabor amarg, desencantat, una falta de fe en l’ésser humà més resignada que tràgica, més filosòfica que desesperada.” (Alicia Giménez Barlett, El Mundo, 13-III-1993).

En transitar per la prosa precisa dels contes de Quim Monzó ens trobam, en acabar de llegir-lo, a la sortida d’un breu laberint semblant als que transita l’home contemporani, individus que no veuen sortida, amb moltes ganes de dimitir. Això, a més del plaer de la lectura.

Potser per definir l’estil de Quim Monzó podem fer servir un terme tan elemental com és el realisme, en la seva accepció més genèrica i universal, és a dir, aquell que contribueix a pensar en el detall insignificant, el de Txékhov i l’omnímode important de Kafka. Però Monzó, al marge de referències literàries, ha aconseguit un món propi o potser un món diferent, amb detalls tan irreals de la nostra realitat que tan sols així justifiquen la seva literatura. El lector en les seves històries explicades hi trobarà una tragicomèdia de les nostres actituds davant allò que és tangible i intangible, així com el lumpen humà viscut diàriament a la nostra quotidianitat, amb grans dosis de sarcasme.

Retornat a Woody Allen i Quim Monzó, tant en un com en l’altre la ironia, el recurs humorístic de primer ordre es fa present en totes i cadascuna de les estratègies expressives del discurs dramàtic, en la mesura que és capaç d’unir el que és còmic i el que és seriós. A través de l’humor no just entretenen i diverteixen sinó que fan reflexionar sobre els grans temes que preocupen la humanitat com el sentit de la vida o la imminència de la mort, però a més a més sobre allò més quotidià.

Considerau aquesta sessió com un tast de la literatura de Quim Monzó i disposau-vos a assaborir tot allò que tenen els seus contes d’original, d’intel·ligent, de sorpresa i d’ironia, tot allò que, en definitiva, ja sabeu de Quim Monzó i en aquest cas també baix la mirada de Woody Allen.

“Podria caure bojament al llit amb tu” es representarà dia 1 i 15 de Juny a les 19:30 hores a la Casa de Cultura de Porto Cristo. Cal tenir en compte que l’aforament és limitat. Les entrades estan a ENVIU, però també hi haurà places reservades per a qui vagi directament al local.