Clara Ferrer (Barcelona, 1990) i Joan Galmés (Manacor, 1982) fa més de 10 anys que trobaren a Son Carrió el lloc ideal per fer la cuina distinta i saborosa que recercaven, fugint de Barcelona. Un restaurant precís i preciós al Llevant que va arrencar sense pretensions i que, amb els anys, s’ha convertit en un referent illenc. Ara, i sense abandonar la cuina treballada, agafen també les regnes d’un projecte nou, l’espai de berenars i dinars de Ca ses Cusses, en plena plaça de ses Verdures de Manacor. En parlam una estona per veure com és això canviar-ho tot perquè tot continui igual.

Com ha estat això de començar a gestionar la part culinària de Ca ses Cusses?

Clara Ferrer: Vam arribar a Son Carrió el 2014. En Biel [Carrió, propietari de Ca ses Cusses] va ser dels nostres primers clients, al mateix temps que nosaltres també començàrem a venir per aquí. És a dir que la relació ha estat continuada durant tots aquests anys i ens coneixíem. Fa tres anys que anàvem cercant alguna cosa així per Manacor, una botigueta on poguéssim fer-hi feina els dematins i que estés devora un mercat. Vam mirar fins i tot la peixeteria, per complementar-la amb altres coses, però no ens volíem ficar en concessions. Quan ens comentaren que volien llogar aquesta part del negoci, tot d’una vam oferir-mos.

Tenir una tenda així també vos faria il·lusió?

Joan Galmés: És una cosa que el dia de demà també ens faria ganes. Quan era petit monpare i mumare eren ja clients, o sigui que entraria dins el concepte tradicional però en evolució que volem.

Feis berenars i vermuts?

CF: Feim berenars i menús de migdia, de dilluns a dissabtes. I cada segon dissabte de mes també aprofitarem per fer vermuts diferents, amb un concepte no només de beguda com s’entén aquí, sinó aprofitar-ho per picar i fer activitats una mica més originals, acompanyar-los d’una safata de piscobalis plena d’anxovetes, unes gildes, musclos, seitons, olives o unes patates amb salsa espinaler, tot per compartir. També aprofitarem els dissabtes per fer coses més epecials.

Com ho definiu?

CF: Es pot definir com a bar-cafeteria, amb entrepans i berenars de qualitat. Els pans i embotits són fets nostres, els encurtits o la crema de formatge, també.

JG: Intentam recercar la mallorquinitat. A la carta tenim un berenar que és el pa de la padrina, que li deim, a base de confitura de taronja i sobrassada, o un pa amb vi i sucre cremat que feia mumare els diumenges. És donar coherència a certs plats de tota la vida que es van perdent. Sempre hem tengut la premisa de procurar fer allò que no facin el demés, coses alternatives però sense trepitjar-nos entre restaurants o locals veïns. És donar un valor i una evolució a cuina senzilla de casa.

Veig la carta i trob coses ben sorprenents a simple vista

CF: Tenim un entrepà fet amb gofre i un altre amb cruasan, per exemple. O olives negres deshidratades ficades en sucre, que queden molt bones. De vegades els clients ens demanen si les poden comprar… en realitat les poden fer ells mateixos. No és tan complicat.

Com un especialista en pastisseria i cuina i una biotecnòloga canvien una ciutat com Barcelona per Son Carrió?

JG: Perquè estàvem cansats d’aquella vida. Feia anys que vivíem a Barcelona i cada estiu veníem de vacances a Mallorca, a Betlem. Un d’aquells estius quan anàvem de camí a Alcúdia per agafar el vaixell de tornada, vam pensar en què passaria si deixéssim les nostres feines relacionades amb la cuina a Barcelona i obrissim un restaurant aquí. A l’octubre ja vinguérem mig d’amagat per veure un local que havíem trobat per internet. Era un pub que es deia ‘Me Pone’ i que estava pintat de blau turquesa i taronja!!. Era el que és ara el restaurant Es Torrent de Son Carrió. Ens deien a veure si estàvem pirats, si pensàvem que la gent vendria a un poblet aposta.

Però no es que ara tanquin una cosa per obri aquesta, no?

JG: No. Són coses complementàries. Aquí obrim fins acabar de dinar i allà en dos torns de sopars, a les 19 i les 21h, els dijous, divendres i dissabtes.

Davall d’aquesta sala hi ha un celler. També el faran servir?

CF: Tenim moltes idees per fer al celler, sí… tallers culturals sobretot i no tant de cuina perquè ja és una opció que es pot trobar fàcilment a altres llocs. És més per fer-ne un espai gastrocultural de tot plegat.

Aquest passat dissabte fereu una punxada de vinils, ostres i cava. Sona molt luxós…

CF: Sí, però com podrem fer tacos o pintxos més endavant. Es tracta de normalitzar-ho. Amb això també volem reivindicar el Llevant, perquè sembla que sempre hagis d’anar al mercat de l’Olivar per menjar-ne.

JG: Som molt fans de les ostres. De fet un dels nostres fills pel seu aniversari demana ostres i xuleton… i té vuit anys!. L’altre gall de Sant Pere amb ceba i patata…

Contents d’haver triat aquest lloc?

JG: Feia molts d’anys que no era tan feliç… hi posam el cor.

Per cert, fan servir productes de la tenda?

JG: El caneló de la carta, que molta gent ens ho demana, es pot comprar a la tenda de Ca ses Cusses, així com la pasta, el cafè o les infusions. Es tracta de retroalimentar-se.