Aina González Pinteño (Montuïri, 1975) ha anat combinant vocacions i experiències artístiques, amb el dia a dia que fa prop de 30 anys la va duu fins a Manacor. Ara presenta un nou projecte (dins la seva marca @ainahandmade), un servei on, en una taula i de forma discreta, treu les seves eines per dibuixar de manera original, els convidats de festes d’aniversari, noces o qualsevol celebració que pertoqui.

Com funciona?

El nou projecte està pensat perquè tu me contractis pel teu event d’aniversari, noces o el que triis i jo vagi dibuixant els assitents a l’acte de manera dissimulada, asseguda a una taula i sense que se’n donin compte. És un servei més per actes que vulguin ser una mica més originals o exclussius.

D’on li ve aquesta facilitat?

Sempre m’ha agradat molt dibuixar, de ben petita; però no sabia com enfocar-ho de manera més concreta més enllà del que ja faig decorant senallons o coixins, per exemple. Va ser en anar a una fira de Wedding planners que es feia a una finca mallorquina, quan se me va encendre la bombeta. A Mallorca no sé de ningú que ho faci. Per altra banda jo vaig estudiar disseny de roba i per tant sé dibuixar maniquís de manera ràpida.

En quan de temps té un convidat llest i dibuixat?

Estic uns 10 minuts per una parella, per exemple. Faig els convidats que me dóna temps durant les quatre hores que pot durar el dinar o el sopar. Està clar que si són unes noces amb moltíssim de convidats és impossible fer-los a tots.

Quines tècniques utilitza?

S’ha de fer d’una forma ràpida però al mateix temps que siguin reconeixibles a simple vista, que els protagonistes sàpiguen qui són, pels vestits o els pentinats; per tant utilitzo rotuladors per poder també fer ombres. Si fos en aquarel·la, per exemple, ja seria molt més complicat. El que té d’especial és que no és un encàrrec, sinó que passa en aquell precís moment i això fa que sigui molt especial.

Això vol dir que deixa de decorar bosses o senallons?

No, els projectes que tenc des de fa uns anys continuen. Aquesta és simplement una nova idea, un nou servei pel qual me poden contractar dins de la marca Aina Handmade. Les bosses són atemporals, serveixen per ocasions on s’ha de fer un regal durant tot l’any, en canvi els dibuixos són més de celebracions d’estiu.

Per cert, vostè va guanyar un concurs de Miss Balears?

Als 16 anys vaig participar al certamen de Miss Balears, sí, que record que estava patrocinat per Perlas Orquídea. Jo mateixa estava sorpresa perquè vaig anar passant les fasses fins que, finalment, vaig ser tercera. Curiosament tothom s’enrecorda més de mi que de l’al·lota que va guanyar.

I això?

Perquè l’endemà era jo qui sotia a la foto de les portades de l’Última Hora i el Diario de Mallorca!. Tothom al poble felicitava a la meva família perquè pensava que havia guanyat. Després vaig fer molts d’anys de feina d’hostesa per una agència. Eren uns ingressos que me venien molt bé mentre estudiava a l’Escola Balear de Disseny, a Palma.

No va pensar a provar sort a Madrid o a Barcelona?

Hi vaig anar!. Feia feina a una tenda de Zara, a Palma, quan amb la meva parella d’aleshores ens anàrem a viure a Barcelona. Pensava que seria més senzill… ho vaig provar i al cap de mig any, quan s’acabaren els doblers, vaig tornar.

He vist precisament als diaris que tornaria

Si me criden estic disposada!. Era el meu gran somni. Ara tenc la sensació que ja no és el mateix, les influencers han ocupat el paper que abans tenien les models i tot s’ha mesclat d’una forma estranya, en que no arribes a saber qui fa què. Els noranta foren els anys de les supermodels, quan les veies a les desfilades, a la televisió o als videoclips musicals de la MTV. Cindy Crawford, Naomi Campbell, Claudia Schiffer, Linda Evangelista o Helena Christensen feien de súpermodels a jornada completa.

El fotógraf morlander Llorenç Gris l’ha retratada en diverses ocasions, no?

El vaig conèixer per la sessió de fotos quan jo vaig fer els 40. Té molta elegància i gust per trobar el moment precís. Ara, 10 anys més tard, hem tornat a col·laborar. Ell volia fer-me fotos a un poble d’interior, així que vam anar on vaig nèixer, a Montuïri.

L’experiència és un grau

L’experiència també té un valor en el món del modelatge, està clar, perquè et fa ser més natural, i per tant les fotos rarament queden artificials ni forçades. A més, interiorment encara no trob que en tegui 50! [riu] i això que he tengut sort, perquè he començat a fer esport fa relativament poc. Ara faig pilates i ioga, m’ajuden a desconnectar i m’agraden molt.

Quan va arribar a Manacor?

Vaig venir a fer feina a Manacor l’any 1997, a una tenda que es deia Tot Temps, però ja fa vint anys que estic a un centre d’anal·lítiques. Me sent molt manacorina, aquí ja me coneix tothom!

Sant Bartomeu o Sant Antoni?

Triaria Sant Antoni, però no ho digui a ningú.