Lucia Mestre (Barcelona, 1982) va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i la Sorbona de París. Apassionada i especialista en pintura antiga, des de fa uns anys ha trobat a Son Carrió (Sant Llorenç) el seu lloc al món, des d’on organitza continus ‘viatges’ a través de les obres d’art, en tallers, conferències i visites a museus per ajuntaments, escoles o institucions. Unes classes pràctiques i lúdiques.

Què representa el Llevant de l’illa per a vostè?

Puc dir sense equivocar-me que a Son Carrió hi he trobat el meu lloc al món. És una sensació extraordinària! I li desitjo a tothom. He viscut a Barcelona, París, Londres i Nova York, i mai havia tengut la sensació d’estar arrelada d’aquesta manera, sentir que formes part d’un lloc més enllà de la part intel·lectual, sinó d’una manera física.

Per què va partir a estudiar la carrera a la Sorbona de París?

Després del segon d’any d’història de l’art, amb 20 anys, vaig marxar un any a París per patir fred i fam [somriu], per demostrar-me a mi mateixa que podia espavilar-me sola i ser independent, també econòmicament parlant. És la forma d’apreciar de veres el que tens. Vaig decidir tornar a Barcelona a fer tercer i d’aquí novament a París però aquesta vegada com a estudiant a través d’una beca Erasmus. Em vaig enamorar de la ciutat.

De París a Nova York…

Després d’acabar a la Sorbona, vaig fer pràctiques a la casa de subhastes parisenca Drouot i vaig decidir que el meu pròxim destí seria Nova York. Hi vaig anar primer dues setmanes per cercar feina. Vaig recórrer totes les galeries de pintura amb el meu currículum sota el braç. Vaig treballar com a practicant en dues galeries importants.  Però enyorava París així que només hi vaig viure un any. De retorn vaig treballar de nou a Drouot i després en una casa de subhastes pionera en línia, fins que Pierre Etienne, l’expert que jo més admir, em va proposar fer feina amb ell al departament de pintura antiga de la prestigiosa casa de subhastes internacional Sotheby’s. Ell va ser el meu mentor. 

Un somni…

Absolutament. Sotheby’s és una de les dues cases de subhastes més prestigioses del món. A més en aquells moments el departament de pintura antiga de Sotheby’s era molt superior al de Christie’s, que és la competidora directa. Això em va permetre tenir accés a obres extraordinàries. Vaig treballar des de 2014 fins a 2020, quan va arribar la pandèmia.

Quin era el procediment quan arribava una obra?

Quan arribava una pintura al departament Pierre i jo fèiem una primera valoració. Després el client ens deixava el quadre per fer tota la feina de recerca necessària prèvia a la publicació del catàleg. He tingut el privilegi de tenir de ben a prop i poder estudiar, obres excepcionals amb gent extraordinària com per exemple el president honorífic del Louvre, Pierre Rosenberg, un grandíssim historiador de l’art, una eminència.

Creu que encara queden obres d’autors importants que no han vist mai la llum pública?

Això és el somni de tots els especialistes! I sí, encara es fan descobriments. I justament, el més probable és que aquestes obres apareguin en llocs inesperats.

Com sap si una pintura és falsa?

Els falsos a la Història de l’art és un tema apassionant… Inclús n’he preparat una conferència!. Evidentment pel fet de veure moltes obres, vas fent el teu ull. Però la realitat és que a vegades potser molt difícil. El que sempre diu en Pierre és que l’obra ha de parlar per si mateixa. Si quan mires l’obra tens dubtes sobre l’autenticitat i a més l’obra ve amb un dossier de 300 pàgines, en general no pinta bé…

Què ha fet que el Salvator Mundi, una obra de Leonardo Da Vinci, sigui el quadre més car del món?

El Salvador Mundi és l’última obra que coneixem fins ara en mans privades que queda de Leonardo Da Vinci. No he tengut la sort de veure-la directament, però molts dels especialistes que conec si; i pel que sé, no crec que valgui el que se n’ha arribat a pagar per ella. Com això, ja es va publicar en el seu moment, ja no forma part de les clàusules de confidencialitat que hem de respectar, fa uns anys, va ser venuda per Sotheby’s en una venda privada per uns 70 milions d’euros i al 2017 en subhasta a Christie’s NY per 450 milions d’euros. Un magistral cop de màrqueting.

Si bé dins el mercat de la pintura antiga no hi ha tanta especulació, tot va en consonància amb l’economia mundial. L’obra d’art no té un valor intrínsec per si mateixa, el seu preu és el que la gent està disposada a pagar per ella. Per això, el mercat de l’art és interessant, ja que és un reflex de la societat on vivim. Avui la gent, vol ‘marques’. Obres que reflecteixen clarament el seu estatus econòmic…

Els propietaris saben què tenen?

Abans els col·leccionistes et feien una classe magistral a tu sobre el que tenien. Eren autèntics apassionats i gent molt culta. Ara el perfil és molt diferent.

Quina ha estat la darrera obra que l’ha emocionat en directe?

S’ha de dir que el context és molt important; però si li he de dir la darrera que em va emocionar, potser fos un Velázquez a un museu de França. Estava sola o quasi al museu. Hi vaig trobar una connexió amb el quadre difícil d’aconseguir en un museu estibat de gent.

Com es fa per explicar d’una manera tan clara una obra i el seu context?

La passió i supòs, saber transmetre-la. Diuen que soc bona comunicadora. Uf això sona molt pretensiós…

Quines són les properes conferències?

El 21 de maig a les 19 h presentaré a l’Espai 36 de Sant Llorenç, dins el cicle ‘Un mes, una obra’ el quadre La Primavera, de Sandro Botticelli, Amor, plantes, flaires i rondalles, en un diàleg molt interessant conjuntament amb el metge i biòleg Carles Amengual. És una conferència gratuïta.

El 24 de maig també propòs el taller que faig als centres educatius per descobrir la història de la pintura jugant a ser detectius de quadres, en format familiar al Museu de Mallorca. És una meravellosa manera de passar un matí de dissabte en família, feim diferents jocs, explicam històries de quadres, practicam diferents tècniques pictòriques i acabam amb una subhasta!