Agustina Roig (Ciudad de La Plata, 1988) va descobrir la seva gran passió durant el confinament per la covid. Va començar a penjar els seus rams de flors cap per avall per observar què passava. I d’aquí a la il·luminació. El seu Instagram @ramoseco té gairebé mig milió de seguidors. D’arrels ‘felanitxeres’ ara cerca replicar el seu projecte de negoci físic a Mallorca.

Coneixia el negoci de les flors abans de començar?

Vaig començar de casualitat. En realitat me vaig llicenciar en administració d’empreses i fins a la pandèmia treballava en Recursos Humans. Després va venir el confinament. En aquells mesos vivia amb la meva parella en un apartament petit, teletreballant. Passats uns dies, amb molt temps disponible, després de pintar-ho i reordenar-ho tot a casa, sem va ocórrer posar violetes silvestres en aigua. Com que sóc una mica despistada, no me’n vaig recordar fins als deu dies. Amb la calor l’aigua s’havia assecat. Va ser quan vaig notar la metamorfosi. De sobte s’havien transformat en flors menys romàntiques però més rústiques i de camp. Alguna cosa em cridava l’atenció; cada matí m’aixecava pensant: “quina cosa més guapa!”, perquè a mi en realitat no m’agraden les flors romàntiques de tota la vida: les roses, margalides… mai havia connectat, per això em va sorprendre. Fins i tot coneixia pocs noms, poques varietats.

I què va fer?

Als pocs minuts vaig cercar a Google ‘Se me secaron las flores’ i davant meu, mitjançant aquesta simple investigació, van sorgir multitud de possibilitats. Record que hi havia un portal espanyol famós que explicava com s’assecaven. Era un moment en què les flors seques tornaven com a part de la decoració. En realitat va resultar que vivia a la ciutat floricultora per excel·lència d’Argentina, una potència exportadora a la resta del país i del món. Vaig pensar que havia de fer-me autònoma i d’aquesta manera podria entrar al mercat majorista de les flors. Allà vaig començar a indagar i a demanar, però per a ells cap no es podia assecar… finalment ho vaig fer per mi mateixa mitjançant prova i error.

El procés de secat segueix sempre el mateix procés?

Al final el procés és el mateix sí, només canvien els temps. Evidentment la humitat és un contratemps, la deshidratació. Vaig començar a penjar rams amb filferros del sostre de casa. Em va dur mesos conèixer i anotar els temps dels processos per poder conservar els colors naturals de les flors. Així que vaig muntar fins a onze rams diferents a manera de primer catàleg propi, per conèixer què m’interessava i quines flors podien combinar en forma però també cromàticament. Tots amb un nom que cridés l’atenció: Desparramo, Ramones, Kiloramo… vaig decidir fer-los fotos i obrir un Instagram, que va anar creixent a mesura que anava explicant qui era jo i la meva part més personal en el projecte. Estàvem en pandèmia així que va agradar moltíssim. Vaig tenir milions de visualitzacions.

Quin creu que va ser el secret d’aquesta connexió?

Perquè van veure que jo era una noia normal que estava començant i al mateix temps els animava a fer el mateix a casa seva, com si fossin tutorials.

Quin és el procés bàsic de secat?

Primer cal netejar les flors de fulles, perquè es trenquen, adquireixen un color estrany i no són estètiques. Acte seguit s’han de fer manats de no més de 20 tiges i es col·loquen en forma de cascada perquè es toquin el menys possible, i es pengen cap per avall. En algunes flors el procés dura quatre dies, mentre que en altres pot arribar al mes. Un cop acabat i per evitar que s’assequin, ruix els rams amb una laca-barnís mate perquè es mantinguin en bones condicions pels següents vuit o deu mesos. Com deia ha de ser un espai sense humitat, a les fosques, perquè el sol no hi incideixi i no canviïn de color, i on hi hagi circulació d’aire, natural o artificial, per evitar que la humitat restant es converteixi en floridura o fongs.

Quines flors són les més agraïdes?

La statis, la lavanda, les roses, les peònies no són impossibles i el resultat és increïble, la majoria de clavells… en canvi, les tulipes no suporten el procés.

Com passa de les proves a muntar un negoci i com es diu?

Al principi no ho vaig veure com un negoci, sinó com una via d’escapament… fins que de mica en mica vaig notar que no me costava, que era la primera feina a la meva vida que realment m’agradava. Ja havia cursat estudis de disseny de moda i de calçat, però no m’havien omplert tant. Un dia se me’n va anar de les mans. Com he dit vivia en un pis molt petit i era difícil conviure en parella amb totes aquestes flors i processos al voltant, així que vaig decidir llogar un local… va ser una mica el destí que la primera casa que veiés fos una d’estil colonial situada a Gonnet, el barri on me vaig criar i que mirava cada dia en passejar. Aquell va ser el meu primer taller. Tot en el mateix lloc. Botiga, taller, lloc de secat, etc. Després em vaig traslladar al centre de La Plata. Fa un any que som allà com a Casa Ramo i creixent.

Què feis?

Rams per a noces, per a esdeveniments, per a decoracions, impartim tallers presencials. El que feim molt ara és mesclar rams també amb flors fresques per a combinacions originals en tocats pels cabells, ambientacions, capells o centres de taula.

Per què ets ara a Mallorca?

He estat uns dies a Barcelona on hem organitzat un tast de vins amb flors molt interessant, i ara som a Mallorca, a Portocolom. Tenc família originària de Felanitx així que estic literalment com a casa. Ja sabia de la seva existència perquè el meu pare me’n parlava, però no els vaig conèixer fins al 2015. La sang tira i en cada viatge a Europa acab tornant, fins al punt que estic pensant muntar també un negoci aquí. Crec que és una bona oportunitat de mercat apel·lant a la consciència i la cura en la reutilització. Per a hotels, en el sector turístic, per a esdeveniments, tasts de vins o tallers. Les flors són terapèutiques, transmeten calma. A mi personalment m’alleugen l’estrès del dia a dia. A més, és una bona manera perquè la gent comenci a mirar al seu voltant i fixar-se en les flors silvestres que abans ni veia. És increïble les possibilitats que té el camp per poder muntar un gran ram de diumenge en molt poc temps.