Marc Juaneda acaba d’escriure la seva primera novel·la als 79 anys titulada La ciutat enfonsada, tot una aventura a mig camí entre la ficció i uns fets que realment passaren a la desembocadura del riu Nil: la troballa de tota una ciutat perduda entre el segle III i IV dC. Parlam una estona amb ell sobre literatura i una creació que va presentar dilluns passat a la seu manacorina de l’IMAS.

Com comença la seva relació amb l’escriptura de ficció?

Tot ve a partir d’un curs de literatura creativa de dos anys que va començar a finals de 2023 i que precisament es feia al CPAP de Manacor, al carrer Nou, de la mà de Mireia Olmedo. Al primer curs aprenguerem a estructurar un guió, vam vuere com funcionen els diàlegs, com s’estructura una història, les situacions, com se lis dona forma, i una mica a com crear els personatges i el seu caràcter a partir d’una vida pròpia. Després al segon curs ja ens demanàrem que provassim d’escriure un relat curt, o bé sobre l’espai o bé sobre la mar.

I que va triar?

La mar, sempre m’ha agradat, així que vaig pensar que a partir d’aquí em podia documentar per poder contar una història novel·lada a partir d’uns fets reals.

A qui és on entra la ciutat enfonsada del títol?

Exacte. Quan cercava vaig trobar la història d’Heracleion, a Egipte, una trama urbana que va quedar davall l’aigua sobre el segle III dC i que fins a l’any 2000 no es va redescobrir. I això que ja l’historiador Herodot n’havia fet menció al segle III aC, quan encara existia al delta del Nil, coneguda també amb el nom de Tonis. Vaig pensar que aprofundint en les lectures i investigant una mica més podria treure una aventura amb bases a la realitat.

Com planteja l’interès, el començament?

A partir de la posada en marxa d’un expedició dins Grècia, finançada per un potentat americà amo d’una flota de creuers, a la recerca de l’illa enfonsada.

Ambientada a l’actualitat?

Així és, a l’any 2025. I amb tota classe de peripècies pel camí, des de l’assalt de pirates libanesos fins a la troballa final i l’extracció de les peces que acaben essent depositades al Museu Arqueològic de la Marina d’Alexandria. Entremig passen més coses, però per això s’ha de llegir el llibre [somriu].

El llibre s’acompanya de material gràfic i fotos, és així?

Sí, la novel·la està plena de fotografies reals d’Heracleion i de la troballa real… i al final, per a qui li interessi, també hi ha una ressenya real de l’expedició de l’arqueòleg submarí francès, Franck Goddio.

Un cop acabada d’escriure la història, com ho fa per publicar-la?

Algunes editorials me cridaren i s’oferiren a publicar-la, però vaig pensar que per mi seria més senzill autoeditar-la i poder controlar la tirada. A més l’imprenta Leo de Manacor ja m’havia editat ‘Tal era tal som’ el meu llibre sobre l’avinguda de Baix des Cós, així que la decisió va ser més fàcil.

Hi haurà una segona part o ja té una altra aventura distinta en ment?

El llibre obri la porta a una continuació… però encara no sé que faré. El que sí que tenc és un altra novel·la embastada, sobre la relació intergeneracional entre un home major i un altre de jove, a qui els uneix la música clàssica.

Ha disfrutat del procés?

Com un posseït!. De cercar documentació i d’escriure; per ca nostra ja es comencen a queixar que estic tot el dia assegut davant la maquineta. De totes maneres jo ja escrivia abans, sempre m’ha agradat: petits poemes, reportatges en premsa… diguem que tenc facilitat per expressar-me en paraules. I de tota la vida m’ha agradat molt llegir.

D’on li ve aquest vincle amb la lectura?

De ben petit, devora ca nostra, a la botiga de Ca na Pastureta hi havia un espai dedicat a tot tipus de tebeos i novel·letes, entre elles unes de l’oest escrites per Marcial Lafuente Estefanía. Les llogava per un parell de cèntims. En tenia més de 200. Després som molt fan d’Isabel Allende, ho he llegit tot d’ella.

Quina compra va fer per Sant Jordi?

El darrer llibre de Manel Santana, Querubí l’al·lot de paper.

Què és allò que creu clau per esciure una novel·la i no morir en l’intent?

La creativitat és fonamental. Jo tenc una cosa bona i és que men record dels somnis i els apunt tot a una llibreta. D’aquí me surten moltes de les idees i trames.

On podem trobar i comprar La ciutat enfonsada?

A la llibreria Leo i a la llibreria Rambla, de Manacor.