Les escoles públiques i concertades de Manacor obren les portes un parell d’hores aquestes setmanes. Això ajuda les famílies a conèixer i decidir on volen inscriure els seus infants pels pròxims tres, sis o nou anys de la seva escolarització. No és una decisió que es fa a la lleugera. Hi ha molts factors que aboquen a prioritzar-ne una o altra: ubicació, accessibilitat, instal·lacions, equip docent, programa educatiu, familiaritat, etc. Però no ens autoenganyarem: gairebé ningú es llegeix el programa educatiu, i un gran factor és el boca-orella o el “me n’han xerrat molt bé”.  

A l’escola s’hi va a aprendre competències educatives i socials, i a desenvolupar l’autoregulació per esdevenir part de la comunitat. La pedagogia que arriba a través del filtre de les xarxes i dels corrents educatius actuals ens aboquen a cercar uns espais més passius i poc intervencionistes. Les modes de la neuroeducació propaguen que el més important és el com i no el què. En aquest context, les escoles intenten assolir un què, a partir d’un com que és una tria de centre. Però què ens en diu la ciència educativa real d’això?

És aquí on aquells que feim feina en l’educació lingüística o lectoescriptura tenim normalment una llista de requisits basada en la investigació que fem, i el que la comunitat acadèmica ha constatat empíricament que és efectiu.  Quan m’han demanat què cercaria jo en un centre, i sent conscient d’aquest biaix del defecte professional, he tornat a unes reflexions de Coker (2013). M’agrada comentar-lo amb el meu alumnat a la universitat que es prepara per ser docent, ja que enumera aquells reptes dels estadis inicials que s’han d’assolir per fer aquesta alfabetització primerenca tan efectiva com sigui possible. Es recomana que les aules estiguin saturades d’oportunitats per llegir i escriure, per aprendre a fer-ne un ús contextualitzat i sense estar limitat a la narrativa. S’ha d’acostar activament els infants a una diversitat incommensurable de formes i funcions del llenguatge, i s’ha d’aprofundir en el coneixement lingüístic, un dels grans predictors del desenvolupament de les competències d’escriptura.

Un fet és evident: tothom vol el que considera millor. Les jornades de portes obertes són una bona oportunitat per visitar els centres educatius sense prejudicis, per veure què hi fan per arribar a aquestes metes i no tant per com de molt s’alineen a unes hipotètiques expectatives.

Per saber-ne més o llegir-ho en més detall: Coker, D. L. (2013). Writing instruction in preschool and kindergarten. En S. Graham, C. McArthur, & J. Fitzgerald (Eds.), Best Practices in Writing instruction, 26-47.