Hi ha caragols que quasi beatifiquen qui se’ls menja. Animalons cuits dins les seves closques que, una vegada l’any, després de Setmana Santa i coincidint amb el dia de Sant Marc, guareixen dels mals circulatoris que una persona pugui patir al llarg de les estacions. D’això, de caragols vull dir, en saben molt al bar Nou Convent de Manacor, que és nou perquè abans n’hi havia un altre que no ho era tant i li varen posar convent perquè hi està just davant. De vegades la toponimia no diu mentides. Per això els caragols de Sant Marc també són el que prometen.

Idò això, que dins la cuina del Nou Convent en saben molt de cuinar caragols (o caragoles, perquè la majoria són femenines, combinades amb qualque bover). El secret, a banda dels ingredients essencials perquè tot tengui el gust que toca, és el temps de cocció i com i quan es van afegint les carns i herbes que després es digeriran a l’estòmac, i donaran al torrent sanguini aquest protecció extra que el refrany mallorquí li dóna, almanco per un dia.

Xisca Alzamora i Pep Lluís Veny, en realitat la parella protagonista d’aquesta història, són un matrimoni ben avingut que, un divendres cada quinze dies, desplega la fórmula secreta, una alquímia que té més d’artesania que d’art i que, per tant, sempre surt com toca. “Vam començar perquè m’agrada la cuina mallorquina i els caragols no hi podien faltar”, diu na Xisca mentre contempla amb atenció les dues olles que té, simultàniament, damunt els focs. “Poc a poc la gent en va anar demanant cada vegada més… i així han quedat al menú”, recorda Veny… “i sempre s’esgoten”.

Per tant no ha estat cap sorpresa que dies abans de Sant Marc, és a dir d’aquest divendres, ja no en quedés cap de racció santa. “Imagina’t que una setmana normal ja passa… era de preveure”, expliquen mentre fan saber que han estat més de 200 les que acabaran servint, gairebé totes per endur-se’n, “amb l’allioli casolà corresponent”.

Però tanquils, perquè si no hi heu estat a temps al bullit, sempre vos en quedaran més d’oportunitats, cada dues setmanes. Per cert, la recepta. Li demanam a na Xisca abans de partir: “La careta i les orelles del porc, panxeta, un bon sofrit, herbes de cuinar a voler, lloré, pebre covent…” i aquí s’atura per pensar i sorprendre: “…i molt d’amor!”. Res més a dir.