Com ja va succeir ara fa ara mig any, una nova part de la coberta de l’oratori de la Mare de Déu del Roser, a l’ermita de Santa Llucia de Manacor, ha tornat a passar per ull. Les nombroses teules amb forats, les goteres i humitats derivades, han estat claus perquè la biga transversar s’hagi xapat, en un esfondrament que ara l’Ajuntament i els Pares Dominics (a qui pertany la gestió del temple) hauran d’investigar novament per solventar com més prest millor un problema que, si es deixa passar, acabarà a tot el sostre de l’Ermita enterra.

L’ermita de Santa Llucia és un símbol de Manacor. Situada a dos quilòmetres de la ciutat en direcció Felanitx, el temple fou fundat inicialment per una petita comunitat d’ermitans al segle XVII, encara que prest va ser abandonat. No va ser fins el 1960 quan va passar a mans de la comunitat del Pares Dominics, per a distints usos socials, lúdics i religiosos.

Tot i que l’ermita ja existía l’any 1275 i que es conserven restes del temple del segle XVII, sabem que l’actual construcció és contemporània i es va anar fent per etapes entre 1916 i 1961 en un estil ecléctic que, com passa amb els arcs, té reminiscències del gòtic català de conquista. A la reixa que protegeix el portal d’entrada s’hi dibuixen en ferro els escuts de l’ordre dominicana i de la Corona d’Aragó.

Entre els anys 1993 i 2004 l’Associació de Veïnats del Convent, el Centre, el Tren i s’Antigor hi organitzaren una cursa popular a peu des del propi convent de Sant Vicenç Ferrer, al centre de Manacor. Així mateix durant les festes de la barriada de Sa Torre s’han anat programant distintes jornades anuals de neteja. També un cop a l’any la talla en fusta de la Verge del Rosari, del segle XV i custodiada a l’església del Convent de Manacor, puja en carro les corbes que duen a l’ermita de Santa Llucia.

Fotos: @foskodron

El desprendiment d’una biga de formigó d’una paret lateral, causant de l’esfondrament a l’Ermita