Ontologis residual: Cap a una filosofia elemental: sentir es residu, entendre sa ferida.
Balears: paradís encobert, territori sacrificat (?) 

“Økologi og filosofi må kombineres for å forstå forholdet mellom mennesker og naturen.”
«L’ecologia i la filosofia s’han de combinar per comprendre la relació entre els éssers humans i la natura.»
Arne Næss

Introducció

Segons sa RAE, un residu és allò que queda, que sobra, que ja no serveix. Però lo residual no és només tangible: també pot ser invisible, dispers, volatil, i fins i tot ignorat. Es residu és a tot: dins s’aire, dins la mar, dins es cos d’un peix, o dins es subsòl. I tot i ser tan present, continua sense tenir es lloc que li correspon dins es relat col·lectiu.

Hi ha residus amb nom i lloc, com es metalls pesants que s’escamparen per Puchuncaví, Xile, arran de ses fuites de diòxid de sofre del 2011. O es fertilitzants i químics que s’han abocat a s’Albufera de València, i que han alterat tot un ecosistema. D’altres, són més difusos: microplàstics dins la mar Mediterrània, o pluja àcida arran de Chernòbil. I és que lo residual travessa fronteres i cossos.

Aquest article vol fer una cosa: ontologitzar i visibilitzar es residu. Donar-li entitat i veu, per poder comprendre millor ses seves causes i conseqüències. I amb això, pensar altres maneres de relacionar-nos amb ell, amb sa natura, i amb noltros mateixos.

Es residu i els seus efectes: visibilitat, circulació i composició

A vegades no veim es problema no perquè no hi sigui, sinó perquè no el volem veure. Es sistema en què vivim, amb sa seva lògica extractiva i productivista, no només ignora es residus: els fa invisibles. O pitjor encara, fa que noltros els ignorem.

Aquí a ses Illes Balears tenim exemples clars: nitrats en excés a ses aigües subterrànies de Sa Pobla, metalls pesants a la badia de Palma, plàstics dins ses cales que mos agrada mostrar a Instagram. Però tot això només surt a la llum quan se fa un esforç científic, i sobretot ciutadà, per mostrar lo invisible.

Per això, no basta fer estudis. Cal que siguin interdisciplinaris, que relacionin causa i efecte, i sobretot, que incloguin sa gent. Sa ciència ciutadana i ses cartografies col·lectives són claus. Processos en què es territori s’observa, s’estima, i es coneix entre moltes mans.

Exemples com EIXAM Manacor, que recolliren més de 500 kg de fems a Porto Cristo, o ses activitats amb instituts a l’ermita de Santa Llúcia, mostren com l’acció intergeneracional pot generar consciència. No només netegen, sinó que revelen, i amb això, ajuden a repensar ses polítiques públiques.

Però, de què estan fets exactament es nostres residus? Com circulen? Com ens afecten? A Balears, manca informació pública i estudis sobre sa relació entre es nitrats i sa salut humana. No sabem quines conseqüències té es glifosat sobre sa població de ses illes. I això no és una casualitat, sinó una forma d’ignorància planificada.

Comprendre què consumim, què produïm i què rebutjam és bàsic per assumir responsabilitats. Perquè si no entenem com es residus passen del camp al plat, del mar al nostre cos, mai no serem capaços de reaccionar. Si no veim que allò que sembrem amb glifosat pot acabar dins es nostre organisme, continuarem separant natura i cultura, com si fossin mons diferents.

Una nova epistemologia i una ontologia del residu

Hi ha moltes formes d’ignorància. Com expliquen García Dauder i Romero Bachiller, pot ser fruit de desinterès, d’inconsciència, o de voluntat política de no saber. Però també hi ha una ignorància feta des del respecte: aquella que reconeix que no ho podem saber tot, i que, justament per això, escolta altres veus.

Des d’aquesta mirada, es coneixement no ha de ser només acadèmic. Necessitam una ecologia de sabers, com diu Boaventura de Sousa Santos: combinar ciència formal amb coneixements locals, comunitaris, vivencials. Reivindicar ses veus de ses dones, de ses comunitats rurals, de qui viu pegat a la terra i sap llegir-la.

Perquè sa lluita contra es residu també és una lluita per sa democràcia epistèmica. Saber qui pot saber, qui escolta a qui, i com construïm allò que entenem per veritat. I aquí, és fonamental fer un gir: no veure es residu només com allò mort o inert, sinó com un agent actiu, que actua, transforma i afecta.

Bruno Latour, amb sa seva teoria de xarxes d’actors, ens diu que res no existeix tot sol: tot és relació, connexió, interacció. I dins aquesta xarxa, es residus també tenen agència. No són només fems: són part del món. Ens travessen, ens influeixen, mos condicionen.

Timothy Morton, amb sa seva “ecologia fosca”, ens convida a mirar de front allò que fa nosa, que embruta, que incomoda. Perquè només si acceptam sa part fosca de sa nostra relació amb la natura podrem començar a cuidar-la. I cuidar-nos.

Epíleg

Es residu no es pot repensar si abans no s’ha vist. No podem imaginar nous mons si no reconeixem es que tenim. I per això, necessitam acció, imaginació i compromís. Responsabilitat compartida. I també estètica, perquè sa bellesa pot ser una eina per fer pensar, sentir i transformar.

Una política del residu ha d’anar més enllà de sa gestió tècnica. Ha de partir de l’ètica dels cures: reconèixer que tot està connectat, que som vulnerables, i que tenim un deure envers tot allò que ens envolta. No es tracta de romantitzar, sinó de fer-se càrrec. Dels altres, de ses coses, de noltros mateixos.

Manuel Tironi proposa una “atmopolítica”: una mirada que inclogui fins i tot allò intangible, com ses molècules que respiram, es químics que ens travessen. Un món en què es residu no és només fems, sinó una forma de relació.

I aquí, trobam també ressonància amb es concepte estoic de l’Oikeiôsis: reconèixer que som part d’un tot. Que cuidar de noltros implica cuidar de tot es que ens envolta. Que no hi ha benestar personal sense benestar col·lectiu, i que això inclou ses plantes, ses bèsties, s’aire i la mar.

En aquest món interconnectat, es residu deixa de ser només problema per convertir-se en interlocutor. En recordatori. En catalitzador de canvi.

Agraïments

Gràcies a na Aina Calafat i en Stephanne Carayon, per ajudar-me a mirar cap a dins ses nostres illes i trobar-hi problemes amagats. Gràcies a na Alicia Díaz per sa informació i sa passió compartida sobre EIXAM Manacor. I a tots tres, per esser far enmig d’aquesta mar d’ignorar, de fer com si res. El vostre activisme des del compromís i es respecte és exemple i inspiració.

 

REFERÈNCIES:

CALLÉN MOREU, Blanca. Guía de lectura. Conflictos y horizontes medioambientales como retos filosóficos contemporáneos. Barcelona: Editorial UOC. 2021

Dark Ecology | Columbia University Press. [en línea], [sin fecha]. [consulta: 22 octubre 2024]. Disponible en: https://cup.columbia.edu/book/dark-ecology/9780231177528.

GARCÍA DAUDER, S. y ROMERO BACHILLER, Carmen. De epistemologías de la ignorancia a epistemologías de la resistencia: correctores epistémicos desde el conocimiento activista. En: CORDERO, Mª Teresita. Discusiones sobre investigación y epistemología de género en la ciencia y la tecnología. San José, Costa Rica: Universidad de Costa Rica, 2018, pp. 145-164. ISBN 9789968527460.

RODRÍGUEZ-GIRALT, I. y TIRONI, M. Coreografías del abandono: cuidado y toxicidad en zonas de sacrificio. En: GUILLEM-LLOBAT, Ximo y NIETO GALÁN, Agustí (eds.). Tóxicos invisibles: la construcción de la ignorancia ambiental. Barcelona: Icaria, 2020, pp. 233-256. ISBN 9788498889758.

BARCA, Stefania. Epílogo: antropoceno tóxico, la modernidad industrial y la lucha contra la violencia ambiental. En: GUILLEM-LLOBAT, Ximo y NIETO GALÁN, Agustí. Tóxicos invisibles: la construcción de la ignorancia ambiental. Barcelona: Icaria Editorial, 2020, pp. 285-298. ISBN 9788498889758.

HIRD, M.J. Knowing Waste: Towards an Inhuman Epistemology. En: Social Epistemology [en línea]. Vol. 26, n.º 3-4, 2012, pp. 453-469. ISSN 0269-1728. Disponible en: https://www.campus.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/M4455_M4555/90260.pdf. [Consulta: 15 de diciembre de 2024].

TIRONI, M. Hacia una política atmosférica: químicos, afectos y cuidado en Puchuncaví. En: Pléyade [en línea]. N.º 14, jul-dic 2014, pp. 165-189. ISSN 0718-655X. Disponible en: https://www.campus.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/M4455_M4555/77631.pdf. [Consulta: 15 de diciembre de 2024].

AMENGUAL, L., 2012. De aquellos polvos, estos lodos (y II). Diario de Mallorca [en línea]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://www.diariodemallorca.es/medio-ambiente-3/2012/07/01/polvos-lodos-ii-3959599.html.

ASALE, R.- y RAE, [sin fecha]. residuo | Diccionario de la lengua española. «Diccionario de la lengua española» – Edición del Tricentenario [en línea]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://dle.rae.es/residuo.

CORDERO, J., GUEVARA, M., MORALES, E. y LODEIROS, C., 2005. Efecto de metales pesados en el crecimiento de la microalga tropical Tetraselmis chuii (Prasinophyceae). Revista de Biología Tropical, vol. 53, no. 3-4, ISSN 0034-7744.

DE ANDRADE JÚNIOR, F.P., SOBREIRA DE CABRAL, A.L., DANTAS DE ARAÚJO, J.M., CORDEIRO, L.V., DE BARROS CÂNDIDO, M., PONTES DA SILVA, A., DE MEDEIROS LIMA, B.T. y BRAGA DANTAS, B., 2021. Nitratos y nitratos alimentarios como posibles causas de cáncer: una revisión. Revista Colombiana de Ciencias Químico – Farmacéuticas, vol. 50, no. 1, ISSN 0034-7418. DOI 10.15446/rcciquifa.v50n1.95460.

El Mediterráneo, una «sopa» de materiales contaminantes. [en línea], [sin fecha]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mediterraneo-sopa-materiales-contaminantes_1_9820001.html.

GOB Mallorca. [en línea], [sin fecha]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://www.gobmallorca.com/.

La ética del cuidado. [en línea], [sin fecha]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1657-59972004000100005.

LONDOÑO-FRANCO, L.F., LONDOÑO-MUÑOZ, P.T. y MUÑOZ-GARCÍA, F.G., 2016. LOS RIESGOS DE LOS METALES PESADOS EN LA SALUD HUMANA Y ANIMAL. Biotecnología en el Sector Agropecuario y Agroindustrial, vol. 14, no. 2, ISSN 1692-3561. DOI 10.18684/BSAA(14)145-153.

MALAGÓN, V., 2021. El Instituto Geológico encuentra metales pesados en la bahía de Palma. Ultima Hora [en línea]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2021/12/30/1683977/instituto-geologico-encuentra-metales-pesados-bahia-palma.html.

NACIONAL, I.G. de G.I. de R. de D. del I.G., [sin fecha]. Información Geoespacial de Gestión de Riesgo de Desastres. Información Geoespacial de Gestión Integral de Riesgo de Desastres [en línea]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://riesgo.ign.gob.ar/.

PALMA, 2018. El Consell usa un herbicida sospechoso de ser cancerígeno para fumigar. Diario de Mallorca [en línea]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/08/14/consell-herbicida-sospechoso-cancerigeno-fumigar-3140192.html.

Portal del Agua de las Islas Baleares-Contaminacion Nitratos. [en línea], [sin fecha]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://intranet.caib.es/sites/aigua/es/contaminacion_nitratos.

PRESS, E., 2023. El 95% de las mediciones marcan contaminación por nitratos en aguas superficiales en Baleares. Ultima Hora [en línea]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://www.ultimahora.es/noticias/local/2023/03/13/1898743/mediciones-estudio-2022-marcan-contaminacion-por-nitratos-aguas-superficiales-baleares.html.

PRESS, E., 2024. Todas las aguas subterráneas de Baleares presentan contaminación por nitratos, según Greenpeace. Periódico de Ibiza y Formentera [en línea]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://www.periodicodeibiza.es/noticias/baleares/2024/05/14/2163645/aguas-subterraneas-baleares-presentan-contaminacion-por-nitratos.html.

¿Qué es una zona de sacrificio? consecuencias y soluciones – Poder Ambiental. [en línea], [sin fecha]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://consultas.poderambiental.cl/article/74-que-es-una-zona-de-sacrificio-consecuencias-y-soluciones.

REDACCIÓN, 2023. La actividad agrícola y las depuradoras son las principales fuentes de contaminación por nitratos en aguas subterráneas. Diario de Mallorca [en línea]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2023/03/31/actividad-agricola-depuradoras-son-principales-85466428.html.

SANSÓ, S., 2023a. Eixam recoge 500 kilos de basura de la Torre dels Falcons de Porto Cristo. Diario de Mallorca [en línea]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2023/10/29/eixam-recoge-500-kilos-basura-93974272.html.

SANSÓ, S., 2023b. Nace Eixam, la nueva ONG manacorina para «predicar con el ejemplo». Diario de Mallorca [en línea]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2023/10/22/nace-eixam-nueva-ong-manacorina-93628455.html.

SANTIAGO, J.R., 2024. El col·lectiu Eixam, l’IES Manacor i altres entitats recullen 780 kg de rebuig de l’ermita de Santa Llúcia. CENT PER CENT [en línea]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://www.centpercent.cat/el-collectiu-eixam-lies-mossen-alcover-i-altres-entitats-recullen-780-kg-de-rebuig-de-lermita-de-santa-llucia/.

Sembrando Narrativas. Sembrando Narrativas [en línea], [sin fecha]. [consulta: 16 diciembre 2024]. Disponible en: https://www.sembrandonarrativas.com.