Fa uns mesos que el Museu d’Història de Manacor va iniciar un projecte novedós per definir el concepte de Manacorinitat. O almanco per intentar-ho. És tracta d’un estudi basat en enquestes on hi pot participar tothom qui vulgui, acompanyades amb entrevistes amb 50 persones essèncials i significatives de la vida contemporània manacorina, en distints àmbits socials, culturals, polítics o espoartius. Unes respostes que després es plasmaran el mes d’octubre en una gran exposició de resultats i ‘conclusions’ sobre els nous trets identitaris que marquen el conjunt de la nostra societat local.

Donce bé, si ens centram en les poc més de 500 enquestes contestades fins el moment (fins el maig hi ha temps a través d’aquest enllaç), sabem que les 100 primeres van ser fetes a alumnes de l’IES Manacor, per tant a gent jove d’entre els 12 i els 18 anys. A les preguntes es demana, per exemple, quin és el teu plat preferit, quin creus que representa més Manacor, la cançó que millor definiria el poble o quin és el teu lloc preferit del municipi.

I aquí és on ve la sorpresa, “i és que un percentatge elevat d’alumnes han respost que el seu lloc preferit de Manacor és ca seva o la seva habitació”, explica la responsable del Museu d’Història, Magdalena Salas, “la qual cosa és preocupant i dóna què pensar”. Un fil que si s’estira ens pot donar per vàries hipòtesi: des de que els hàbits d’oci han canviat i ara els adolescents queden més a casa per entretenir-se, o bé que la pròpia societat i administració local no els ofereix una oferta atractiva on distreure’s i disfrutar en companyia. O bé perquè Manacor, urbanísticament parlant, és hostil. O tal volta les tres alhora.