El fet identitari que determina en què s’ha convetit una comunitat és a la base de l’enquesta engegada des de l’administració, que culminarà en una exposició passat l’estiu

Des de fa uns mesos des del Museu d’Història de Manacor es va engegar una iniciativa per demanar a la població què significa per ells el terme ‘manacorinitat’, a fi de fer-ne una exposició partint d’aquestes bases identitàries comunitàries. Així ho explicava aquest dijous la responsable del museu, Magdalena Salas.

La hipòtesi d’inici és que la manacorinitat es pot observar a partir dels elements que valoram com a propis, que ens uneixen i compartim amb les persones que vivim a Manacor. “Per aquest motiu van començar a compartir un formulari de google perquè tothom que volgués participar, pogués respondre preguntes” com quin creus que és el lloc o espai més característic o típic de Manacor? o quina creus que és la cançó més característica o típica de Manacor, entre d’altres.  No hi ha respostes millors o pitjors. L’important és contestar.

‘Manacorinitat’ és un projecte col·lectiu i participatiu que té per objectiu explorar els múltiples significats i expressions de la identitat manacorina a través d’una exposició prevista per a l’octubre d’enguany.

Si cercam què és identitat al diccionari català-valencià-balear ens diu que és la qualitat de ser idèntic, i que idèntic és allò que és exàctament igual. Per tant, té sentit dir també que és el conjunt de característiques que tenim les persones d’un determinat lloc i que ens diferencien d’altres conjunts?. La identitat pot ser individual però també pot ser grupal i “en aquest segon cas, parlam d’identitat col·lectiva o social, que podem entendre com el sentit de pertinença de les persones a un grup específic de referència”, diuen des del museu.

La iniciativa, encara en procés de cocreació, parteix de la voluntat de posar damunt la taula les diferents realitats que conviuen al municipi de Manacor. Segons Salas, directora del museu, “l’objectiu no és oferir una resposta única a què és la manacorinitat, sinó obrir una conversa plural i diversa sobre les moltes formes d’entendre i viure Manacor”.

Mil respostes

Per dur a terme aquest repte, el Museu ha incorporat Maria José Rodríguez, doctora en Sociologia per la Universitat d’Alacant, encarregada de dissenyar una enquesta ciutadana que serveix com a eix vertebrador del projecte. Fins ara, ja s’han recollit més de 500 respostes, i es preveu tancar el procés d’enquestes a finals d’abril, amb l’objectiu d’arribar a un milenar. Les preguntes aborden aspectes com les festes, la gastronomia, els espais simbòlics o els elements que generen sentiment de pertinença.

El projecte també compta amb la col·laboració de Joan Sitges, vinculat al món de la comunicació i la recerca històrica, i incorpora una segona línia de treball basada en entrevistes personals. S’han seleccionat una cinquantena de persones representatives del teixit social i cultural manacorí, a partir de deu àmbits temàtics: política, festes, gastronomia, esport, comerç i indústria, entre d’altres. “La voluntat és donar veu a una diversitat d’experiències, des d’un forner que fa sospiros fins a antics responsables polítics, mestres o representants de col·lectius diversos”, diu Sitges.

Durant els pròxims mesos, es continuarà amb el treball de camp i l’anàlisi de dades, per tal de definir els continguts de l’exposició entre juliol i agost. La mostra s’inaugurarà a l’octubre de 2025 i romandrà oberta fins a la primavera de 2026.

La proposta s’ha fet arribar a associacions de veïns, col·lectius culturals i entitats esportives, així com a organitzacions com la Creu Roja o l’Associació de Colombians de Manacor. Malgrat les dificultats per arribar a tothom, el projecte ha tengut molt bona acollida especialment entre els joves.

ENQUESTA ‘MANACORINITAT’